Pío Cabanillas Gallas
Pío Cabanillas Gallas (Pontevedra, 13 de novembre de 1923 - Madrid, 10 d'octubre de 1991) fou un polític i notari espanyol que ocupà diverses carteres ministerials en els primers governs després de la transició espanyola.
Biografia
[modifica]Va néixer el 13 de novembre de 1923 a la ciutat de Pontevedra. Instal·lat a Andalusia va estudiar dret a la Universitat de Granada, en la qual es doctorà. Posteriorment va esdevenir notari, registrador de la propietat i lletrat de l'Estat.
Va morir el 10 d'octubre de l'any 1991 a la seva residència de Madrid. El seu fill, Pío Cabanillas Alonso, va ser Ministre portaveu del Govern (2000-2002) durant part del mandat de José María Aznar.
Activitat política
[modifica]Va ser nomenat procurador a les Corts l'any 1958 en representació de l'Organització Sindical i el 1961 en representació del Cap de l'Estat. A partir d'aquell moment va adquirir notabilitat dins el govern, esdevenint inicialment secretari en el Ministeri d'Informació i Turisme dirigit per Manuel Fraga Iribarne i finalment Ministre d'Informació i Turisme en el govern presidit l'any 1974 per Carlos Arias Navarro, en el qual va intentar ampliar la llibertat de premsa per la qual cosa va ser destituït l'octubre del mateix any del seu càrrec pel mateix Francisco Franco.
Va ser un dels impulsors del primer Partido Popular, creat l'any 1976 per José María de Areilza i el mateix Cabanillas, embrió de la futura Unió de Centre Democràtic (UCD). Va ser un dels homes forts d'aquest partit a Galícia gràcies al suport d'Eulogio Gómez Franqueira. En les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat al Congrés per la província d'Ourense, escó que repetiria en les eleccions de 1979 i 1982. En el primer govern presidit per Adolfo Suárez l'any 1977 fou nomenat Ministre de Cultura i Benestar, esdevenint en la I Legislatura consecutivament Ministre adjunt al President, Ministre de la Presidència i Ministre de Justícia.
Després de la caiguda del poder de la UCD es retirà de la vida política, ingressant l'any 1989 al Partit Popular i sent escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les eleccions europees d'aquell any.
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- (castellà) Informació de Pió Cabanillas al Congrés dels Diputats Arxivat 2016-10-23 a Wayback Machine.
- (castellà) Informació de Pío Cabanillas al Parlament Europeu
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Fernando de Liñán y Zofio |
Ministeri d'Informació i Turisme 1974 |
Succeït per: León Herrera Esteban |
Precedit per: nou càrrec |
Ministre de Cultura i Benestar 1977 – 1979 |
Succeït per: Manuel Clavero Arévalo |
Precedit per: Rafael Arias Salgado |
Ministre adjunt al President 1980 – 1981 |
Succeït per: Jaime Lamo de Espinosa |
Precedit per: Rafael Arias Salgado |
Ministre de la Presidència 1981 |
Succeït per: Matías Rodríguez Inciarte |
Precedit per: Francisco Fdz. Ordóñez |
Ministre de Justícia 1981 – 1982 |
Succeït per: Fernando Ledesma Bartret |
- Juristes gallecs
- Diputats gallecs al Congrés dels Diputats
- Diputats al Congrés dels Diputats per la UCD
- Ministres gallecs del Govern d'Espanya
- Militants del Partit Popular
- Diputats al Parlament Europeu en representació d'Espanya
- Notaris espanyols
- Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica
- Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi
- Gran Creu de l'Orde de Carles III
- Ministres de Cultura del Govern d'Espanya
- Ministres de la Presidència del Govern d'Espanya
- Procuradors a Corts
- Ministres de Justícia d'Espanya
- Guanyadors del Premi Antena de Oro
- Polítics de Pontevedra
- Alumnes de la Universitat de Granada
- Alumnes de la Universitat Central de Madrid
- Morts a Madrid