Njörun

En la mitologia nòrdica, Njörun és una dea que apareix en l'Edda prosaica, escrita al segle xiii per Snorri Sturluson, i diversos kenning (incloent una vegada en l'Edda poètica). Teories erudites han proposat que Njörun pot representar la terra. S'han proposat possibles relacions etimològiques amb el déu nòrdic Njörðr i la dea romana Nerio. El nom nòrdic antic Njörun és de vegades utilitzat modernament amb l'anglicisme Niorun.

Njörun és a la llista (després de Bil) com a ásynja en l'Edda prosaica, en el llibre Skáldskaparmál. No hi ha més dades fora del seu nom.^[1] A més, el nom es dona a un kenning de dona en la poesia de Kormákr Ögmundarson, Hrafn Önundarson i Rögnvaldr Kali, així com en el Krákumál i en versos de la saga Íslendinga, la saga de Njáls i la saga de Harðar.^[2] Eld-Njörun (que significa 'foc-Njörun') es presenta en kennings de dones en la poesia de Gísli Súrsson i Björn Breiðvíkingakappi,^[3] mentre Hol-Njörun es produeix en un kenning una mica dubtós en una estrofa de Björn hítdælakappi.^[4] Draum-Njörun (que significa 'somni Njörun') s'esmenta en el poema de l'Edda poètica, Alvíssmál, com una paraula de la llengua dels nans de la nit. La mateixa paraula apareix en Nafnaþulur.^[5]

El nom Njörun pot estar etimològicament relacionat amb els noms del déu nòrdic Njörðr i de la dea romana Nerio.^[6] Andy Orchard diu que Njörun és una "figura misteriosa (i possiblement fictícia)", de qui no se sap res més.^[7] Finnur Jónsson suggereix que Njörun pot ser un nom de la terra.^[2]

Albert Murey Sturtevant assenyala que al costat del nom de la dea Gefjon, "l'únic altre nom personal femení que conté el sufix, un és Njǫr-un, gravat únicament en els thulur [...], i en els kvenna heiti ókend. Sigui quina sigui l'arrel de Njǫr- conté ner- com a * Ner-þuz>Njǫrðr), l'addició dels sufixos n- i un semblen tenir un paral·lel exacte a Gef-n : Gefj-un (cf. Njǫr-n : Njǫr-un)."^[8]