[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Revolució egípcia de 2011

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Plantilla:Infotaula esdevenimentRevolució egípcia de 2011
Imatge
Manifestació del 25 de gener, Dia de la ira
Map
 30° 02′ 00″ N, 31° 13′ 00″ E / 30.03333°N,31.21667°E / 30.03333; 31.21667
Tipusprotesta Modifica el valor a Wikidata
Part dePrimavera Àrab Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 gener - 11 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata
Data25 de gener de 2011 (2011-01-25) - 11 de febrer de 2011 (2011-02-11)
LocalitzacióEgipte Egipte
EstatEgipte Modifica el valor a Wikidata
ObjectiuDerrocar el règim de Hosni Mubarak[1]
CausaMales condicions de vida[2]
AccióManifestacions, desobediència civil, avalots, revolució, autoimmolacions
ResultatCanvi de govern i exili de Mubarak
MortsAlmenys 105 protestants i 10 policies
FeritsAlmenys 1500 manifestants i 750 policies[3][4]
Nombre de detinguts
Més de 1000[5][6]
Mitjà de comunicació

La revolució egípcia de 2011, també anomenada Revolució del 25 de gener,[7] van ser un seguit de manifestacions al carrer, protestes i actes de desobediència civil que van començar el 25 de gener del 2011 i que es van difondre per tot el país. Les manifestacions i els disturbis van ser duts a terme per diversos grups socials i s'inspiraren principalment en la Revolució del Gessamí de Tunísia. Les manifestacions i revoltes van ser originades com a forma de protesta contra l'excés de brutalitat policíaca, les lleis d'emergència de l'estat, les altes taxes d'atur, el desig d'augmentar el salari mínim, la manca d'habitatges i aliments, la inflació, la corrupció, la mancada de llibertat d'opinió, les pobres condicions de vida,[8] factors estructurals demogràfics.[2] L'objectiu dels protestants, la dimissió del president Hosni Mubarak, amb més de 30 anys que és al poder, es va assolir en divuit dies.[1][7]

Les manifestacions no eren gens noves; durant els últims anys s'havien repetir periòdicament aquest tipus de protestes, però aquests últims —iniciats el 25 de gener (denominat Dia de la ira[9])— van sobrepassar amb escreix l'ocorregut durant els anys previs. Les protestes del 2011 han estat descrites com "sense precedents" per Egipte[8][10][11] i "la major mostra de descontentament popular a la història recent".[12] Aquestes revoltes foren les més multitudinàries des de la Revolta del pa de 1977 i, per primera vegada, van aglutinar egipcis de diferents orígens econòmics, socials i religions per protestar per una mateixa causa.[12][13]

Durant aquells dies, la capital, El Caire, va ser descrita per alguns corresponsals com una "zona de guerra"[14] i la ciutat de Suez va ser escenari de freqüents enfrontaments violents. El govern va imposar un toc de queda, al·legant que la interrupció d'aquest servei era necessària per mantenir l'ordre i per evitar un aixecament de grups fonamentalistes islàmics.[15]

Les protestes van capturar l'atenció mundial a causa de la creixent integració de Twitter, Facebook, YouTube i altres plataformes de mitjans socials que van permetre als activistes i observadors de comunicar-se, coordinar-se i documentar els esdeveniments que es produeixin. La nit abans del divendres 28 de gener, davant de la convocatòria d'una gran jornada de protestes, va començar una apagada del servei de telefonia mòbil i d'Internet, en una operació sense precedents a tot el món, que va deixar vuitanta milions d'egipcis sense accés a la xarxa.[16] L'endemà, el servei a la telefonia mòbil va retornar progressivament.

Protestes

[modifica]

Immolacions

[modifica]

A Egipte hi va haver almenys sis casos d'autoimmolació coneguts; entre ells, un home va ser detingut quan intentava calar-se foc al centre del Caire.[17] Abdou Abdel-Moneim Jaafar, de 49 anys i amo d'un restaurant, es va immolar davant del Parlament egipci.[18][19]

Immolacions ocorregudes a Egipte
Nom Residència Data d'immolació Estat Referències
1 Abdou Abdel-Moneim Jaafar Shibin el-Qanater 17 de gener de 2011 [18]
2 Mohammed Farouk Hassan El Caire 18 de gener de 2011 [20]
3 Ahmed Hashim al-Sayyed Alexandria 18 de gener de 2011 Mort el 18 de gener [21][22]
4 Mohammed Ashour Sorour El Caire 18 de gener de 2011 [23]

25 de gener – Dia de la ira

[modifica]
Manifestació contra el govern a Guiza el 25 de gener.

Les protestes van tenir lloc a diverses ciutats, com el Caire, Alexandria, Suez i Ismaïlia.[24] Es va informar que un policia va morir al Caire, mentre que a Suez hi van morir dos manifestants.[25] Al Caire, la policia va llançar gasos lacrimògens i canons d'aigua contra els manifestants, que al seu torn van llançar pedres a la policia; finalment, els van obligar a retirar-se.[24] La xarxa social Twitter va ser tancada pel govern.[26] [27][28] El president Hosni Mubarak va culpar als Germans Musulmans de ser darrere de les revoltes.[25]

Unes 15.000 persones van protestar a la plaça Tahrir de la capital el 25 de gener,[29] 20.000 en diversos llocs d'Alexandria,[30] 200 manifestants a Assuan, 2000 a Ismaïlia i 3000 a Mahallah.[31]

Des del primer dia de protestes el govern egipci va censurar la majoria dels mitjans de comunicació dins d'Egipte i va utilitzar mesures per bloquejar els llocs web d'Internet[32] que els manifestants utilitzaven per informar dels esdeveniments. L'èxit de les protestes s'han atribuït en gran part a la participació de la joventut en la tecnologia, que va ser capaç de superar els bloqueigs del govern als mitjans de comunicació.

26 de gener

[modifica]

El 26 de gener, l'endemà del «dia de la ira», van continuar els aixecaments de milers de manifestants. Aquest dia es va registrar un increment en l'ús de la violència tant dels manifestants com de la policia, amb la mort d'un dels manifestants i d'un oficial de policia al Caire. A Suez la situació va ser més violenta, amb l'ús d'armes de guerra i l'incendi de diversos edificis del govern.[33][34] Finalment la policia es va retirar de Suez.[35]

27 de gener

[modifica]

Les protestes del dia 27 de gener no van ser tan importants com l'aixecament del dia 25 a conseqüència del descans i la preparació de la manifestació a gran escala prevista per al dia 28. Els Germans Musulmans va declarar el seu ple suport a les protestes, anunciant la seva participació en les de divendres.[36] Per la seva part, el líder de l'oposició, Mohamed al-Baradei, es va comprometre a tornar el dijous del seu exili a temps per a les protestes del dia 28. Al-Baradei també va declarar que ell assumiria el càrrec de president d'Egipte durant el període de transició si Hosni Mubarak abandonava el país.[37] Durant aquest dia un manifestant d'origen beduí va morir per trets de la policia a la Governació del Sinaí del Nord.[38] A Suez s'hi van esdevenir els aixecaments i conflictes més importants, i va ser on van ser incendiats més edificis, fins i tot comissaries de policia. La població de Suez i de la regió del Sinaí, proveïda amb armes de foc, va causar greus revoltes.[39] Alguns testimonis van afirmar que el govern va desconnectar Internet a la 1.00 (hora local).[40] La xifra de morts va augmentar a un mínim de vuit després que la policia abatés a trets a un manifestant.[41]

28 de gener – Divendres de la ira

[modifica]
Crònica d'Al-Jazeera, principal font informativa del conflicte. (anglès)

El mateix grup de Facebook que va proclamar les protestes del 25 de gener programà per al divendres 28 de gener una nova revolució. Van demanar un milió de manifestants per unir-se a la «marxa del milió».

15 minuts després de les oracions diàries, desenes de milers de manifestants van començar un aixecament que en poques hores va reunir centenars de milers de persones. El potencial candidat presidencial, Mohamed al-Baradei, va tornar al Caire i va dir que tenia previst unir-se als manifestants.[42][43] Al-Baradei va liderar les protestes de Guiza; tanmateix, va ser retingut per la policia quan sortia d'una mesquita del barri cairota de Guiza.[44]

El govern egipci va parar els serveis d'Internet, encara que algunes persones van aconseguir comunicar-se utilitzant programari alternatiu.[45] El bloqueig d'Internet va ser ordenat pel govern d'Hosni Mubarak als proveïdors d'accés que operen al país àrab, produint el tall de les connexions internacionals. Com a conseqüència dels talls i bloqueigs, a la nit del 27 al 28 de gener els encaminadors i BGPS no podien intercanviar tràfic amb els servidors egipcis.[46]

La policia va disparar gasos lacrimògens contra la multitud, ocasionant violents enfrontaments entre les autoritats i el govern, d'una banda, i els manifestants, per un altre.[47] Els operadors de telefonia mòbil van suspendre els serveis a determinades zones. Segons la legislació egípcia, les autoritats tenen el dret d'emetre una ordre i els operadors estan obligats a complir-la

A tot el país es comptabilitzaren cents de milers de manifestants. A Suez, milers de persones van prendre el control de les comissaries de policia, alliberant els manifestants que estaven detinguts.[48] En aquesta mateixa ciutat, un home va morir durant la protesta per trets de la policia, ascendint el nombre de morts a 9. En Port Said, desenes de milers de manifestants es van reunir i van incendiar diversos edificis governamentals.[49]

Mubarak anuncià la formació d'un nou Gabinet i en un missatge a la nació prometé reformes.[50]

Almenys 29 persones van morir a les ciutats del Caire i Suez: al Caire en van morir 16 en els hospitals.[50]

2 de febrer - Dimecres sagnant

[modifica]

Durant la nit de l'1-2 de febrer, els partidaris de Mubarak i els manifestants anti-Mubarak, es van enfrontar a Alexandria, i es van efectuar trets a l'aire.[51] Al Caire, molts dels manifestants del dia anterior s'havia quedat a la plaça Tahrir tota la nit.[52]

Al matí, l'accés a Internet havia estat parcialment restaurat i el toc de queda nocturn es va reduir 5:00 pm to 7:00 am en lloc de les 3:00 pm a les 8:00 am.[53] Al migdia, l'exèrcit estava demanant als manifestants que tornessin a casa amb la finalitat d'estabilitzar la situació.[54] Aleshores la televisió estatal va anunciar: "S'ha d'evacuar la plaça Tahrir immediatament. Tenim informació confirmada que grups violents es dirigeixen cap a la Plaça Tahrir portant bombes incendiàries i tractant de cremar la plaça."[51]

4 de febrer - Divendres de la sortida

[modifica]

Els mateixos organitzadors del "Dia de la Ira" i "Divendres de la Ira" han cridat a una protesta davant del palau presidencial de Heliópolis, el 4 de febrer, que s'ha denominat el "divendres de la sortida" (en àrab جمعة الرحيل, gumʿat ar-raḥīl).[55] Els manifestants demanen la dimissió immediata del president Mubarak, i han establert el 4 febrer com a data límit perquè lliurés els seus poders.[56]

Durant la nit del 3-4 de febrer, hi havia tancs als carrers del Caire mentre els manifestants anti-governamentals han continuat passant la nit a la Plaça Tahrir mentre els manifestants pro-governamentals també mostraven activitat, amb enfrontaments a petita escala en les primeres hores.[57]

Centenars de milers s'han reunit per participar en la pregària del divendres a la plaça Tahrir[58] i es preveu que els actes programats del dia han de començar després de les oracions. Aljazeera estimar la mida de la multitud que hi ha fins ara a la plaça Tahrir en més d'un milió, mentre que en les protestes d'Alexandria apleguen a prop de mig milió. També s'han patit moltes protestes a altres ciutats de tot Egipte. Els manifestants Alexandria han advertit al govern que si s'utilitza la violència contra els manifestants al Caire, faran una marxa cap a la capital per unir-se als manifestants d'allà.[57]

Conseqüències

[modifica]

El dia 11 de febrer del 2011 Hosni Mubàrak va presentar la dimissió.[59] També ho feren els primers ministres Ahmed Nazif i Ahmed Shafiq, el Consell Suprem de les Forces Armades assumeix el poder i suspen la Constitució i dissol el Parlament, el Servei d'Investigacions de Seguretat de l'Estat, el NDP i transfereix els seus béns a l'Estat. Detenció i processament de Mubarak, la seva família i els seus antics ministres, aixecament de l'estat d'emergència de 31 anys i eleccions democràtiques celebrades per substituir Mubarak com a president; Mohamed Morsi elegit i investit.

Reaccions

[modifica]

El fill del president d'Egipte, Gamal Mubarak, que havia estat assenyalat com a successor del seu pare, va fugir a Londres al costat de la seva família el 25 de gener de 2011.[60] Les autoritats no van confirmar immediatament que Gamal Mubarak havia fugit a la capital britànica amb la seva esposa i filla a bord d'un jet privat.[61][62]

Des del 13 de gener l'índex de la borsa egípcia va caure gairebé 1.000 punts. A més, van ser bloquejades de manera esporàdica les webs de Twitter[63][64][65] i Facebook.[66][67]

El dia 11 de febrer del 2011 va presentar la dimissió.[68] L'1 de juny de 2012 fou condemnat a cadena perpètua per la mort de 850 manifestants.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Manifestacions massives a Egipte demanant que Hosni Mubàrak se'n vagi». Diari Ara, 28-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  2. ↑ 2,0 2,1 Andrei Korotàiev, Julia Zinkina. Egyptian Revolution: A Demographic Structural Analysis. Entelequia. Revista Interdisciplinar 13 (2011): 139-165.
  3. ↑ «UNREST IN EGYPT» (en anglès). Reuters, 28-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-30. [Consulta: 28 gener 2011].
  4. ↑ «S'eleva a 870 el nombre de ferits en les manifestacions al Caire aquest divendres». Reuters/Europa Press, 28-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  5. ↑ Osman, Ahmed Zaki. «At least 1000 arrested during ongoing 'Anger' demonstrations» (en anglès). Almasry Alyoum, 26-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  6. ↑ «HRW tem que l'Exèrcit pugui obrir foc contra els manifestants a Egipte». Europa Press, 27-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  7. ↑ 7,0 7,1 Mateos, Oscar «Una xarxa global de moviments socials? Una aproximació al cicle de protestes 2011-1013». Educació Social. Revista d'Intervenció Socioeducativa, 55, 2013, pp. 11 - 32.
  8. ↑ 8,0 8,1 Zayan, Jailan. «Egypt braces for nationwide protests» (en anglès). Agence France-Presse, 25-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-03-04. [Consulta: 25 gener 2011].
  9. ↑ «L'ONU i els EUA insten Mubàrak a fer reformes». Avui, 26-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  10. ↑ Murphy, Dan. «Inspired by Tunisia, Egypt's protests appear unprecedented» (en anglès). The Christian Science Monitor, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  11. ↑ «Els egipcis desafien el govern i mantenen viva la revolta». Avui, 27-01-2011. [Consulta: 29 gener 2011].
  12. ↑ 12,0 12,1 Fahim, Kareem. «Broad Protests Across Egypt Focus Fury on Mubarak» (en anglès). The New York Times, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  13. ↑ Kirkpatrick, David D.; Slackman, Michael. «Egyptian Youths Drive the Revolt Against Mubarak» (en anglès). The New York Times, 26-01-2011. [Consulta: 29 gener 2011].
  14. ↑ «Protests in Egypt and unrest in Middle East – as it happened» (en anglès). The Guardian, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  15. ↑ «Mubarak imposa el toc de queda i treu l'exèrcit al carrer». Avui, 28-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  16. ↑ «El govern egipci ordena desconnectar internet per complet». VilaWeb, 28-01-2011. [Consulta: 29 gener 2011].
  17. ↑ Rosenberg, David. «Self-Immolation Spreads Across the Mideast, Inspiring Protest, Controversy» (en anglès). The Media Line, 24-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-04-27. [Consulta: 24 gener 2011].
  18. ↑ 18,0 18,1 «In Egypt, man sets himself on fire, driven by economic woes» (en anglès). Ahram Online, 17-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  19. ↑ «Cinc ciutadans s'immolen a Egipte». Avui, 19-01-2011. [Consulta: 29 gener 2011].
  20. ↑ Zayed, Dina. «Egyptians set themselves ablaze after Tunisia unrest» (en anglès). Reuters, 18-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  21. ↑ «Tunisia new government is fractured by resignations» (en anglès). Yalibnan, 18-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  22. ↑ «Mother of Ahmed Hashim al-Sayyed» (en anglès). Yahoo News, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-22. [Consulta: 25 gener 2011].
  23. ↑ «موظف بـ'مصر للطيران' يهدد بحرق نفسه أمام نقابة الصحفيين» (en àrab). El-Aosboa Newspaper, 18-01-2011. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 25 gener 2011].
  24. ↑ 24,0 24,1 «Egypt protests: Three killed in 'day of revolt'» (en anglès). BBC News, 25-01-2011. [Consulta: 26 gener 2011].
  25. ↑ 25,0 25,1 Carrión, Francisco. «Las manifestaciones contra Mubarak se cobran sus primeras víctimas mortales» (en castellà). El Mundo, 25-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  26. ↑ «Live updates: Opposition groups protest on Police Day» (en anglès). English Ahram, 25-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  27. ↑ Ribeiro, John. «Twitter blocked in Egypt after political unrest» (en anglès). Computerworld, 26-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-27. [Consulta: 4 febrer 2011].
  28. ↑ Kessler, Sarah. «Twitter Blocked in Egypt As Protests Turn Violent [Updated]» (en anglès). Mashable, 26-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  29. ↑ «Egyptians report poor communication services on Day of Anger» (en anglès). Almasry Alyoum, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  30. ↑ Manthorpe, Jonathan. «Egyptians tests Tunisia's Twitter revolution» (en anglès). The Vancouver Sun, 26-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-31. [Consulta: 26 gener 2011].
  31. ↑ Ahmed, Amir. «Thousands protests in Egypt» (en anglès). CNN, 25-01-2011. [Consulta: 25 gener 2011].
  32. ↑ Kessler, Sarah. «Facebook & Twitter Both Blocked in Egypt [Updated]» (en anglès). Mashable, 27-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  33. ↑ «More casualties as protests escalate in Egypt» (en anglès). Nationalpost.com, 22-12-2010. Arxivat de l'original el 2011-03-13. [Consulta: 26 gener 2011].
  34. ↑ «Clinton calls for reform in Egypt» (en anglès). Al Jazeera English. [Consulta: 26 gener 2011].
  35. ↑ «Mubarak's Son Flees Egypt, Police Fallback from Suez» (en anglès). Wall Street Newscast, 26-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-04-27. [Consulta: 26 gener 2011].
  36. ↑ «Muslim Brotherhood Joins in Egypt Protests» (en anglès). Worldthreats.com, 27-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].[Enllaç no actiu]
  37. ↑ Saleh, Yasmine; El Madany, Sherine. «Protests against Egyptian president spread» (en anglès). Yahoo News, 27-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  38. ↑ «Egypt police shoot Bedouin protester dead» (en anglès). Egypt News, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2013-08-16. [Consulta: 4 febrer 2011].
  39. ↑ «Protesters torch Egypt police post» (en anglès). Al Jazeera English, 27-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  40. ↑ El Amrani, Issandr. «URGENT: Egypt has shut off the internet» (en anglès). Arabist.net, 28-01-2011. [Consulta: 4 febrer 2011].
  41. ↑ «Associated Press Online Video Network» (en anglès). Video.ap.org, 28-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-01-25. [Consulta: 28 gener 2011].
  42. ↑ «ElBaradei to join Egypt protest» (en anglès). News24, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-04-20. [Consulta: 27 gener 2011].
  43. ↑ «Mohamed ElBaradei: There's no going back» (en anglès). The Guardian, 27-01-2011. [Consulta: 27 gener 2011].
  44. ↑ «Policía egipcia retiene al líder opositor Mohamed El Baradei» (en castellà). Emol.com, 28-01-2011. Arxivat de l'original el 2016-11-25. [Consulta: 28 gener 2011].
  45. ↑ «Fresh protests erupt in Egypt» (en anglès). Al Jazeera English, 28-01-2011. [Consulta: 28 gener 2011].
  46. ↑ Egipte desapareix del mapa d'Internet, 28/1/2011, Ciberpaís El País
  47. ↑ By the CNN Wire Staff. «Violent clashes erupt during protests in Egypt». CNN.com. [Consulta: 28 gener 2011].
  48. ↑ [enllaç sense format] http://blogs.aljazeera.net/middle-east/2011/01/28/friday-protests-liveblog[Enllaç no actiu]
  49. ↑ «Press». Vodafone. [Consulta: 28 gener 2011].
  50. ↑ 50,0 50,1 elpais.com
  51. ↑ 51,0 51,1 «Live Blog Feb 2 – Egypt Protests». Al Jazeera. Arxivat de l'original el 8 d’abril 2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
  52. ↑ «Quiet Acts of Protest on a Noisy Day». The New York Times.
  53. ↑ «Egypt Unrest». BBC News. [Consulta: 2 febrer 2011].
  54. ↑ «Goodspeed Analysis: Only the Egyptian Army Has Power To Restore Stability». National Post. [Consulta: 3 febrer 2011].
  55. ↑ «جمعة الرحيل» (en àrab). Al Rai, 02-02-2011. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2012. [Consulta: 2 febrer 2011].
  56. ↑ «What Is the Future for President Mubarak?». Sky News, 02-02-2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
  57. ↑ 57,0 57,1 Al Jazeera English. Breaking News. 2 febrer 2011. 16:00
  58. ↑ [enllaç sense format] http://blogs.aljazeera.net/node/3164 Arxivat 2011-02-05 a Wayback Machine.
  59. ↑ «Mubàrak dimiteix i cedeix el poder a l'exèrcit». Vilaweb, 11-02-2011. [Consulta: 11 febrer 2011].
  60. ↑ «'Beginning of the end' for Egypt's Mubarak as son and wife flee». International Business Times, 26-01-2011. [Consulta: 26 gener 2011].
  61. ↑ «Egypt: President's son and family 'have fled to the UK'». Adnkronos, 25-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-28. [Consulta: 26 gener 2011].
  62. ↑ «Egypt president's son, family flee to Britain». The Times of India, 26-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-01-29. [Consulta: 26 gener 2011].
  63. ↑ «Live updates: Opposition groups protest on Police Day - Politics - Egypt - Ahram Online». English.ahram.org.eg. [Consulta: 26 gener 2011].
  64. ↑ John Ribeiro. «Twitter blocked in Egypt after political unrest». Computerworld. Arxivat de l'original el 2011-01-27. [Consulta: 26 gener 2011].
  65. ↑ 25 gener 2011 by Sarah Kessler View Comments. «Twitter Blocked in Egypt As Protests Turn Violent». Mashable.com. [Consulta: 26 gener 2011].
  66. ↑ [enllaç sense format] http://globalvoicesonline.org/2011/01/26/egypt-after-twitter-facebook-now-blocked/
  67. ↑ [enllaç sense format] http://www.huffingtonpost.com/2011/01/26/facebook-blocked-in-egypt_n_814586.html
  68. ↑ «Mubàrak dimiteix i cedeix el poder a l'exèrcit». Vilaweb, 11-02-2011. [Consulta: 11 febrer 2011].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Revolució_egípcia_de_2011&oldid=34039457»