Perron

Un perron, en való pèron^[1] o neerlandès piroen^[2] és una escalinata de tres esglaons, amb un costell al centre, coronada d'un globus imperial.

Reconstrucció del *perron* el 10 de juliol de 1478

És el símbol de la justícia i de la llibertat del principat de Lieja, tot i que se'n troben monuments semblants fora del principat.^[3] El perron de Lieja és el més conegut. Hi ha diverses teories sobre el significat d'aquest monument.^[4] La part superior te forma de costell, que en ser el pal al qual s'executaven els castigs o proclamaven les condemnes, va evolucionar com un símbol del dret d'administrar justícia del sobirà.^[5] Ja es troben «perrons» a monedes romanes d'Orient.

Moneda de l'emperador romà d'Orient Lleonci (705) amb *perron*

Les primeres monedes liegeses amb el signe emblemàtic es troben al segle xii durant el regnat del príncep-bisbe Enric II de Leez. Des del segle xiv es va integrar a l'escut de la ciutat de Lieja i d'altres bones viles. L'any 1467, Carles I de Borgonya, dit el Temerari, va conquerir i incendiar la capital del principat. En comprendre el valor simbòlic del perron per a la gent de Lieja, va desmuntar-lo i el va reconstruir a Bruges. Després de la seva mort, sa filla Maria de Borgonya va restituir el monument a Lieja el 1478.^[6]

Tret del perron famós de Lieja, n'hi ha també a les «bones viles» de Huy, Herve, Verviers, Sart (part del municipi de Jalhay), Stavelot, Theux, Visé, Bilzen, Hasselt, Tongeren, Borgloon, Sint-Truiden, Maastricht, Stokkem i Bree.

El perron de Stavelot
El perron de la bona vila de Stokkem
El perron de Visé prop de la casa de la vila
Perron de Theux
Bilzen: Casa de la vila i perron
Escut de Lieja amb el perron
L'escut dels carnissers
damunt una porta
de la Halle aux Viandes de Lieja
Pal de fanal modern amb el perron i el globus sense creu
(Lieja, Quai de la Goffe)

Referències

↑ Haust, Jean. «Pèron». A: Dictionnaire liégeois (en való, francès). Liège: H. Vaillant-Carmanne, 1933, p. 471.
↑ «piroen» (en neerlandès).
↑ Stiennon, Jacques (éd.); Hélin, Etienne. Histoire de Liège. Toulouse: Privat, 1991, p. 146. ISBN 2-7089-4724-9.
↑ Dandoy, Albert. Le Perron de Liège (en francès). Lieja: Art et folklore, 1954, p. 14 (i 12 fotos).
↑ Warmenbol, Eugène. «Le perron de Liège». A: L'histoire de la Belgique en 100 images (en francès). Brussel·les: Editions Racine, 2015. ISBN 9782873869465.
↑ Kupper, Jean-Louis; George, Philippe. Charles le téméraire: de la violence et du sacré (en francès). Liège: Éditions du Perron, 2007, p. 24. ISBN 978-2-87114-221-8.

Bibliografia

Pirenne, Henri «Le conflit Liégeois-Bourguignon et le Perron Liégeois». Annales du congrès de Liége, 1932.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perron

Viccionari

[1] Haust, Jean. «Pèron». A: Dictionnaire liégeois (en való, francès). Liège: H. Vaillant-Carmanne, 1933, p. 471.

[2] «piroen» (en neerlandès).

[3] Stiennon, Jacques (éd.); Hélin, Etienne. Histoire de Liège. Toulouse: Privat, 1991, p. 146. ISBN 2-7089-4724-9.

[4] Dandoy, Albert. Le Perron de Liège (en francès). Lieja: Art et folklore, 1954, p. 14 (i 12 fotos).

[5] Warmenbol, Eugène. «Le perron de Liège». A: L'histoire de la Belgique en 100 images (en francès). Brussel·les: Editions Racine, 2015. ISBN 9782873869465.

[6] Kupper, Jean-Louis; George, Philippe. Charles le téméraire: de la violence et du sacré (en francès). Liège: Éditions du Perron, 2007, p. 24. ISBN 978-2-87114-221-8.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]