Nanzhuangtou

Nanzhuangtou
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Nanzhuangtou (RP Xina) (en)
	39° 06′ N, 115° 42′ E / 39.1°N,115.7°E
Història
Creació	fa 100.000 anys
Data de dissolució o abolició	fa 100.000 anys
Període	neolític

Nanzhuangtou (南莊頭遺址) 12600-11300 aEC^[1]^[2]^[3] va ser un jaciment neolític del riu Groc prop del Llac Baiyangdian al Comtat Xushui, Hebei, Xina. El jaciment fou descobert sota unes torberes.^[4] Més de quaranta-set peces de ceràmica foren descobertes al jaciment, fent de Nanzhuangtou el jaciment amb ceràmica més antiga descoberta fins ara en la Xina. Nanzhuangtou és també el primer jaciment neolític xinès del nord del país. Hi ha evidència que la gent de Nanzhuangtou domesticava als gossos.^[5] Lloses de pedra per moldre, corrons i artefactes d'os van ser descoberts també en el jaciment.

Cronologia relativa

Referències

↑ YV Kuzmin 2006 Chronology of the earliest pottery in East Asia: progress and pitfalls
↑ ^{[enllaç sense format]} http://staff.jccc.net/scorbett01/Archaeology/chapter_12and13.htm Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.
↑ The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, p. 24
↑ The Formation of Chinese Civilization: An Archaeological Perspective, p 28
↑ Archaeology of Asia, p. 124
↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.
↑ ^7,0 ^7,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.
↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.
↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

Bibliografia

Allan, Sarah (ed), The Formation of Chinese Civilization: An Archaeological Perspective, ISBN 0-300-09382-9
Liu, Li. The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, ISBN 0-521-81184-8
Laurent Sagart, Roger Blench and Alicia Sanchez-Mazas (eds), The Peopling of East Asia ISBN 0-415-32242-1
Stark, Miriam T. (ed), Archaeology of Asia, ISBN 1-4051-0213-6

[1] YV Kuzmin 2006 Chronology of the earliest pottery in East Asia: progress and pitfalls

[2] {[enllaç sense format]} http://staff.jccc.net/scorbett01/Archaeology/chapter_12and13.htm Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.

[3] The Chinese Neolithic: Trajectories to Early States, p. 24

[4] The Formation of Chinese Civilization: An Archaeological Perspective, p 28

[5] Archaeology of Asia, p. 124

[6] Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917.

[NERN-7] 7,0 ^7,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.

[8] Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.

[9] Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104.

[10] Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728.

[11] Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

Cronologia del període neolític^[6] Neolític preceràmic Neolític ceràmic
aC 11000	Europa	Egipte	Síria Llevant	Anatòlia	Khabur	Jabal Sinjar Assíria	Tigris mitjà	Baixa Mesopotàmia	Iran (Khuzistan)	Iran	Indus/ Índia	Xina
10000			Neolític preceràmic A Gesher^[7] Mureybet (10,500 aC)									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[8]
9000			Jericó Tell Abu Hureyra (Agricultura)^[9]									Ceràmica primerenca (18.000 aC)^[8]
8000			Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Göbekli Tepe Çayönü Aşıklı Höyük Karahan Tepe								Neolític inicial (Ceràmica) Nanzhuangtou (8500–8000 aC)
7000		Egipte neolític Nabta Playa (7500 aC)	Neolític preceràmic B Jericó Tell Aswad	Çatalhöyük (7500–5500 aC) Hacilar (7000 ac)	Tell Sabi Abyad Bouqras	Jarmo				Ganj Dareh Chia Jani Ali Kosh	Mehrgarh I^[7]
6500	Europa neolítica Franchthi Sesklo (Agricultura)^[10]		Neolític preceràmic C ('Ain Ghazal)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo			Chogha Bonut	Teppe Zagheh	Mehrgarh I^[7]	Neolític ceràmic Peiligang (7000–5000 aC)
6000	Neolític ceràmic Sesklo Dímini		Neolític ceràmic Cultura Jarmukiana (Sha'ar HaGolan)		Neolític ceràmic Tell Sabi Abyad Bouqras	Neolític ceràmic Jarmo		Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Neolític ceràmic Chogha Mish	Neolític ceràmic Sang-i Chakmak	Neolític ceràmic Lahuradewa Mehrgarh II Mehrgarh III
5600	Neolític ceràmic Sesklo Dímini	Faium A	Amuq A		Halaf Halaf-Obeid	Umm Dabaghiya	Samarra (6000–4800 aC)	Neolític ceràmic Obeid 0 (Tell el-'Oueili)	Tepe Muhammad Djafar	Tepe Sialk
5200	Ceràmica de bandes (5500–4500 aC)	Faium A	Amuq B	Neolític ceràmic Hacilar Mersin 24–22		Hassuna		Obeid 1 (Eridu 19–15) Obeid 2 (Hajji Mohammed) (Eridu 14–12)	Susiana A	Yarim Tepe Hajji Firuz Tepe
4800		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[11]	Amuq C	Hacilar Mersin 22–20		Hassuna tardà Gawra 20			Tepe Sabz	Kul Tepe Jolfa
4500		Neolític ceràmic Merimde (Agricultura)^[11]	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 3	Obeid 3 (Gawra) 19–18	Obeid 3		Khazineh] Susiana B
3800		Badariana Naqada	Amuq D	Gian Hasan Mersin 19–17	Obeid 4

Cultures neolítiques de la Xina (períodes neolític i calcolític)
Paleolític · Neolític · Calcolític
Tram mitjà del riu Groc	Nanzhuangtou · cultura de Cishan · cultura de Peiligang · cultura de Dadiwan · Jiahu · Cultura de Yangshao： Banpo · Miaodigou · Xiawanggang · Xiwangcun · Dahecun · Dasikongcun · segona fase miaodigou · · cultura de Longshan： Henan · Taosi · Shaanxi
Tram superior del riu Groc	cultura de Dadiwan · cultura de Yangshao · cultura de Majiayao · cultura de Qijia
Tram inferior del riu Groc	cultura de Houli · cultura de Beixin · cultura de Dawenkou · shandong longshan
Tram mitjà i superior del riu Iang-Tsé	cultura de Pengtoushan · chengbeixi · tangjiagang · cultura de Daxi · cultura de Qujialing · cultura de Shijiahe · cultura baodun
Tram inferior del riu Iang-Tsé i trams del riu Huai	cultura d'Hemudu · cultura de Majiabang · cultura de Songze · cultura de Lingjiatan · cultura de Liangzhu
Nord-est de la Xina	cultura de Xinglongwa · zhaobaogou · hongshan · xiaoheyan · laohushan · cultura de Xinle
Sud de la Xina	zengpiyan · shixia
Tibet	karuo · qugong
Taiwan	dabenkeng · beinan