Telugu

Telugu

తెలుగు
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	66 milions (nadius. Total 80 milions)
Parlants nadius	82.000.000  (2019 )
Rànquing	13-17
Oficial a	Índia
Autòcton de	Andhra Pradesh
Estat	Índia
Classificació lingüística
llengua humana llengües dravídiques
Característiques
Sistema d'escriptura	escriptura telugu
Institució de normalització	No compta amb regulació oficial
Codis
ISO 639-1	te
ISO 639-2	tel
ISO 639-3	tel
SIL	TEL
Glottolog	telu1262
Linguasphere	49-DBA-aa
Ethnologue	tel
ASCL	5104
IETF	te

El telugu és una llengua dravídica que es parla a determinades regions de l'Índia, principalment al sud-est de l'Índia, on és la llengua oficial dels estats d'Andhra Pradesh i Telangana. És la segona en importància després de l'hindi i una de les quinze llengües amb més parlants nadius del món. A principis del segle xxi, el Telugu tenia més de 75 milions de parlants.^[1][2]

Es poden distingir tres grans períodes en la història de la llengua telugu: l'arcaic, que començari al segle vii aC segons els primers documents escrits conservats; el mitjà, des del segle xi fins al segle xvii i el telugu modern. El primer material escrit en la llengua data de 575 ce. L'escriptura de Telugu es deriva de la dinastia Calukya del segle vi i està relacionada amb la llengua kannada. La literatura de Telugu comença al segle xi amb una versió de l'èpica hindú Mahabharata de l'escriptor Nannaya Bhatta. Hi ha quatre dialectes regionals diferents en telugu.^[1]

És una llengua aglutinant i amb declinacions. Té un alfabet propi proper a un sil·labari. Per la seva sonoritat "dolça" s'anomena el telugu "l'italià asiàtic".

Hi ha una edició en telugu de la Viquipèdia

Consonants – hallulu (హల్లులు)

• Llista de llengües de l'Índia

• Chenchiah, Pandippedi; Bhujanga Rao, Raja M. . Asian Educational Services, 1988. ISBN 978-81-206-0313-4. 
• Brown, Charles Philip. A Grammar of the Telugu Language. R.W. Thorpe, 1840. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telugu