[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Stuart Rosenberg

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaStuart Rosenberg

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 2007 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nova York Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de televisió, muntador, director de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata -
Premis

IMDB: nm0742341 Allocine: 4291 Allmovie: p108917 TCM: 165352 TV.com: people/stuart-rosenberg TMDB.org: 13859 Modifica el valor a Wikidata

Stuart Rosenberg (Nova York, Nova York, 11 d'agost de 1927 − Beverly Hills, Califòrnia, 15 de març de 2007) va ser un director de cinema estatunidenc conegut sobretot pels films The Amityville Horror, Brubaker i Cool Hand Luke.[1]

Biografia

[modifica]

Nascut a Brooklyn, Nova York, Rosenberg va estudiar literatura irlandesa en el New York University de Manhattan, i va començar a treballar com a ajudant de direcció mentre acabava els estudis. Posteriorment també va treballar com a muntador fins que finalment en 1957 va tenir l'oportunitat de debutar com a director rodant un capítol de la sèrie Decoy, protagonitzat per Beverly Garland.

Entre 1958-1963 dirigiria 15 episodis per l'ABC de la sèrie policíaca Naked City. En 1960, Rosenberg dirigiria el seu primer film El sindicat del crim (1960), protagonitzat per Peter Falk, però una vaga del sindicat d'actors i el de guionistes li va obligar a deixar el film i ser substituït pel seu productor Burt Belaven. Rosenberg va tornar a la televisió dirigint 15 episodis de Els intocables, vuit de l'antologia Bob Hope Presents the Chrysler Theatre, cinc d'Alfred Hitchcock Presents, i tres de The Twilight Zone, entre altres. Va guanyar en 1963 el premi Emmy per la seva direcció de "The Madman", un dels 19 episodis del drama judicial The Defenders.

Entre 1963 i 1966, Rosenberg seguiria realitzant telefilmes com Question 7 (1961), Memorandum for a Spy (1966) o Fame Is the Name of the Game (1966). Fins que en 1967, el director donaria el salt a la fama mundial amb la realització de La llegenda de l'indomable amb Paul Newman en el paper protagonista. Rosenberg adaptaria la novel·la de Donn Pearce per dirigir-la amb la productora de Jack Lemmon, Jalem.

Aquesta pel·lícula va ser un èxit de crítica i públic. Després de La llegenda de l'indomable arribarien altres films com a Bojos d'abril (1969), el debut americà de l'actriu francesa Catherine Deneuve, les noves col·laboracions amb Newman Un home d'avui (1970), Amb l'aigua al coll (1975) o el thriller policíac amb Walter Matthau com a protagonista San Francisco, ciutat nua (1973).

A principis dels 80, Rosenberg tornaria a triomfar amb un altre thriller carcerari amb Brubaker (1980) amb Robert Redford de protagonista. Els tres últims treballs de Rosenberg serien Sed de poder (1984), Let's Get Harry (1986), on el director utilitzaria el pseudònim Alan Smithee i el drama independent My Heroes Have Always Been Cowboys (1991).

A partir de 1993, Rosenberg es convertiria en professor del American Film Institute. Alumnes seus han estat Darren Aronofsky, Todd Field, Mark Waters, Scott Silver, Doug Ellin i Rob Schmidt.

Rosenberg va morir d'un atac al cor a la seva casa de Beverly Hills.

Filmografia

[modifica]

Les seves pel·lícules més destacades són:[2]

Cinema

[modifica]

Televisió

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]