[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Son Verí Vell

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaSon Verí Vell
Imatge
Vista de Son Verí Vell des del caló de Sant Antoni
Tipusurbanització Modifica el valor a Wikidata

EpònimSon Verí Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 39° 30′ N, 2° 45′ E / 39.5°N,2.75°E / 39.5; 2.75
EstatEspanya
Comunitat autònomaIlles Balears
IllaMallorca
MunicipiLlucmajor Modifica el valor a Wikidata

Son Verí Vell és una urbanització de cases unifamiliars isolades, principalment de segona residència, del terme de Llucmajor. Està situada a la badia de Palma, al costat de l'Arenal, dins terrenys de la possessió de Son Verí de Baix i separada del nucli de l'Arenal pel torrent de Son Verí.[1] L'acompanya l'adjectiu vell d'ençà de final dels anys vuitanta, quan es construí la urbanització veïna de Son Verí Nou.

Abans que es planificàs la urbanització ja s'hi havien bastit cases: es tracte de cinc cases d'abans de la Guerra que foren venudes a santjoaners, motiu pel qual reben el nom de les Cases dels Santjoaners. Es troben davant el Club Nàutic de l'Arenal, al carrer Roses.[2]

La urbanització, que s'anomenà inicialment Ciutat Jardí de Son Verí de Marina, fou projectada per l'arquitecte i urbanista mallorquí Gabriel Alomar i Esteve el 1959 i fou aprovada el 1960. Alomar concebé un tipus d'ordenació fruit de l'evolució dels principis de la ciutat jardí anglosaxona cap a la ciutat jardí turística del Mediterrani. L'objectiu era que totes les cases tenguessen vistes a la mar o a espais verds públics, els quals havien de ser del 25% enfront del 10% que era habitual a les ciutats. Una part de la urbanització inicial, la situada entre s'Arenal i el torrent de Son Verí, fou transformada el 1965 en zona turística amb construcció d'hotels que podien assolir els 30 m d'alçada.[3]

Referències

[modifica]
  1. Calviño, C; Clar, J.; Grimalt, M. Llucmajor. Palma: Hora Nova, 2000 (Guia dels pobles de Mallorca). 
  2. Aguiló, Cosme. La toponímia de la costa de Llucmajor. Institut d'Estudis Catalans, 1996, p. 139. ISBN 847283316X. 
  3. Horrach, B «Nuevas pautas de regeneración de los destinos turísticos maduros. Tras más de cien años de construcción de Platja de Palma». ACE: Architecture, City and Environment = Arquitectura, Ciudad y Entorno, 9, 25, 2013, pàg. 349-372. DOI: 10.5821/ace.9.25.3631. ISSN: 1886-4805.