Simfonia núm. 2 (Weinberg)
| Forma musical | simfonia  |
|---|---|
| Compositor | Mieczysław Weinberg |
| Creació | 1946 |
| Data de publicació | 1946 |
| Catalogació | 30 |
| Durada | 34 minuts |
| Instrumentació | orquestra de corda |
| Estrena | |
| Estrena | 11 desembre 1964 |
| Escenari | Moscou , Rússia |
| Director musical | Kurt Sanderling |
La Simfonia núm. 2 per a orquestra de corda, op. 30, fou composta per Mieczysław Weinberg entre el 30 de desembre de 1945 i el 16 de gener de 1946. No es va estrenar fina l'11 de desembre de 1964 a la Gran Sala al Conservatori de Moscou, interpretada per l'Orquestra Simfònica de l'Estat de l'URSS i dirigida per Kurt Sanderling, a qui l'obra està dedicada.[1]
Moviments
[modifica]S'estructura en els següents moviments:
- I. Allegro Moderato
- II. Adagio
- III. Allegretto
Origen i context
[modifica]Durant els quatre anys posteriors a la seva arribada l'octubre de 1943 a Moscou, Weinberg va crear una sèrie d'obres excepcionals per a conjunts de cambra, com els Quartets de corda núm. 3 a 6. En aquest període també va compondre la Segona Simfonia per a orquestra de corda,[2] una mica més plàcida que els quartets.[3]
Datada el 1946, quan Weinberg tot just començava a brillar sota el patrocini soviètic. La seva Simfonia núm. 2 és una obra lírica, amb suaus dissonàncies que afegeixen desvergonyiment a la música.[4] La va escriure poc després d'assabentar-se que tota la seva família a Polònia havia estat exterminada pels alemanys. No sembla, però, una simfonia programàtica que es pugui vincular a la tràgica biografia del compositor. Malgrat la devastació de la guerra, segons Reilly, «Weinberg va produir una obra melosament i profundament encantadora, i relativament poc pertorbadora».[5]
Referències
[modifica]- ↑ «WEINBERG: Symphony No. 2 & Chamber Symphony No. 2 - Umeå Symphony Orchestra, Thord Svedlund». Alto. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Fanning, David. «Ressenya del disc» (en anglès). Chandos. [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ Duperron, Jean-Yves. «Ressenya del disc». Classical Music Sentinel. [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ «Ressenya del disc». wtju.net. [Consulta: 14 desembre 2023].
- ↑ Robert Reilly. Surprised by Beauty: A Listener's Guide to the Recovery of Modern Music. Ignatius Press, 21 abril 2016, p. 346–. ISBN 978-1-68149-704-4.
