Setge d'Augusta
| Guerra de Sicília | |||
|---|---|---|---|
  Setge d'Augusta Setge d'Augusta | |||
  | |||
| Tipus | batalla i setge | ||
| Data | 1 de maig de 1287 | ||
| Coordenades | 37° 15′ 00″ N, 15° 13′ 00″ E / 37.25°N,15.2167°E | ||
| Lloc | Augusta | ||
| Estat | Itàlia | ||
| Continent | Europa | ||
| Resultat | Victòria de la Corona d'Aragó | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
| Forces | |||
| |||
El Setge d'Augusta[1] de 1287 fou una de les batalles de la Guerra de Sicília.
Antecedents
[modifica]Després de la vistòria al combat de Malta el 1283, Roger de Llúria va provocar als angevins atacant la costa calabresa, Nàpols a i Posilipo.[2] Finalment, en absència de Carles I d'Anjou, el príncep de Salerno va armar un estol i anar al seu encontre,[3] sent atacat prop de Nàpols per Carles de Salerno el coix que fou derrotat i capturat.
Del 1282 al 1285 el conflicte entre les dues corones es va treslladar a Catalunya, on la Croada contra la Corona d'Aragó fou humiliantment derrotada en la batalla del coll de Panissars i la batalla naval de les Formigues. A començaments de 1285 va morir a Foggia Carles I d'Anjou, i Carles II el coix va ser proclamat successor però com encara era presoner dels catalans van exercir la regència el seu nebot Robert d'Artois i Gerard de Parmo.
Roger de Llúria va atacar el Llenguadoc[4] el febrer de 1286 i Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut atacaven la costa de la Pulla[1] l'estiu del mateix any com a venjança per la invasió que els francesos van fer a Catalunya uns mesos abans, amb la intenció de minvar les possibilitats d'aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la Guerra de Sicília.
Presa i represa d'Augusta
[modifica]Honori IV va pressionar als angevins perquè reprengués l'assalt a Sicília i van aplegar 40 galeres a Bríndisi i 43 més a Sorrento. L'abril de 1287 l'estol de Brindisi, comandat per Reynald III Quarrel, Comte d'Avella va desembarcar a Augusta l'1 de maig, prenent la vila i el castell.[1]
Tan bon punt com Jaume el Just ho va conèixer, va enviar l'estol de Roger de Llúria, però l'estol angeví ja havia marxat a Sorrento vorejant l'illa pel sud, i es va reunir amb la resta de l'estol, en una maniobra de distracció de la flota de la Corona d'Aragó.
Conseqüències
[modifica]Els dos estols es van trobar poques setmanes després a la batalla dels Comtes, en la que novament Roger de Llúria va vèncer i capturar nombroses galeres angevines.
Carles II d'Anjou va ser alliberat en virtut dels tractats d'Oloron i de Canfranc i va ser coronat a Rieti el 29 de maig de 1289 rebent del Papa el títol de Carles de Palerm i el de rei de Sicília, i es va signar una treva per dos anys.
La mort d'Alfons el Franc el 1291 donà origen, quatre anys més tard, a un nou gran conflicte entre la Corona d'Aragó i el Regne de Sicília doncs Jaume el Just fou proclamat comte rei de la Corona d'Aragó i delegà el regne de Sicília en el seu germà petit.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pagano, M.A.. Istoria del Regno di Napoli di Filippo M.a Pagano (en italià). vol.2. Spampinato, 1835, p. 366.
- ↑ (castellà) M.J.Quintana, General victorioso de la Escuadra Aragonesa en el Mediterraneo «Roger de Lauria. Personajes. Aragón. exposición Arte Mudéjar, Huesca Zaragoza Teruel Arquitectura España. Spain.».
- ↑ Històries de Catalunya, Roger de Llúria «Enllaç». Arxivat de l'original el 2008-02-26. [Consulta: 22 juny 2008].
- ↑ (francès) Ernest Delamont: Histoire du roussillon «La croisade de 1285 par Ernest Delamont».
| Campanya de 1282-1294 Corona d'Aragó contra la Casa d'Anjou | Vespres Sicilianes · Messina · Nicòtena · Malta · Golf de Nàpols · Croada contra la Corona · Serinhan · Agde · Augusta · Comtes |
|---|---|
| Campanya de 1296-1302 Corona d'Aragó i Casa d'Anjou contra el Regne de Sicília | |
