Salvador Valeri i Pupurull
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Salvador Valeri Pupurull  30 maig 1873 Barcelona |
| Mort | 22 abril 1954 (80 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat Politècnica de Madrid Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Moviment | Modernisme català |
| Obra | |
Obres destacables | |
Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873[1] - 22 d'abril de 1954)[2] fou un arquitecte modernista català.[3]
Biografia
[modifica]Fill de Joan Valeri i Anglà mestre d'obres natural d'Oristà i d'Elvira Pupurull i Torrens de Barcelona, va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 2 d'agost de 1899.[4][5] Treballà molts anys com a arquitecte municipal al Papiol.
Obres
[modifica]
Les seves obres modernistes es caracteritzen per l'ús de les formes ondulades, la riquesa ornamental i l'aplicació de ceràmica vidriada.
Casa Comalat
[modifica]Situada a Barcelona, a l'avinguda Diagonal, 442 i al carrer Còrsega, 316 (41° 23′ 39.42″ N, 2° 9′ 37.92″ E / 41.3942833°N,2.1605333°E), és una obra insòlita, construïda entre 1906 i 1911, amb clares influències gaudinianes. Destaquen especialment les façanes: la principal (avinguda Diagonal), simètrica i urbana, i la posterior (carrer Còrsega), menys formal, policromada i decorada amb unes curioses galeries de fusta amb persianes i ceràmiques de colors. L'interior no és menys espectacular: a més dels esplèndids paviments de mosaic, compta amb un mobiliari exquisit, de formes extremades, en particular els bancs i els llums del vestíbul.
Can Trian
[modifica]Valeri també va projectar la casa d'estiueig de Fèlix Trian a Sant Vicenç dels Horts. Can Trian, com és anomenada, està situada al carrer Barcelona, al bell mig del poble. Can Carol, també situada al carrer Barcelona. A Sant Vicenç també hi va edificar la Casa Gensana i la Fàbrica Prats.
Fàbrica Roca i Clos
[modifica]L'any 1923 fou autor de la fàbrica tèxtil Roca i Clos, edifici modernista situat al Passeig Verdaguer, 55, d'Igualada, que ha estat restaurat. La façana inclou línies sinuoses i angulades al coronament i als trencaaigües, fetes amb terra cuita. La cornisa amaga les teulades i està coronada amb pinacles i esferes de pedra.[6]
Altres obres
[modifica]A Barcelona: la Torre de Sant Jordi (1908, C/Sant Eudald 11), la Torre Cortés (1913, plaça de Pedralbes s/n), la Casa Espona i la Casa Llaudet (1915), la seva Casa familiar Sellent-Valeri a la Baixada de Briz 20-22 (1926, en la qual va residir el 1931-32 el compositor Arnold Schönberg), la Casa Manefa (1930, Sant Pere més Alt 21) i dues cases al carrer Camèlies 5 i 7, actualment desaparegudes.
La casa Bou o Casa de Pedra (1914) al Papiol,[7] el casino de Sant Andreu de la Barca (1926),[8] cellers a Sant Esteve Sesrovires, la casa Sindreu a l'Ametlla del Vallès i la fàbrica Cíclop (1944) a Igualada.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Registre de Naixements.Any 1873.Registre núm.2677.». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 30-05-1873. [Consulta: 29 febrer 2020].
- ↑ «esquela». La Vanguardia, 23-04-1954, pàg. 16.
- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 314 [Consulta: 8 setembre 2013].
- ↑ Títol d'arquitecte número 1899
- ↑ poblesdecatalunya.cat, Fàbrica Roca i Clos (Igualada)
- ↑ Imatge de Casa Bou
- ↑ Imatge del Casino
Enllaços externs
[modifica]
- Plana dedicada a l'arquitecte
- Imatges de diverses obres de l'arquitecte (castellà)
- Lluis Cantallops Valeri. Cuadernos de Arquitectura, Any: 1966 Núm.: 63