Torre Gorgot
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i monument  | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVII | construcció | |||
| segle XX | reconversió | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Figueres (Alt Empordà) | |||
| Localització | Pujada al Castell, 26-28 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 845-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005898 | |||
| Id. IPAC | 940 | |||
| Id. IPAPC | 20243 | |||
| Activitat | ||||
| Ocupant | Teatre-Museu Dalí | |||
La Torre Gorgot, modernament anomenada Torre Galatea, és un edifici situat a la Pujada del Castell, núm. 26-28, de Figueres (Alt Empordà), declarat bé cultural d'interès nacional.[1] En l'actualitat forma part del Teatre-Museu Dalí.
Descripció
[modifica]Situat al centre històric de la ciutat, entre la Rambla i el castell de Sant Ferran, és un casal que conserva les úniques restes visibles de l'antiga muralla medieval i que soluciona la seva ubicació en cantonada amb una ampla torre. A la planta baixa hi ha un gran portal d'accés central i dos de laterals més petits, tots emmarcats per dovelles. Al primer pis alternança de balcons i finestres amb grans llindes de pedra i frontons trencats. La cornisa està sobre mènsules.[1]
Història
[modifica]Aquesta casa ja existia i formava part de la muralla medieval quan la família empordanesa dels Gorgot s'hi va establir cap al 1636.[2] Durant el segle xix va patir un progessiu abandonament, essent caserna militar el 1812 i, des del 1854, dipòsit d'aigües municipal (recollia les sobrants del castell i les redistribuïa a la vila).[1]
El 1931, la casa va ser restaurada segons el projecte de l'arquitecte Pelai Martínez i Paricio, i la façana fou dissenyada per un arquitecte francès, amic de la família. El gruix de les parets, de 2 m, foren reduïdes a 80 cm, però la torre, al mig de la qual hi havia un rebost i al pis superior el dipòsit d'aIgües municipal, mantingué les parets de prop de 3 m de gruix.[3]
El 1968, l'Ajuntament de Figueres va acordar la transformació de l'antic Teatre municipal (destruït per un incendi a les acaballes de la Guerra Civil espanyola) en el Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 28 de setembre del 1974.[4] La gran afluència de visitants i la previsió de la futura donació de les pintures del mateix Dalí, va motivar l'inici de les negociacions per a l'adquisició de la Torre Gorgot, i el 23 de setembre del 1981 se'n va signar un precontracte pel preu de 50 milions de pessetes, dels quals 20 serien aportats per la Generalitat.[5] Tanmateix, la sobtada negativa del pintor va impedir la venda,[6] i aleshores, l'Ajuntament de Figueres n'assumí la iniciativa. Finalment, el 17 de novembre del 1982 es va signar l'escriptura de compravenda a Raymond Bruguière de Gorgot per 40 milions de pessetes,[7] i posteriorment, la Generalitat n'esdevingué propietària de la meitat indivisa a canvi de la seva inversió.[8]
Durant els mesos d'agost i setembre del 1983 tingué lloc al Teatre-Museu Dalí una exposició de 65 obres de la col·lecció «Salvador Dalí 1923-1983», on també hi havia 78 fotografies del pintor realitzades pels fotògrafs més importants del món.[9] En aquest moment, Salvador Dalí va rebatejar l'edifici com a Torre Galatea en homenatge a Gala, la seva dona i musa, morta recentment, i en va transformar l'aspecte general amb la col·locació d'uns ous de polièster de 3,50 m d'alçada sobre la façana,[1] tasca encomanada al director tècnic del museu, Pedro Aldamiz-Echevarria, i al pintor Antoni Pitxot.[10]
El 1984, arran d'un incendi a Púbol que gairebé acabà amb la vida de l'artista, Dalí es traslladà a la Torre Galatea, on viuria fins a la seva mort el 1989.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Torre Gorgot». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 289.
- ↑ Barnils i Mach, 1984, p. 300.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 300.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 300-304.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 305-306.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 306-309.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 309.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 311.
- ↑ Bernils i Mach, 1984, p. 311-314.
- ↑ «Biografia de Salvador Dalí». Fundació Gala - Salvador Dalí. [Consulta: 11 novembre 2023].
Bibliografia
[modifica]- Bernils i Mach, Josep Maria «La «Torre Galatea» de Figueres». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 17, 1984, pàg. 287-324.
- Serna i Coba, Èrika «El fons documental patrimonial Gorgot de la Torre Galatea de Figueres (1245-1966)». Butlletí del Servei d'Arxius. Direcció General del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya, 39, tardor 2003.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre Gorgot». FigueresAntic (blog), 27-12-2010.