Proteoglicà

Els proteoglicans representen una classe especial de glicoproteïna que són altament glicosilades. Consisteixen en un centre proteic amb una o més cadenes de glicosaminoglicans (GAG)s unides covalentment. Aquestes cadenes de glicosaminoglicans (GAG) són llargs polímers de carbohidrats linears que estan carregats negativament en condicions fisiològiques, a causa de la presència de grups sulfat i de grups d'àcid urònic.

Els proteoglicans poden ser categoritzats depenent de la naturalesa de les seves cadenes de glicosaminoglicans. Aquestes cadenes poden ser:

• Sulfat de condroïtina i sulfat dermatà.
• heparina i heparan sulfat.
• sulfat de queratan

També poden ser categoritzats per mida.

Els proteoglicans són el component fonamental de la matriu extracel·lular animal, constitueixen, per dir-ho així, la principal substància que omple els espais que existeixen entre les cèl·lules de l'organisme. Aquí formen grans complexos, tant amb altres proteoglicans, hialuronans i proteïnes de la matriu fibrosa (com el col·lagen). També estan involucrats en la unió de cations (tals com al sodi, potassi i calci) i aigua, i també regulen el moviment de molècules dins de la matriu. L'evidència també mostra que poden afectar l'activitat i estabilitat de les proteïnes i molècules de senyal dins de la matriu. Les funcions individuals dels proteoglicans poden ser atribuïdes tant al centre proteic com a les cadenes GAG unides.

El component proteic dels proteoglicans és sintetitzat pels ribosomes i translocació a l'interior del reticle endoplasmàtic rugós. La glicosilació del proteoglicà ocorre en l'aparell de Golgi en molts passos enzimàtics. El proteoglicà completat és exportat a vesícules secretores a la matriu extracel·lular de la cèl·lula.

Una inhabilitat de trencar els proteoglicans és característica d'un grup de trastorns genètics, anomenats mucopolisacaridosis. La inactivitat d'enzims lisosomàtics específics que normalment degraden els glicosaminoglicans, porten a l'acumulació de proteoglicans a les cèl·lules. Això condueix a una varietat de símptomes, depenent del tipus de proteoglicà que no és degradat.

• Functional and Molecular Glycobiology 2002. Brooks SA, Dwek, MV, Schumacher, O. Bios Scientific Publishers.
• Molecular Biology of the Cell (3 rd Edition). Alberts B, Bray D, Lewis J, Raff M, Roberts K, Watson JD. Garland Publishing

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proteoglicà

• Diagrama en nd.edu (anglès)
• Diagrama en usip.edu Arxivat 2011-07-20 a Wayback Machine. (anglès)