Stevia
 Una Stevia rebaudiana criada a l'hivernacle | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asterales |
| Família | Asteraceae |
| Subfamília | Asteroideae |
| Gènere | Stevia  Cav. |
| Espècies | |
| |
Stevia és un gènere de plantes fanerògames (herbes i arbusts) de la família dels gira-sols (Asteraceae). Té unes 240 espècies.[1] Les plantes d'aquest gènere són espècies natives de regions de l'Amèrica del Sud i de l'Amèrica central subtropical i tropical. L'espècie Stevia rebaudiana Bertoni, coneguda comunament com a fulla dolça, fulla de sucre, o simplement estèvia, és àmpliament coneguda per les seves fulles dolces.
N'hi ha diverses varietats, que encara es mantenen amb un cultiu ètnic i ecològic, després d'haver estat utilitzades mil·lenàriament per tribus o ètnies d'Amèrica del Sud, principalment al Paraguai, Bolívia i Argentina.
Va ser investigada per primera vegada, entre altres plantes que arribaren d'Amèrica a València -com per exemple l'atzavara- pel botànic i metge valencià Petrus Jacobus Stevus (nom amb què signava les seves obres en llatí Pere Jaume Esteve).[2] Del seu cognom prové la paraula llatinitzada stevia.[3]
L'espècie donada a conèixer per Moisès de Santiago Bertoni, coneguda comunament com a hoja dulce, va rebre el nom de Stevia rebaudiana en honor seu.
Les fulles de les plantes d'aquest gènere tenen una dolçor més tènue al principi de la seva degustació i una durada més llarga que la del sucre comú, encara que alguns dels seus extractes poden tenir un gust amarg o un gust semblant al de les plantes de l'espècie Glycyrrhiza glabra en altes concentracions.
Per la singularitat dels extractes obtinguts de les plantes d'aquest gènere de ser fins a 300 vegades més dolces que el sucre comú, el gènere ha anat cridant l'atenció amb la creixent demanda d'aliments amb baix contingut de carbohidrats i sucres.
Les recerques mèdiques que s'han realitzat sobre certes espècies del gènere han demostrat els seus possibles beneficis en el tractament de l'obesitat i la hipertensió arterial, perquè el consum dels extractes de les seves plantes té un efecte insignificant sobre els percentatges de glucosa a la sang, cosa que també els fa atractius per a usos no medicinals com a edulcorants naturals. No obstant això, les controvèrsies polítiques han limitat la seva disponibilitat en molts països, per exemple, als Estats Units es van prohibir a principis de 1990, llevat que l'etiqueta de l'envàs els indiqués com un suplement.
És important fer notar que darrerament la FDA n'ha donat informes favorables.[4]
Els seus extractes s'utilitzen àmpliament com a edulcorants al Japó, Xile i Mèxic (produïts per l'empresa Iansa), i a Colòmbia (produïts per la SA Incauca). Ara estan disponibles al Canadà com un suplement dietètic. També s'anuncien en la televisió a França.
Com a edulcorant, el gust de l'estèvia és més suau i dura menys que el sucre, amb tot i això el seu extracte pot arribar a tenir un gust amarg o fins i tot deixar un regust de regalèssia en concentracions altes.[5]
Espècies seleccionades
[modifica]Llista d'algunes espècies d'entre un gran ventall:[6]
- Stevia achalensis, Hieró.
- Stevia adenophora, BLRob.
- Stevia alatipes, BLRob.
- Stevia alpina, Griseb.
- Stevia amabilíssims, Lemmon ex A. Gray.
- Stevia callosa, Cervo. Ex Loudon.
- Stevia potosina, Soejima, Yahara i K. Watan.
- Stevia rebaudiana, (Bertoni) Bertoni.
Referències
[modifica]- ↑ Espècies a efloras.org
- ↑ Definició de Stevia. Merriam Webster.
- ↑ Parsons, WT; Cuthbertson, EG. Noxious Weeds of Australia, 2nd ed.. Collingswood, Australia: CSIRO Publishing, 2001. ISBN 9780643065147.Aquesta cita es refereix concretament a Stevia eupatoria, l'herba relacionada amb l'origen de la nomenclatura
- ↑ Lyn O'Brien-Nabors. Alternative Sweeteners. CRC Press, 6 setembre 2011, p. 476–. ISBN 978-1-4398-4614-8 [Consulta: 2 novembre 2011].
- ↑ Stevia, un tresor pels diabètics i un problema per a la Indústria farmacèutica[Enllaç no actiu]
- ↑ Llista completa d'espècies
