Matilde Salvador i Segarra

Matilde Salvador i Segarra
Biografia
Naixement	(ca) Matilde Salvador ; 23 març 1918 ; Castelló de la Plana (Plana Alta)
Mort	5 octubre 2007 (89 anys); València
Causa de mort	causes naturals
Activitat
Ocupació	compositora, pintora, cantant, musicòloga
Gènere	Òpera i sardana
Instrument	Piano
Família
Cònjuge	Vicent Asencio i Ruano
Premis
	(2005) Creu de Sant Jordi; (1999) Porrot d'Honor de les Lletres Valencianes; (1996) Valenciana de l'Any; (1984) Premi d'Actuació Cívica ;

Matilde Salvador i Segarra (Castelló de la Plana, 23 de març de 1918 - València, 5 d'octubre de 2007)^[1] fou una compositora i pintora valenciana. Va ser una de les figures més representatives de la música i de la cultura de la Comunitat Valenciana.^[2]

Biografia

Filla del violinista Josep Salvador i Ferrer i Matilde Segarra Gil, i germana de la violinista Josefina Salvador Segarra, la infància i joventut de Matilde Salvador i Segarra es van desenvolupar al si d'una família de músics. El seu avi matern tocava el violoncel, i el seu pare, a més d'impulsar la creació de la Societat Filharmònica i el Conservatori de Castelló, era un bon violinista. La seva mare practicava amb distinció l'art de la pintura, que havia après amb el mestre Vicente Castell Doménech.

Estudis

Als sis anys va començar els estudis de piano amb la seva tia Joaquima Segarra, pianista amb molt de nom. Als 18 anys es va titular al Conservatori de València,on va ser professora des del 1974 fins al 1989. Va continuar els estudis musicals d'harmonia, composició i orquestració amb Vicent Asencio (1908-1979), amb qui es casà l'any 1943.^[2] Als quinze anys va escriure la seva primera obra, una peça per a sis veus mixtes titulada Com és la lluna i als divuit va compondre la seua primera cançó per a veu i piano, Cuentan que la rosa.

Vida professional

Com a compositora, va ser autora de més d'un centenar de cançons de concert, havent musicat poemes de Bernat Artola, Xavier Casp, Joan Fuster,^[3] Salvador Espriu, Miquel Costa i Llobera, etc., donant mostres d'una notable inspiració melòdica.

Entre la seva producció simfònica, destaquen els ballets El segoviano esquivo (1953, estrenat a Barcelona al 1960) i El sortilegio de la luna, de 1954. També és autora d'òperes. La primera en va ser La filla del rei Barbut, basada en Tombatossals de Josep Pascual Tirado, estrenada a Castelló de la Plana el 1943. Vinatea recrea un episodi de la Crònica de Pere el Cerimoniós, amb text de Xavier Casp.^[4] Aquesta darrera era la primera (i fins al 2022, l'única) òpera estrenada per una dona al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, en 1974,^[5]i representada, en versió ampliada, a València el 1975. Igualment, va realitzar obres per a la Comissió Diocesana de Litúrgia. També va compondre diverses obres per a cor mixt, com Viento, voz, álamo (1970, premi Joaquín Rodrigo), i la cantata Les hores (1974), així com cançons per a veu sola i piano, entre les quals estan Planys, cançons i una nadala (1945-1964) i Cervantinas (1975). Va ser també autora de la Marxa de la Ciutat de Castelló (1945, adoptada el 1987 com a himne oficial).

Són molts els poetes clàssics i contemporanis, amb textos en castellà, gallec, català, mallorquí, alguerès o anglès que han vist musicades les seves obres amb creacions de la compositora. Pianista de mèrit, en el seu haver figuren nombrosos concerts i enregistraments discogràfics acompanyant cantants que interpreten els seus cicles de cançons. Va exercir com a crític musical en diaris i revistes de Castelló, Catalunya i València.^[6]

Altres de les seves obres destacables són Betlem de la Pigà i Cantata dels dotze estels, amb lletra de Miquel Peris, o Cant a la terra nativa.^[7] També va realitzar encàrrecs per al Festival Coral de València i la Federació Catalana d'Entitats Corals.

Va compondre també música religiosa com Missa de Lledó (per a solistes i instruments de vent, 1967), en honor de la Mare de Déu del Lledó, patrona de la ciutat de Castelló de Plana, i la Missa de Perot, així com la cantata Les hores sobre poemes de Salvador Espriu i sota el patrocini de la Fundació Joan March. També va estrenar les misses Retaule de Nadal, Mujeres de Jerusalén (per encàrrec de RNE) o Cervantinas (per encàrrec de la Comisaría Nacional de Música). El 1973, juntament amb Josep Climent i Jaume Palou i Sabater, atengué la convocatòria de les Comissions Diocesanes de Litúrgia i Música sagrada de l'Arxidiòcesi de València perquè posessin música a les noves traduccions litúrgiques dels tradicionals cants marians Salve Regina, Sub tuum praesidium i Regina Caeli.^[8]

Entre els seus recitals a Espanya, França o Itàlia, destaquen intèrprets com Josep Iturbi, Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé o Carme Bustamante.

Va desenvolupar una relació afectiva especial amb la cultura de L'Alguer i va dedicar diverses obres a aquesta ciutat sarda de parla catalana.

Tant Matilde Salvador com el seu espòs van seguir en un principi la línia estètica del darrer Manuel de Falla, és a dir, el neoclassicisme d'El retablo de Maese Pedro i el Concert per a clavecí, influència que és particularment evident, en el cas de M. Salvador, en la seua òpera La filla del rei Barbut. Malgrat haver-hi una comunitat estètica, cada membre del matrimoni va mantenir la seua línia personal.

Són moltes les obres d'encàrrec sol·licitades a la compositora des de diverses instàncies, igual que altres, les incloses com a obligades en concursos i premis de prestigi internacional, com el José Iturbi de piano^[9] o el de la Ville de Carpentras a França.

De les nombroses distincions obtingudes, destaquen el premi Joaquín Rodrigo de composició coral, guanyat en dues ocasions, o el Premi Joan Senent a València per la seva col·lecció de cançons per a veu i piano "Planys, cançons i una nadala”. A més, hi ha moltes obres encarregades a la compositora des de diferents instàncies, així com altres que s'han inclòs com a obligatòries en concursos i premis de prestigi internacional, com el Premi José Iturbi de piano o el de la Ville de Carpentras a França. Ha rebut, entre d'altres, els següents reconeixements institucionals i acadèmics: Fill Predilecte de Castelló de la Plana —va ser la primera dona a aconseguir-ho—, Distinció al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana, Creu de Sant Jordi de la Generalitat Catalana, Medalles d'Or de les Universitats Valencianes, Valenciana de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló. El seu nom presideix una sala auditori a la Universitat de València, diverses biblioteques valencianes, centres de jubilats i un institut d'ensenyament de Castelló, així com carrers, places i avingudes en dotze municipis de tot el territori valencià. Dona singular que forma part indiscutible de la història de la música.

És igualment destacable la seva fructífera tasca com a pintora sobre vidre, tasca que va iniciar de manera autodidàctica el 1983 i des d'aleshores ha realitzat importants exposicions individuals i col·lectives tant a Espanya com a l'estranger. La seva obra es pot contemplar, entre altres llocs, en els museus internacionals d'art naïf de Jaén i Max Fourny de París, desenvolupant la seva tasca creativa a Castelló i València, ciutats entre les quals ha repartit la seva vida.

Dona vitalista i activa amant de les tradicions, va continuar component i pintant sense descans fins a la seva mort, sumant dia a dia noves creacions al seu important i admirable catàleg d'obres: només a la Societat General d'Autors suma tres-centes peces registrades al seu nom. Abans de complir els noranta anys, va morir a València a causa d'una fallada cardíaca, i està enterrada en el cementeri de Sant Josep, de Castelló.

Distincions

1964 Premi Joan Senent per Planys, cançons i una nadala.^[10]
1967 Premi Joaquín Rodrigo de Sagunt, composició coral per Cantada de l'ocell.^[11]
1973 Premi Joaquín Rodrigo de Sagunt de composició coral per Viento, voz, álamo.^[11]
1979 Premi de Música Ciutat de Castelló per Cançoner de la ciutat i terme de Castelló.
1979 Colós del País Valencià.
1984 Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Carulla (llavors Fundació Jaume I).^[12]
1987 Marxa de la Ciutat de Castelló és adoptada com a himne oficial de la ciutat.
1988 Inauguració del Centre Cultural Matilde Salvador d'Aldaia (València).
1989 L'Ajuntament de Benicàssim li dedica un carrer.
1993 Premi Senyera de Jaume I de la Comissió Cívica Jaume I de Castelló.
1993 Miquelet d'Honor de la Societat Coral el Micalet de València.
1995 L'Akademia Cantos et Fidis de L'Alguer (Sardenya-Itàlia) posa al seu cor el nom de Cor Matilde Salvador.
1996 Premi Valencià de l'Any de la Fundació Huguet de Castelló.^[13]
1997 Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural.^[14]
1998 L'Ajuntament d'Onda li dedica un carrer.
1998 Medalla de la Universitat Jaume I.^[15]
2001 Medalla de la Universitat de València.^[16]
2003 Filla predilecta de la ciutat de Castelló de la Plana^[13] (va ser la primera dona en aconseguir-ho).^[10]
2004 Dona de l'any de Castelló de la Plana.
2005 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
2007 Premi Sor Isabel de Villena del Club de Subscriptors del Periòdic Independent d'Alboraia, durant la Setmana de la Dona.

Obres


Piano [modifica]
1935	Campanas
1937	Danza de la luna (de Romance de la luna) (Fora de catàleg)
1937	Danza del niño mirando a la luna (de Romance de la luna) (Fora de catàleg)
1946	Planyívola (Fora de catàleg)
1954	Judas (Fora de catàleg)


Vocal [modifica]
1935	Canción de atardecer, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
	Cuentan que la rosa, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
	Nana, per a veu i piano (de Vuit cançons) (Fora de catàleg)
1936	El amor y la llama per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1937	Tres cançons valencianes, per a veu i piano (existeix en versió orquestral realitzada per Vicent Asencio) Cançó alegre Cançó de recança Cançó d'amor (Fora de catàleg)
1939	Alba lírica, cicle de cançons per a veu i piano (1936-1939) (de la segona i la tercera, n'hi ha versió per a veu i guitarra) Canción, llanto Canción de cuna Nostalgia Cantar de enamorada Alamillos verdes
	Como esa agua, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
	De los álamos vengo, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg)
	Seis canciones españolas, cicle de cançons per a veu i piano (de la número 4 existeix versió per a violí i piano, i de la número 6 versió per a veu i orquestra) Castellana Gallega Asturiana Andaluza Zamorana Valenciana
1940	¡Adiós!, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1940	Caminante, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1942	El padre Lucas, per a veu i piano (de Set cançons) (Fora de catàleg)
1942	Set cançons, cicle per a veu i piano (1935-1942), títols ja indicats en el seu any de composició (Fora de catàleg)
1943	Una veu, per a veu i piano (Fora de catàleg)
1945	Ai! Que no n'era, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg)
	Bona nit!, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Cançó alegre, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Cançó fetillera, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Tonadas antiguas, cicle de tres cançons per a veu i piano, títols ja indicats en el seu any de composició (Fora de catàleg)
	Tres morillas, per a veu i piano (de Tonadas antiguas) (Fora de catàleg) (n'hi ha versió per a cor a quatre veus mixtes)
1946	Balada per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra
	Canción de vela per a veu i piano; n'existeix versió per a veu i orquestra
	La loba, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)
	La señora luna, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)
	Por los caminitos, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra (de Tres nanas)
1947	Recança, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Tres nanas, per a veu i piano; títols ja indicats en el seu any de composició
	Cancioncilla, per a veu i piano (de Cancionero de la enamorada); n'existeix versió per a veu i orquestra
	Morena me llama, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'existeix versió per a veu i piano
1948	Arietas de Primavera cicle de cançons per a veu i piano
	Baladilla del pastor per a veu i piano; per a veu i orquestra
	Canciones de nana y desvelo, cicle per a veu i piano Desvelo ante el agua; n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra Desvelo de la madre; n'hi ha versió per a veu i orquestra Desvelo del mar; n'hi ha versió per a veu i orquestra Nana de la Virgen; n'existeix versió per a veu i orquestra Nana del mar; n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra Nana del sueño; n'hi ha versió per a veu i orquestra
	El río feliz per a veu i piano (d'Arietas de Primavera); n'existeix versió per a veu i orquestra i per a veu i guitarra
	Presentimiento per a veu i piano (de Cancionero de la enamorada); n'hi ha versió per a veu i orquestra
	Clam per a veu i piano (Fora de catàleg)
	Tú entre los lirios per a veu i piano i per a veu i orquestra
	Villancico del pescador de truchas, per a veu i piano i per a veu i orquestra
1949	Ala del silenci, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
1950	Tres canciones marineras, per a veu i piano Coplilla del marinero El milagro Yo en el fondo del mar (d'Homenaje a la poesía femenina de América); n'existeix versió per a veu i orquestra
1951	Dame la mano, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
	El cazador, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
	La barca milagrosa, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
	Mayo, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
	Seguridad, per a veu i piano (Fora de catàleg)
	Vida-garfio, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1952	En donde tejemos la ronda, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1952	Estío seco, per a veu i piano
1954	El divino amor, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1955	Cancionero de la enamorada, cicle de cançons per a veu i piano (1947-1955) (dels números 1 i 4 existeix versió per a veu i orquestra) Presentimiento Rapto Nostalgia Cancioncilla
	Tonadilla y danza sefardí, per a veu, piano i tabal (Fora de catàleg)
	Villancico, per a veu i piano (Fora de catàleg)
1956	Homenaje a la poesía femenina de América, cicle de tretze cançons (1946-1956); títols indicats en l'any de composició amb les versions, si escau
	Vidalita y danza criolla, per a veu i piano (Fora de catàleg)
	Una enredadera, per a veu i piano (d'Homenaje a la poesía femenina de América)
1958	Eu en ti, per a veu i piano (de Canciones sobre poetas orensanos)
1960	Endecha, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'hi ha versió per a veu i piano
1960	Yo me levantí un lunes, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad); n'hi ha versió per a veu i piano
1963	A la vora, voreta, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
	Abans, amor, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
	Ara que véns, per a veu i piano (de Quatre cançons)
	Jo faria, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
	Juguem a jugar, per a veu i piano (d'Aires de cançó)
	Per a mi la nit, Senyor, per a veu i piano (de Quatre cançons)
	Si algun dia vols cantar, per a veu i piano (d'Aires de cançó); n'existeix versió per a veu i orquestra
1964	Aires de cançó cicle de cançons per a veu i piano (1949-1964); títols indicats en l'any de composició
	Blava rosa per a veu i piano (d'Aires de cançó)
	Cançó del xocorroc, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Cançoneta d'abril, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Els ulls, per a veu i piano (de Quatre cançons)
	Eriçó, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Escampadissa, per a veu i piano (de Quatre cançons)
	Jocs d'aigua, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Maror, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Nadala, per a veu i piano (de Planys, cançons i una nadala)
	Planys, cançons i una nadala, cicle de cançons (1945-1964) per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició
	Perfum, per a veu i piano (Fora de catàleg)
	Quatre cançons cicle de cançons per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició
	Recer, per a veu i piano (Fora de catàleg)
1966	Cantiga antiga, per a veu i piano (de Canciones sobre poetas orensanos)
1966	Canciones sobre poetas orensanos, cicle de dues cançons (1958-1966) per a veu i piano, títols indicats en l'any de composició
1967	Canción del domingo, per a veu i piano (de Canciones infantiles)
	Canción del xilofón, per a veu i piano (de Canciones infantiles)
	Elefante perdido, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals i per a cor de dues veus infantils
	El ciempiés descalzo, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals
	El grillo, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals
	El puente, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano: també n'hi ha versió per a cor de veus iguals
	El sapo cantor, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
	La gallina presumida, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
	Sirenita, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'existeix versió per a veu solista, cor de veus blanques, celesta, joc de timbres i piano
1969	A la una, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
1970	1970 Avrideme, galanica, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
1971	Arvolicos d'almendra, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
	Nana del osito, per a veu i piano (de Canciones infantiles); n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
	Canciones infantiles, cicle per a veu i piano (1967-1971); títols indicats en el seu any de composició
	Los bilbilicos, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
1972	Mujeres de Jerusalem, per a veu i conjunt instrumental
1974	Villancico de Las Palmas, per a veu i piano; n'existeix versió per a veu i conjunt instrumental
1975	Cervantinas, cicle de cançons per a veu i piano Ronda de San Juan Marinero soy de amor La inútil guarda Un soneto El papel morisco Villancico Trastocado Canto a los ojos Loa a Valencia La puerta florida Cantarcillo burlesco
1979	Cantar de amanecida, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
	Cantar de marinero, per a veu i guitarra (d'Endechas y cantares de Sepharad)
	Endechas y cantares de Sepharad, cicle de cançons per a veu i guitarra (1974-1979); els títols s'indiquen en l'any de composició
1982	Cinc cançons de bres, cicle de cançons per a veu i piano (1945-1982) Les campanes La llar Mareta Tan tarantan Dorm!
1985	Cants al capvespre, cicle de cançons per a veu i piano Novembre Paisatge nocturn Encara una vegada Vent de ponent Pels camins del silenci Profunds meandres del no-res Quan m'acomiadaré de tu
1986	Calma de mar, per a veu i piano
	Canturel·les de mare, cicle de cançons per a veu i piano Per adormir el grumet El moro Muça Ninc nanc La cuca fera El voladoret
	Desig, per a veu i piano
1988	Cantilenes del Rosselló, cicle de cançons per a veu i piano (1987-1988) El desig És el maig La primavera El cant d'ocells Tres roses A la font gelada
	Els asfòdels, cicle de cançons per a veu i piano (1986-1988) Els asfòdels El temps Miratge de la tarda La cambra Enllà de l'origen Anhel Petit retaule d'amor
	Per a ninar-te, per a veu i piano
1995	Ram de núvia, per a veu i orquestra de corda; n'existeix versió per a veu i piano
1997	Flor de taronger, per a veu i orquestra de corda; n'hi ha versió per a veu i piano
	Nupcial, per a veu i orquestra de corda; n'existeix versió per a veu i piano
	L'amor Somniat, per a veu i piano
1998	Canastrell, per a veu i piano


Coral [modifica]
1933	Com és la lluna, per a cor mixt a sis veus (Fora de catàleg)
1947	Plany per la mort de Falla, cantata per a baríton solista, cor mixt i orquestra
1962	Ay! Fortuna, per a cor a quatre veus greus (d'El villano en su rincón)
1962	Las avellanicas, per a cor de tres veus iguals (d'El villano en su rincón)
1964	Nadala joiosa, per a cor a quatre veus mixtes. N'hi ha versió per a cor de tres veus iguals i per a veu i piano, pertany al cicle Planys, cançons i una nadala
1966	Missa de Lledó, per a cor mixt i conjunt instrumental; també n'existeix versió per a cor mixt i orgue
1966	Vent d'octubre, per a cor a quatre veus mixtes
1967	Campana, per a cor a quatre veus mixtes (Fora de catàleg)
	Canciones populares infantiles, per a cor de veus blanques a l'uníson o a dues veus i conjunt instrumental Orff (Fora de catàleg)
	Cantata de l'ocell, per a cor a quatre veus mixtes
1968	Nadala de la crida, per a cor a quatre veus mixtes
1968	Nadala de les abelles, per a cor a quatre veus mixtes; també n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
1969	Cançons per a la nit, per a cor a quatre veus mixtes
	Nadala constant, per a cor a quatre veus mixtes
	Nadala tendra, per a cor a quatre veus mixtes
1970	Cançoneta, per a cor de tres veus iguals
	Campanitas de Belén, per a cor a quatre veus mixtes; també n'hi ha versió per a cor de tres veus iguals
	Viento, voz, álamo, per a cor a quatre veus mixtes
1971	Nadala de les esquelles, per a cor de tres veus iguals
1972	Nadala de la nit-dia, per a cor a quatre veus mixtes
1973	Salve Regina, per a cor a l'uníson i orgue (Déu vos salve)
	Davall vostre mantell, per a cor a l'uníson i orgue
	Ecce panis angelorum, motet eucaristic per a Corpus Christi per a cor mixt a cappella
1974	Les hores, cantata per a baríton, cor mixt i orquestra
1975	Galania, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
1975	Nadala de l'amistat, per a cor a quatre veus mixtes
1976	Al·leluia, per a cor a quatre veus mixtes, pertany a la representació escènica del Betlem de la Pigà; també n'existeix la versió per a cor a quatre veus iguals
	Prec de Nadal, per a cor a quatre veus mixtes
	Cançoneta de la lluna, per a cor de tres veus iguals; com a peça per a cor a quatre veus mixtes pertany a l'obra Els dotze estels
	Convocatòria, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore)
	Invitació, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore)
	Nadala dels xiquets, per a cor a tres veus iguals
	Nadala primerenca, per a cor a quatre veus mixtes
	Vaixells de paper, per a cor a quatre veus mixtes (de Tres poemes de Tagore); també en versió per a cor de tres veus iguals
1978	Nadala dels codonys, per a cor a quatre veus mixtes
1979	Nadala del desert, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Miquel Peris
1979	Nadala dels mariners, per a cor a quatre veus mixtes
1980	Cançoneta per a Paula, per a cor a quatre veus mixtes
	Endreça, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Invocació a la Mare de Déu de Lledó, per a cor a quatre veus mixtes
	Missa de Perot, per a cor mixt, flauta, oboè i corda
	Tres cançons corals, per a cor a quatre veus mixtes (Fora de catàleg)
1981	Albada, per a cor a quatre veus mixtes (de Els dotze estels)
	Cançoneta per a Berta, per a cor a quatre veus mixtes
	Crit de la terra, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Do de l'amor, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Dorm-te nina roseta, per a cor a quatre veus mixtes
	Invocacions, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	La cançó de l'arbre, adaptació per a cor a quatre veus mixtes de l'obra original de Gaietà Huguet i Vicent Ripollés, per a cor unisonal de xiquets i piano
	Nin, ninet, per a cor a quatre veus mixtes
	Salve, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Seguidilles madaleneres, per a cor unisonal i rondalla
1982	Xaranga marinera, per a cor unisonal i conjunt
	Nadala garrida, per a cor a quatre veus mixtes
	Salve gojosa, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Manuel Villarreal
1983	Nadala cordial, per a cor a quatre veus mixtes
	Nadala del llir, per a cor a quatre veus mixtes
	Marxa festera, per a dues dolçaines, cor a dues veus, guitarra i tabal
1984	Cant a la terra nativa, cantata per a baríton solista, cor mixt i conjunt instrumental, sobre text de Rafael Caria
	Càntic de les creatures, per a cor a quatre veus mixtes
	Gènesi, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Goigs en lloança del gloriós san Francesc de la Font, per a cor a l'uníson i orgue
	Gota de rosada, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
	Precs, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels) Traspàs per a cor a quatre veus mixtes
	Verge aimia, per a cor a quatre veus mixtes (d'Els dotze estels)
1985	Deixeu la terra, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Jacint Heredia
	Goigs en lloança del gloriós sant Blai, per a cor a l'uníson i orgue
	Nadal a l'Alguer, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Rafael Caria
	O sacrum convivium, per a cor a quatre veus mixtes
	Sento la mar, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)
	Sóc alguerès, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)
	Terra mia, per a cor a quatre veus mixtes (de Tríptic de l'Alguer)
1986	Cantarella, per a cor a quatre veus mixtes
	El roure de Serrabona, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Josep Sebastià Pons
	La carrasca de Culla, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Miquel Peris i Segarra
	Missa humil, per a cor a quatre veus mixtes i orgue
	Nadal, per a cor a quatre veus mixtes
	Nadal al Rosselló, per a cor a quatre veus mixtes
	Xiprers de Sinera, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Salvador Espriu
1987	El pi de Formentor, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Miquel Costa i Llobera
1987	Oliveres d l'Alguer, per a cor a quatre veus mixtes (de Cinc sardanes vegetals) sobre text de Rafael Caria
1988	Cançó de bressol, per a cor a quatre veus mixtes
1988	Nadala de l'ermita, per a cor a quatre veus mixtes, sobre text de Jacint Heredia
1993	Salve al mas del Nabero, per a cor a quatre veus mixtes
1995	Missa per l'amistat, per a cor a quatre veus mixtes i orgue; n'existeix versió de veus mixtes i conjunt instrumental
1996	L'arpa de tres cordes, per a cor a quatre veus mixtes
1997	Epitalami, per a cor a quatre veus mixtes i flauta
1999	Epitalami II, per a cor a quatre veus mixtes i flauta
1999	La famosa representación de La Asunción de Nuestra Señora a los Cielos, per a soprano, cor mixt, arpa i violoncel


Música de cambra i instrumental [modifica]
1930	Piezas de mi infancia, col·lecció de disset peces per a violí i piano i quatre peces per a piano sol (Fora de catàleg)
1945	Marxa de la ciutat, per a conjunt instrumental de metalls i timbal; n'hi ha versió per a quatre dolçaines i tabal i per a quartet de corda
1980	Dansa, adaptació per a guitarra de l'obra original de Vicent Asencio per a piano
1987	Vers a Lledó, per a orgue
1988	Tocates i danses en estil popular, per a dolçaina i tabal
1989	Homenatge a Mistral, per a guitarra
1994	Tocata per al tractat d'Almirra, per a dolçaina i tabal
1994	Tocates i danses en estil popular, per a dolçaina i tabal


Orquestra [modifica]
1935	Serenata medieval per a orquestra de corda (Fora de catàleg)
1937	Romance de la luna, ballet, (Fora de catàleg)
1940	Marxa del rei Barbut (n'existeix versió per a piano i per a banda de música, aquesta darrera obra de Josep Ferriz)
1953	El segoviano esquivo, ballet
1954	Sortilegio de la luna, ballet, estrena el 1995 en els jardins del Generalife de Granada per la ballarina sevillana Rosario
1956	Blancanieve, ballet
1958	El ruiseñor y la rosa, ballet


Òpera [modifica]
1941	La filla del rei Barbut, òpera bufa. Estrenada a Castelló de la Plana amb motiu de les Festes de la Magdalena l'any 1943
1948	Retablo de Navidad, cantata escènica
1973	Vinatea, òpera - llibret: Xavier Casp - orquestració en col·laboració amb Vicent Asencio. Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 19 de gener de 1974
1979	Betlem de la Pigà, representació escènica


Música incidental [modifica]
1950	La enamorada del rey
1950	Las mocedades del Cid Romance "por ganar a Calahorra" Romance de las bodas
1961	El anzuelo de Fenisa
1962	El villano en su rincón
	Entremeses de Cervantes
	La viuda valenciana
1966	El lago y la corza
1972	Auto de los Cantares


Sardanes [modifica]
s.a.	Oliveres a l'Alguer. Lletra: Rafael Caria
s.a.	La carrasca de Culla. Lletra: Miquel Peris i Segarra
s.a.	El Pi de Formentor. Lletra: Miquel Costa i Llobera
s.a.	El xiprer de Sinera. Lletra: Salvador Espriu
s.a.	El Roure de Serrabona. Lletra: Joan-Sebastià Pons

Referències

↑ «Matilde Salvador i Segarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ ^2,0 ^2,1 «Matilde Salvador Segarra». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
↑ Salvador, Matilde. Cançons per a veu i piano sobre poemes de Casp, Artola i Fuster. València: Institució Alfons el Magnànim-IVEI, 1984.
↑ Meseguer, Lluís «Matilde Salvador Segarra». Levante-emv [València], 22-03-2018.^{[Enllaç no actiu]}
↑ En 1893, s'havia programat l'estrena de Schiava e regina, òpera amb música de Lluïsa Casagemas, però l'atemptat anarquista del mateix any va fer que el teatre es tanqués durant mesos i fou cancel·lada, no arribant a estrenar-se mai.
↑ «Matilde Salvador i Segarra | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 desembre 2021].
↑ Ara, País Valencià, L'Alguer manté viu el record de la compositora valenciana Matilde Salvador, 11/10/2018
↑ Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (1973). Cants Marians del Poble: Salve Regina (youtube) (en cat). Arxidiòcesi de València. Consulta: 2018-06-30.
↑ «Home» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2021-12-19. [Consulta: 19 desembre 2021].
↑ ^10,0 ^10,1 Aracil, Manoli. «Pioneres 4: Matilde Salvador, una de les dones més influents de la cultura valenciana». Confederación española de sociedades musicales, 19-10-2021. [Consulta: 30 març 2022].
↑ ^11,0 ^11,1 «Alfara del Patriarca ret homenatge Matilde Salvador». El Punt Avui, 05-10-2009 [Consulta: 30 març 2022].
↑ «Premis d'Actuació Cívica - Guanyadors». Arxivat de l'original el 30 abril 2018. [Consulta: 29 març 2022].
↑ ^13,0 ^13,1 «Marco reivindica la figura de Matilde Salvador com una “castellonenca universal”». Diari Millars, 24-03-2018 [Consulta: 30 març 2022].
↑ «Distinció mèrit cultural - Generalitat Valenciana». [Consulta: 30 març 2022].
↑ «Matilde Salvador Segarra. 23 de setembre de 1998». Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. [Consulta: 30 març 2022].
↑ «Entrega de la Medalla UV a la Sra. Matilde Salvador». [Consulta: 30 març 2022].

Bibliografia

(castellà) Bernardo Adam Ferrero, Músicos Valencianos. Ed. Proip, SA. 1988. València. ISBN 84-87179-00-2.
(castellà) Diversos Autors, Historia de la Música de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, SA. 1992. ISBN 84-87502-21-0.
(castellà) J. Giralt i Radigales (dir.), Gran Enciclopedia de la Música (Vol. VII, pág. 2002). Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana;
(castellà) B. Adam Ferrero, 1000 Mil músicos valencianos (Valencia: Sounds of Glory, 2003);
(castellà) M. Fabra, "Matilde Salvador, compositora. Necrológica," en El País, 6 de octubre de 2007, pág. 55.
Diversos Autors, Matilde Salvador. Editorial SAÓ, 2000. València. ISBN 84-88513-44-5.
Rosa Solbes: Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada.. Tàndem Edicions, 2007. València. ISBN 978-84-8131-641-4.
Ferran Navarro i Soriano: Matilde Salvador: Obres per a dolçaina. Editorial DENES. Paiporta (València) 2018. ISBN 978-84-16473-38-0.
Diversos autors, Música, mujeres y educación: composición, investigación y docencia. València: Universitat de València, 2018. ISBN 9788491331612
Aina Torres i Rexach, Dones rebels: històries contra el silenci. Sembra Llibres, 2019. ISBN 9788416698295

Enllaços externs

Plana web dedicada a Matilde Salvador Arxivat 2006-12-12 a Wayback Machine. (castellà).
Motet: Ecce Panis Angelorum - Reproducció del manuscrit

Matilde Salvador dins l'àmbit 3 de l'exposició «Compondre en clau femenina». Biblioteca de Catalunya, 2024.

[1] «Matilde Salvador i Segarra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[dd-2] 2,0 ^2,1 «Matilde Salvador Segarra». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).

[3] Salvador, Matilde. Cançons per a veu i piano sobre poemes de Casp, Artola i Fuster. València: Institució Alfons el Magnànim-IVEI, 1984.

[4] Meseguer, Lluís «Matilde Salvador Segarra». Levante-emv [València], 22-03-2018.^{[Enllaç no actiu]}

[5] En 1893, s'havia programat l'estrena de Schiava e regina, òpera amb música de Lluïsa Casagemas, però l'atemptat anarquista del mateix any va fer que el teatre es tanqués durant mesos i fou cancel·lada, no arribant a estrenar-se mai.

[6] «Matilde Salvador i Segarra | Real Academia de la Historia». [Consulta: 19 desembre 2021].

[7] Ara, País Valencià, L'Alguer manté viu el record de la compositora valenciana Matilde Salvador, 11/10/2018

[CMP-8] Escolania de la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats (1973). Cants Marians del Poble: Salve Regina (youtube) (en cat). Arxidiòcesi de València. Consulta: 2018-06-30.

[9] «Home» (en espanyol europeu). Arxivat de l'original el 2021-12-19. [Consulta: 19 desembre 2021].

[Pioneres-10] 10,0 ^10,1 Aracil, Manoli. «Pioneres 4: Matilde Salvador, una de les dones més influents de la cultura valenciana». Confederación española de sociedades musicales, 19-10-2021. [Consulta: 30 març 2022].

[alfara-11] 11,0 ^11,1 «Alfara del Patriarca ret homenatge Matilde Salvador». El Punt Avui, 05-10-2009 [Consulta: 30 març 2022].

[12] «Premis d'Actuació Cívica - Guanyadors». Arxivat de l'original el 30 abril 2018. [Consulta: 29 març 2022].

[millars-13] 13,0 ^13,1 «Marco reivindica la figura de Matilde Salvador com una “castellonenca universal”». Diari Millars, 24-03-2018 [Consulta: 30 març 2022].

[14] «Distinció mèrit cultural - Generalitat Valenciana». [Consulta: 30 març 2022].

[15] «Matilde Salvador Segarra. 23 de setembre de 1998». Arxivat de l'original el 7 d’abril 2022. [Consulta: 30 març 2022].

[16] «Entrega de la Medalla UV a la Sra. Matilde Salvador». [Consulta: 30 març 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

Biografia

Estudis

Vida professional

Distincions

Obres

Piano

Vocal

Coral

Música de cambra i instrumental

Orquestra

Òpera

Música incidental

Sardanes

Referències

Bibliografia

Enllaços externs