Siem de Waal
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1914  Països Baixos | ||
| Mort | 1986 (71/72 anys) Sud-àfrica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | paleta, periodista, esperantista | ||
Siem de Waal (Texel, Països Baixos, 1914 – Pretòria, Sud-àfrica, 1986)[1] va ser un paleta i periodista neerlandès, afeccionat a viatjar en bicicleta.[2]
A una edat primerenca, de Waal es va interessar per l'esperanto, l'anomenada «llengua internacional», creada a finals del segle xix per l'oftalmòleg polonès L. L. Zamenhof. El jove de Waal va assumir que aquest idioma seria fàcil d'aprendre per a tothom i que així els pobles del món serien capaços de comunicar-se en igualtat de condicions amb un llenguatge comú i políticament neutral, afavorint la pau mundial.[2]
Amb aquests ideals, a principis de la dècada de 1930, de Waal va viatjar per Europa i Àfrica en bicicleta, demostrant amb la seva pròpia experiència que l'esperanto podria ser útil per les relacions internacionals.[3] El Texelse Courant, un diari local de l'illa de Texel, va publicar els informes especials d'aquest viatge que de Waal escrivia i enviava regularment, una crònica de les seves impressions sobre els paisatges, els pobles, les gents i la cultura dels països que visitava i sobre les relacions que va establir amb els esperantistes de diferents llocs.[2][4]
Siem de Waal va ser el paleta encarregat d'aixecar, a la Kogerstraat de Den Burg, a Texel, un monument dedicat a l'esperanto.[5] El monument va ser inaugurat, l'any 1935, durant una gran festa, en presència d'esperantistes d'arreu i també de diverses autoritats.[6] Els fons per a la construcció del monument van ser recaptats pels germans Johan i Gijs Duinker. Johan Duinker era redactor en cap del Texelse Courant, i en aquest diari s'anunciaven les activitats del moviment esperantista local.[4] Val a dir, que l'illa de Texel va ocupar un lloc rellevant en la història de l'esperanto als Països Baixos.[6] El monument, però, va ser enderrocat pels nazis l'any 1941. Afortunadament, es van poder assegurar algunes parts, com ara, el perfil de pedra de Zamenhof i l'any 1950 es va reconstruir.[2]
De Waal va començar a fer llargs recorreguts en bicicleta l'any 1933, a l'edat de 19 anys, quan va anar pedalant fins a Colònia per tal d'assistir al Congrés Mundial d'Esperanto. L'any següent, el 1934, va anar, també amb bicicleta, a la mateixa convenció esperantista, aquesta vegada celebrada a Estocolm. Finalment, el 21 de juliol de 1935 va iniciar una gran gira per Europa i el nord d'Àfrica, amb una bicicleta patrocinada per l'empresa «Union» i amb pneumàtics subministrats per la fàbrica de pneumàtics «Radium». Va sortir de Texel i va visitar Alemanya, Suïssa, Itàlia (on tenia lloc el congrés esperantista mundial d'aquell any), Tunísia, Algèria, Espanya, Andorra, França i Mònaco i, a la tornada, el nord d'Itàlia, Àustria, Hongria, Txecoslovàquia i Alemanya (per segona vegada). El 27 d'octubre, després de recórrer 11.000 quilòmetres, va arribar de nou a Texel, el lloc d'on havia sortit.[2] Durant el viatge, de Waal va conèixer molts esperantistes, els quals li van oferir refugi i conversa. Sovint, als pobles o ciutats que visitava, donava conferències per a les associacions locals d'esperanto, que de vegades també l'ajudaven amb els diners, l'hostalatge o el menjar. Siem de Waal va voler viatjar tot sol, tot i així, una part del trajecte la va fer acompanyat d'un amic esperantista, el vienés Max Frey.[2]
A Texel els informes publicats al Texelse Courant eren seguits amb molt interès i, quan va tornar a casa, una gran gentada, malgrat la pluja que queia aquell dia, el va anar a rebre al port d'Oudeschild i a la carretera de Den Burg per a donar-li la benvinguda.[2] Les seves experiències es van recollir en un llibret titulat Met een Texelaar per fiets naar Noord-Afrika.[2] Poc després, de Waal va emigrar a Sud-àfrica. A la Segona Guerra Mundial va participar a la Prinses Irene Brigade, a Gran Bretanya.[7][8] A l'acabar va tornar a Sud-àfrica, on va viure la resta de la seva vida, com a promotor immobiliari i entusiasta esperantista.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 de Waal, Siem. Met een Texelaar per fiets naar Noord-Afrika (en neerlandès), p. 5.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Joustra, Marijke «Een Texelaar per fiets de wereldin» (en neerlandès). Archivealkmaar.
- ↑ «Het Esperanto in Noord-Holland-Noord» (en neerlandès). [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 Dijkstra, Marlies; van Woezik, Anne; Hoogendam, Rebecca. Heeft het Esperanto de potentie om een wereldtaal te worden?.
- ↑ «Den Burg - Texel». [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 NTR. «Esperanto» (en neerlandès). [Consulta: 12 novembre 2021].
- ↑ Fabrique - Merken, design & interactie. «Portret van Siem de Waal, Zuid Afrikaanse vrijwilliger van … - collectie - Nationaal Militair Museum». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ «Officieel orgaan van de Vereniging Van Oudstrijders Van De Koninklijke Nederlandse Brigade "Prinses Irene"». DE VAANDELDRAGER., 3-1987, pàg. 23.
Enllaços externs
[modifica]- Construcció del monument esperantista a Texel, any 1935. Arxiu audiovisual del diari Texelse Courant i part del documental La Universala Lingvo de Sam Green (2011).