Revolta ibera de 197 aC

Revolta ibera de 197 aC

Conquesta romana d'Hispània
Tipus	revolta
Data	197 aC a 195 aC
Escenari	Hispània
Lloc	Hispània
Resultat	Victòria romana
Campanya	Conquesta romana d'Hispània
Bàndols
República de Roma ilergets Rebels hispans celtibers indigets bargusis lacetans suessetans ausetans lacetans
Comandants
Gai Semproni Tudità † Marc Helvi Blasió Quint Minuci Therme Quint Fabi Buteó Marc Porci Cató Censorí Pl. Manli Culcas Luxini Budar Besadin
Forces
50.000[1]

La revolta de 197 aC fou una revolta dels pobles ibers contra la dominació romana al segle ii aC.

La victòria de la república de Roma sobre cartago a la Segona Guerra Púnica va deixar Hispània en mans romanes, i la transformació del territori en província va provocar importants canvis administratius i fiscals,^[2] i la imposició del stipendium no fou acceptada per les tribus locals, de manera que el 197 aC, just en acabar la segona guerra macedònica va esclatar una gran revolta a tota l'àrea conquerida a Hispania a causa de l'expoli republicà. En marxar Escipió l'Africà després de les seves campanyes hispàniques, els caps ibèrics que l'havien recolzat, i que encara gaudien d'una certa estructura política i capacitat de reacció,^[3] van considerar que només els unia una relació personal amb el seu rex Escipió.

Nombrosos caps locals es van revoltar a la Hispània Ulterior, entre ells Culcas i Luxini, i La República va enviar Gai Semproni Tudità a la Hispània Citerior i a Marc Helvi Blasió a la Hispània Ulterior^[4] amb un total de 8.000 infants i 800 genets per llicenciar als veterans, i l'ordre de delimitar les fronteres de les províncies.^[5] Gai Semproni Tudità morí per ferides de combat a la Citerior abans d'acabar l'197 aC.^[6]

Quint Minuci Therme i Quint Fabi Buteó foren els pretors de la Hispània Citerior i la Hispània Ulterior el 196 aC respectivament, als es van afegir quatre mil infants i tres-cents genets. Therme derrotà als insurrectes Budar i Besadin a un lloc indeterminat anomenat Turda.^[7] Helvi, que no s'havia retirat d'Hispània, es va enfrontar i derrotar els celtibers a la batalla d'Iliturgi.^[7]

Elegits els cònsols del 195 aC, li tocà per sorteig fer-se càrrec d'Hispania a Marc Porci Cató Censorí. S'elegiren els dos pretors que corresponia, Appi Claudi Neró i Pl. Manli, per la Ulterior i Citerior, respectivament, amb les forces que els pertocaven. Donat el poc èxit del pretor del 196 a la Citerior, el senat romà va declarar la Citerior com a província consular^[7] i el cònsol s'hi dirigí amb Manli d'ajudant, deixant la Ulterior a Appi Claudi amb tropes més reduïdes.

Marc Porci Cató Censorí,^[4] sortí del port de Luna i es dirigí vorejant el golf de Lleó a Rhode sufocant la resistència de la guarnició hispana situada al Puig Rom^[8] o l'acròpolis de Rhode^[6] i desembarcà a Empórion amb dues legions, vuit mil infants, quinze mil aliats i 800 genets per l'exèrcit consular i dos mil infants i dos-cents genets per cada un dels pretors, fent un total de cinquanta mil homes entre els tres exèrcits.^[1]

Cató inicia a Empórion, una quasi illa envoltada de maresma, on es troba amb els seus aliats ilergets^[9] en nom del seu rei Bilistage que li demanen protecció, i on coexistien la ciutat grega i la ciutat ibera separades per una muralla, un dur entrenament de les tropes. La ciutat ibera, i quan va considerar que les tropes estaven preparades per enfrontar-se als indígenes a camp obert, les tropes es dirigiren a castra hiberna, un segon campament situat a 3.000 passus de la ciutat en terra ferma, en territori controlat per l'enemic, des del que fustiga els revoltats cremant els seus camps i robant les collites i el bestiar, desmoralitzant als enemics i ajudant als aliats ilergets. L'exèrcit revoltat que assetjava Empórion, d'uns 40.000 homes,^[4] es dissolgué en la temporada de la sega,^[5] moment aprofitat per Cató per atacar, i en la batalla d'Empórion derrotà completament als revoltats, aconseguint en pocs dies la pacificació de tota la faixa costanera, i Cató es dirigí cap a Tarraco, i d'allà a la Turdetània en suport de Pl. Manli, i en tornar de l'expedició se li sotmeteren lacetans, suessetans i ausetans.^[10]

Atacà als lacetans, assetjant la seva capital emmurallada, i bargusis,^[1] que encara resistien a la seva capital.^[10][11]

Els romans van ordenar^[4] que els ibers esfonsessin les muralles sota pena de ser reduïts a l'esclavitud, i ho feren els oppida dels voltants de l'Ebre. Els poblats de l'interior del que ara és Catalunya, desapareixeren definitivament.

• Martínez Gázquez, José. La campaña de Catón en Hispania (en castellà). 1a ed.. Publicacions i Edicions UB, 1992. ISBN 9788478759804. 
• Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum I. Edicions Pàtria, 1920, p.55.