Parasitisme de posta
El parasitisme de posta és una estratègia de cria, observada bàsicament entre els ocells, però que també es presenta entre els peixos o els insectes. És una mena de cleptoparasitisme que implica la utilització d'un amfitrió que s'ocuparà de portar endavant la cria de l'ocell paràsit. Els pares paràsits, no dedicaran el seu esforç en la construcció del niu ni en la cria dels pollets, el que els permetrà passar més temps a la recerca d'aliment o producció de noves cries. A més, el risc de perdre la posta a mans de predadors es mitiga, al distribuir els ous en més d'un niu diferent.[1] Com que aquest comportament danya l'hoste, sovint es tradueix en una cursa d'armes evolutives entre el paràsit i l'hoste.[2][3]
Tipus de parasitisme de posta
[modifica]Se n'han distingit diferents tipus de parasitisme de posta. Quan un ocell pon intencionadament els seus ous al niu d'un individu de la seva espècie, hom parla de parasitisme intraespecífic, mentre que si els pon en el niu d'altra espècie, se l'anomena parasitisme interespecífic. A més, algunes espècies estan obligades a fer servir aquest mètode perquè no tenen capacitat per a criar els seus propis fills, mentre altres l'utilitzen només de tant en tant, com alguns Phaethornithinae.[4] Tots els paràsits obligatoris es troben entre els interespecífics. Hi ha al voltant d'un centenar d'espècies de paràsits obligatoris entre els cucúlids, indicatòrids, ictèrids, estríldids i anàtids.[5] Els pollets de la majoria d'ells maten les cries de les espècies parasitades i són alimentats pels seus amfitrions.
Parasitisme intraespecífic
[modifica]És quan un ocell pon els seus ous al niu d'una parella de la mateixa espècie. Hi ha 236 espècies que practiquen d'aquest tipus de parasitisme.[6] Alguns exemples són: el flamenc rosat, l'ànec collverd, l'oca de les neus, la fotja vulgar, la fredeluga, l'oreneta comuna, el pardal comú o l'estornell vulgar. Aquest tipus de parasitisme és ocasional, ja que les espècies que la practiquen normalment construeixen un niu i no depenen del parasitisme per a reproduir-se.[7] Algunes d'aquestes espècies també ponen els seus ous en els nius d'altres espècies. L'ànec Aythya americana pon els seus ous al niu d'Aythya valisineria.[8]
Parasitisme interespecífic
[modifica]
Aquest tipus de parasitisme es produeix quan la femella pon els ous al niu d'una altra espècie. El parasitisme interespecífica es presenta en set grups diferents d'ocells:[7]
- Heteronetta atricapilla parasita altres espècies d'ànecs, a més de fotjes, ibis i gavines.[7]
- Tots els membres de la família dels indicatòrids són paràsits. Llurs hostes són diverses espècies de les famílies dels sílvids (Sylviidae), capitònids (Capitonidae), i les espècies que nien en cavitats.[7]
- Els cututs de la subfamília dels cuculins (Cuculinae), que inclou el cucut comú, són tots paràsits. Els cuculins parasiten una àmplia varietat d'espècies.[7] El cucut garser parasita, gairebé exclusivament, les garses.[9]
- Només tres espècies de cucùlids (Cuculidae) del Nou Món són paràsits: Tapera navia, Dromococcyx phasianellus i Dromococcyx pavoninus.[7][10] Tots tres són membres de la subfamília dels neomorfins (Neomorphinae).
- Anomalospiza imberbis, un membre de la familia dels plocèids (Ploceidae).[7]
- Tots els membres de la família dels viduids (Viduidae),.[11] que ponen llurs ous a nius d'estríldids (Estrildidae).
- Totes les espècies del gènere Molothrus, exclusiu del Nou Món. L'espècie més coneguda és la merla de cap bru, que pot pondre els seus ous als nius de 140 espècies diferents.[12]
Adaptacions dels ocells paràsits de posta
[modifica]
- Entre els paràsits de posta especialistes, una adaptació gairebé universal és el mimetisme dels ous. Fins i tot hi ha alguns indicis que l'ou de la merla de cap bru pot haver evolucionat fins a un color que imiti el d'un bon nombre dels seus amfitrions.[13]
- La majoria dels ocells paràsits de posta treuen un ou del niu on ponen el propi. Això no només impedeix que l'au hoste s'adoni que ha sigut parasitada, si no que redueix la competència dels pollets paràsits després de l'eclosió.
- La major part dels paràsits de posta tenen períodes d'incubació molt curts i el creixement dels pollets és molt ràpid. Això li dona un avantatge inicial sobre els seus companys de niu. En els casos en què els pollets del paràsit són significativament majors que els de l'amfitrió, aquests moren sovint de fam. Alguns paràsits de posta eliminen tots els seus companys del niu poc després de l'eclosió, ja sigui expulsant-los fora del niu o matant-los.
Insectes paràsits de posta
[modifica]Hi ha molts tipus diferents d'abelles de la família dels àpids (Apidae) que ponen els seus ous a les cel·les d'altres membres de la família (o de famílies properes) però habitualment hom parla de cleptoparasitisme, més que de paràsits de posta. També les vespes de la família dels crisídids (Chrisididae) tenen aquest comportament, així com algunes espècies dels megaquílids (Megachilidae) i halíctids (Halictidae).[14]
Peixos paràsits de posta
[modifica]Alguns peixos són paràsits de posta. Synodontis multipunctatus, un siluriforme africà, pon els seus ous i els fertilitza a la boca d'alguns cíclids (Cichlidae) d'hàbits d'incubació bucal. Els siluriformes naixen abans que els cíclids i es mengen la posta dels amfitrions.[15]
Referències
[modifica]
- ↑ David Attenborough. The Life of Birds. Princeton University Press, New Jersey, 1998. Pàgina 246. isbn=069101633X
- ↑ Payne, R. B. 1997. Avian brood parasitism. In D. H. Clayton and J. Moore (eds.), Host-parasite evolution: General principles and avian models, 338–369. Oxford University Press, Oxford.
- ↑ Rothstein, S. I, 1990. A model system for coevolution: avian brood parasitism. Annual Review of Ecology and Systematics 21: 481-508.
- ↑ [1]Alaine Camfield, Kari Kirschbaum. Trochilidae. Animal diversity
- ↑ N.B.Davies. Cuckoos, Cowbirds and other Cheats. T. & A. D. Poyser 2000. isbn 0-85661-135-2
- ↑ Yoram Yom-Tov. An updated list and some comments on the occurrence of intraspecific nest parasitism in birds. Ibis, vol 143, pàgines 133-143. British Ornithologists' Union, 2001. ISSN 1474-919X 0019-1019
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Sandy Podulka, Ronald W. Rohrbaugh, Rick Bonney, et Cornell University. Laboratory of Ornithology. 2004. Handbook of bird biology. Cornell Lab of Ornithology; In association with Princeton University Press. isbn 093802762X 9780938027621 0938027557 9780938027553. oclc 57003728
- ↑ Michael D.Sorenson. Effects of intra- and interspecific brood parasitism on a precocial host, the canvasback, Aythya valisineria. Behavioral Ecology, vol 8, pàgines 155-161. International Society for Behavioral Ecology. ISSN 1465-7279 1045-2249
- ↑ Jesús M. Avilés i col. Ultraviolet reflectance of great spotted cuckoo eggs and egg discrimination by magpies. Behavioral Ecology, vol 17, pàgines 310-314. International Society for Behavioral Ecology. ISSN 1465-7279 1045-2249
- ↑ S. Aragon, A.P. Moller, J.J. Soler i col. Molecular phylogeny of cuckoos supports a polyphyletic origin of brood parasitism. Journal of evolutionary biology. vol 12, pàgines 495-506. European Society of Evolutionary Biology. ISSN 1010-061X
- ↑ Michael D. Sorenson, Kristina M. Sefc i Robert B. Payne. Speciation by host switch in brood parasitic indigobirds. Nature, nº 6951, vol 424, pàgines 928-931. Nature Publishing Group, 2003. ISSN 0028-0836
- ↑ Justin L. Rasmussen i Spencer G. Sealy. Hosts feeding only Brown-headed Cowbird fledglings: where are the host fledglings?. Journal of Field Ornithology, vol 77, pàgines 269-279. Association of Field Ornithologists, 2006. ISSN 0273-8570
- ↑ Brian Peer, Scott Robinson, and James Herkert in The Auk 117(4):892–901
- ↑ Douglas W. Tallamy. Dumping in Insects. Annual review of entomology, 2005, vol. 50, pàgines 347-370. Inc. Annual reviews. ISSN=1545-4487
- ↑ Brian D. Wisendn. Alloparental care in fishes. Reviews in Fish Biology and Fisheries. doi 10.1023/A:1008865801329[2]
