Presó Estatal de San Quentin
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Presó  | |||
| Construcció | 1852 | |||
| Obertura | juliol 1852 | |||
| Característiques | ||||
| Superfície | 1,75 km² | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Comtat de Marin (Califòrnia) | |||
| ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Departament de Correccions i Rehabilitació de Califòrnia | |||
| Lloc web | cdcr.ca.gov… | |||
La Presó Estatal San Quintin és una presó estatal de Califòrnia, que està a prop de la ciutat de San Rafael.
És la presó més antiga de l'estat. Es va obrir al juliol del 1852 i disposa de l'única cambra de gas i de l'únic corredor de la mort per a homes de Califòrnia, tot i que les últimes execucions han estat fetes per injecció letal.
Aquest correccional està situat a Point San Quentin, que comprèn 1,7 km², en plena línia marítima al nord de la Badia de San Francisco. Aquesta situació fa que sigui considerada la presó més valuosa del món.
Geografia
[modifica]El seu codi postal (propi) és el 94974. Està en plena Badia de San Francisco i està comunicada mitjançant la carretera interestatal 580.
Història
[modifica]El nom de la presó no prové directament de Sant Quintí, sinó del lloc que ocupa, Point Quentin, a causa del fet que un guerrer Miwok, que es deia Quentin i que fou presoner en aquest lloc.
El 1851, s'obrí la primera presó de Califòrnia, en un vaixell a la Badia de San Francisco. el 1852 es va construir la Presó de San Quentin. Fins al 1932, la presó tenia reclusos homes i dones.
El 1969, Johnny Cash va fer-hi un concert, que va ser enregistrat en un àlbum i filmat per la televisió.
El 2003, Metallica hi va filmar un vídeo per la cançó St. Anger. Al novembre de 2006, el grup de hip-hop Flipsyde també hi va fer un concert. El 2007, Michael Franti també hi va actuar en un show.
Presos famosos en l'actualitat
[modifica]- Alejandor Avila, assassí de la nena de 5 anys Samantha Runnion.
- Lawrence Bittaker, assassí en sèrie que va torturar i assassinar cinc noies joves.
- Vincent Brothers, convicte i sentenciat a mort per la mort de 5 membres de la seva família, incloent-hi a 3 infants.
- Kevin Cooper, sentenciat a mort per la massacre de la família Ryen.
- Tiequon Aundray Cox, sentenciat a mort per l'assassinat de 4 persones properes al jugador de la NFL Kermit Alexander.
- Richard Allen Davis, que va assassinar la jove Polly Klaas.
- Scott Erskine, que va matar dos nens.
- Richard Farley, que va matar set companys de treball.
- Ryan Hoyt, soci de Jesse James Hollywood, que van matar Nicholas Markowitz.
- Randy Steven Kraft, assassí en sèrie a qui se li atribueixen 16 assassinats i que es creu que va matar 51 persones més.
- Jarvis Jay Master, sentenciat a mort per participar en l'assassinat d'un guarda de la presó.
- Michael Morales, convicte per l'assassinat de Terri Winchell
- Charles Ng, assassí en sèrie que va assassinar 11 persones.
- Scott Peterson, que va matar la seva dona prenyada i el seu fill no nat.
- Rodney Alcala,assassí en sèrie
- Hans Reiser, convicte per haver matat a la seva dona i desenvolupar el sistema informàtic ReiserFS.
- Morris Solomon Jr, assassí en sèrie que va matar cinc prostitutes a Sacramento.
- Cary Stayner, convicte que va matar quatre dones a Yosemite.
- William Suff, assassí en sèrie de 12 prostitutes al comtat de Riverside.
- Marcus Wesson, que va matar nou familiars.
- David Westerfield, que va matar una nena de 7 anys.
- Brandon Wilson, assassí d'un nen de 9 anys.
Altres presos notables
[modifica]- Clarence Ray Allen, executat el 2006.
- Charles Bolles.
- William Richard Bradford.
- Edward Bunker, que posteriorment es va reformar i va esdevenir actor.
- Caryl Chessman.
- Billy Cook.
- Juan Corona
- Joseph Cosey.
- Henry Cowell. Compositor.
- Mach Ray Edwards.
- Barbara Graham. És el personatge principal de la pel·lícula I Want to Live protagonitzada per Susan Hayward.
- Leo Gordon, actor i guionista americà.
- Merle Haggard, cantant de country.
- Robert Alton Harris.
- Michael Wayne Hunter.
- George Jackson, membre del Black Panther party. Assassinat a la presó el 1971.
- Jang In-hwan, activista per la independència de Corea.
- Charles Manson.
- S.S.Millard, director de cinema.
- james Mitose, artista marcial que va introduir el Kenpo als Estats Units.
- Wallace Fard Muhammad, fundador de Nació de l'Islam (NOI).
- Louise Peete.
- Abe Ruef, polític de San Francisco.
- Richard Ramirez, assassí en sèrie conegut com el The Night Stalker, que va matar 13 persones.
- Sirhan Sirhan, assassí de Robert F. Kennedy.
- Danny Trejo, actor.
- Stanley Tookie Williams.
San Quentin als mitjans de comunicació
[modifica]- El nom apareix a la pel·lícula dels Germans Marx, Go West.
- Hi ha una sèrie de dibuixos animats de la Warner Brothers titulada Quentin Quail.
- Hi ha dues pel·lícules titulades San Quentin. La primera és del 1937, dirigida per Lloyd Bacon, protagonitzada per Pat O'Brien, Humphrey Bogart i Ann Sheridan, i fou gravada a la presó. La segona, és del 1946, i és protagonitzada per Lawrence Tierney.
- Una part de la pel·lícula House of Numbers (1957), passa a la presó.
- La pel·lícula I Want To Live (1958), que explica la història de Barbara Graham. Fou dirigida per Robert Wise i protagonitzada per Susan Hayward.
- S'hi va filmar la pel·lícula de 1993, ''Blood In Blood Out'', basada en una presó mexicana.
- Mythbusters va visitar San Quentin en un episodi del 2005.
- Johnny Cash hi va gravar un concert el 1969.
A Internet
[modifica]- Pàgina oficial del Departament de Presons de Califòrnia Arxivat 2009-08-06 a Wayback Machine. (en anglès)
