[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Shafrira Goldwasser

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaShafrira Goldwasser

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaIsrael Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatIsrael Israel
Estats Units Estats Units
FormacióCarnegie Mellon
Universitat de Califòrnia a Berkeley
Tesi acadèmicaProbabilistic Encryption: Theory and Applications (1984)
Director de tesiManuel Blum[1]
Es coneix perCriptosistema de Blum-Goldwasser
Criptosistema de Goldwasser–Micali
Activitat
Camp de treballCiències de la computació Modifica el valor a Wikidata
OcupacióInformàtica, criptografia
OrganitzacióMIT, Institut Weizmann de Ciències
Membre de
Participà en
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoral
  • William Aiello
  • Johan Håstad
  • Joseph Kilian
  • Tal Malkin
  • Yishay Mansour
  • Daniele Micciancio
  • Guy Rothblum
  • Amit Sahai
  • Salil Vadhan
  • Vinod Vaikuntanathan[1]
Localització dels arxius
Família
CònjugeNir Shavit Modifica el valor a Wikidata
FillsNathan Goldwasser i Rikva Goldwasser Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Grace Murray Hopper (1996)
Premi Gödel (1993, 2001)
Premi IEEE Emanuel R. Piore (2011)
Premi Turing (2012)[2]

Lloc web

Shafrira Goldwasser (en hebreu: שפרירה גולדווסר‎,nascuda en 1958 a Nova York) és una informàtica israeliana nascuda als Estats Units. És professora d'enginyeria elèctrica i ciències de la computació en el MIT, i professora de matemàtiques a l'Institut Weizmann de Ciències, Israel.[3]

Biografia

[modifica]

Goldwasser es va llicenciar en matemàtiques en 1979, a la Universitat Carnegie Mellon, i va obtenir un màster (1981) i un doctorat (1983) en ciències de la computació a la Universitat de Califòrnia a Berkeley. El seu director de tesi fou Manuel Blum. Va ingressar al MIT el 1983, i el 1997 va rebre la càtedra RSA. El 1993, va començar a fer de professora a l'Institut Weizmann de Ciència, a prop de Tel-Aviv, mantenint la seva càtedra al MIT. És membre del grup d'informàtica teòrica del MIT Computer Science and Artificial Intelligence Laboratory.[4] Goldwasser té dos fills, Nathan i Rikva Goldwasser.

Carrera científica

[modifica]

La recerca de Goldwasser inclou les àrees de complexitat computacional, criptografia i teoria de nombres. És la co-inventora de les proves de coneixement zero, que demostren de forma probabilista i interactiva la validesa d'una asserció sense aportar coneixement addicional, i són una eina clau en el disseny de protocols criptogràfics. El seu treball en complexitat inclou la classificació de problemes d'aproximació, demostrant que alguns problemes a la classe NP romanen difícils fins i tot quan només una solució aproximada és requerida.

Premis

[modifica]

Goldwasser ha guanyat dues vegades el Premi Gödel: en 1993 (per l'article "The knowledge complexity of interactive proof systems"),[5] i en 2001 (per l'article "Interactive Proofs and the Hardness of Approximating Cliques").[6] També va guanyar el Premi Grace Murray Hopper en 1996, i el RSA Award in Mathematics en 1998, per les seves contribucions matemàtiques a la criptografia. En 2001 va ser escollida per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, en 2004 per a l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i en 2005 per l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria. També va ser seleccionada en 2007 com a Fellow de la International Association for Cryptologic Research (IACR). Goldwasser va rebre el Premi Athena Lecturer 2008-2009 del Comitè de Dones en la Informàtica de l'Association for Computing Machinery, atorgat a dones destacades en les ciències de la computació.[7] Va guanyar la Medalla Benjamin Franklin en 2010, en l'apartat de ciències de la computació, atorgada per l'Institut Franklin.[8] Va rebre el Premi Emanuel R. Piore de l'IEEE en 2011, i el Premi Turing en 2012 juntament amb Silvio Micali per la seva feina en criptografia.[9]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Shafrira Goldwasser al Mathematics Genealogy Project.
  2. Savage, N. «Proofs probable: Shafi Goldwasser and Silvio Micali laid the foundations for modern cryptography, with contributions including interactive and zero-knowledge proofs». Communications of the ACM, 56, 6, 2013, pàg. 22. DOI: 10.1145/2461256.2461265.
  3. Exponent: Shafi Goldwasser
  4. World of Computer Science, biografía de Shafi Goldwasser
  5. Goldwasser, S.; Micali, S.; Rackoff, C. «The knowledge complexity of interactive proof-systems». A: Proceedings of the seventeenth annual ACM symposium on Theory of computing - STOC '85, 1985, p. 291. DOI 10.1145/22145.22178. ISBN 0897911512. 
  6. Feige, U.; Goldwasser, S.; Lovász, L.; Safra, S.; Szegedy, M. «Interactive proofs and the hardness of approximating cliques». Journal of the ACM, 43, 2, 1996, pàg. 268–292. DOI: 10.1145/226643.226652.
  7. Premi Athena Lecturer
  8. Goldwasser, Stubbe named Franklin Institute laureates
  9. «Goldwasser, Micali Receive ACM Turing Award for Advances in Cryptography». ACM. Arxivat de l'original el 2013-03-16. [Consulta: 13 març 2013].

Enllaços externs

[modifica]