Ls (Unix)

Ls

Tipus	utilitat UNIX i Plan 9 utility (en)
Part de	GNU Core Utilities

ls (de l'anglès list, la traducció de la qual és “llista” o “llistar”) és una ordre del sistema operatiu Unix i derivats que mostra una llista amb els arxius i directoris d'un determinat directori. Els resultats es mostren ordenats alfabèticament. ls és una ordre especificada per POSIX i la Single UNIX Specification i està implementada en els sistemes operatius Unix i Unix-like. ls, és una abreviació de list, llistar fitxers.

Els arxius i directoris el nom dels quals comença amb . (punt) no es mostren amb la instrucció ls, pel que solen denominar-se "arxius ocults". L'opció -a de ls inhibeix aquest comportament, mostrant tots els arxius i subdirectoris, fins i tot els que comencen amb punt.

Ls és una de les eines bàsiques dels sistemes operatius Unix, per la qual cosa forma part del paquet GNU Coreutils.

La primera utilitat de ls va aparèixer a la versió 5 de AT&T UNIX. El seu nom ve d'una comanda molt similar a Multics que significava "list segments". Avui, dues versions popular del ls estan incloses a Free Software Foundation's al paquet coreutils de GNU i un es llença en diverses variants del sistema BSD, com FreeBSD, OpenBSD, NetBSD i Apple Computers Darwin. Les dues són lliures i codi obert.

• ls : sense arguments mostra la llista del directori actual (vegeu la variable d'entorn pwd).

• ls fitxer1 fitxer2 fitxer3 ... subdir1 subdir2 subdir3 ... : mostra una llista dels arxius i subdirectoris especificats en la línia d'ordres. Per als arxius mostra el nom solament (o més informació si s'empra alguna opció com a -l) i per als subdirectoris mostra tots els arxius inclosos en el subdirectori. Aquest comportament diferent de ls davant arxius i subdirectoris pot igualar-se usant el paràmetre -d, que fa que es tracti als subdirectoris com a arxius. Noti's que poden posar-se directoris i arxius en la línia d'ordres en qualsevol ordre.

• -l mostra una llista en el format llarg, amb informació de permisos, nombre d'enllaços associats a l'arxiu, usuari, grup, grandària i data d'última modificació a més del nom.

• -h amb -l imprimeix la grandària dels arxius de forma entesa per als humans (ej. 1K 234M 2G).

• -d només mostra el nom del subdirectori, sense entrar en aquest ni donar una llista del contingut.

• -t mostra ordenat per la data d'última modificació.

• -c mostra ordenat per la data de l'última modificació de l'estat de l'arxiu.

• -r quan la llista es fa per ordre temporal, els arxius més recents van al principi. Si s'indica la -r s'inverteix l'ordre, mostrant els més recents al final.

• -L en els enllaços simbòlics, mostra les dades de l'arxiu referenciat en comptes dels del link.

• -1 mostra la llista en una sola columna. Sense l'opció -1 la llista es mostra en diverses columnes, tantes com permeti l'ample del terminal (generalment controlat amb la variable d'entorn $COLUMNS).

• -i mostra el nombre de l'inode abans del nom d'arxiu.

• -m mostra els arxius en una línia i separats per comes.

• -R fa una llista recursiu. Llista primer els arxius del directori en curs, després els dels subdirectoris d'aquest, després els dels subdirectoris continguts en ells (nets) i així successivament.

• --color mostra cada tipus d'arxiu d'un color diferent: un color per als directoris, un altre per als arxius regulars, un altre per als enllaços simbòlics, un altre pels sockets, un altre per a les "pipes" FIFO, etc. Aquest paràmetre no s'accepta en totes les versions de ls i, per descomptat, requereix que el terminal sigui capaç de mostrar diferents colors o intensitats.

• - a mostra els arxius ocults.

Igual que en la majoria de les ordres unix, les opcions es poden agrupar, de manera que és el mateix posar ls -li que ls -l -i. O també és el mateix ls -ltra que ls -l -t -r -a

una llista del directori actual s'obtindria així:

$ ls
Manual.txt.gz arxiu1.txt hosts servidors syslog.0

la llista llarg seria:

$ ls -l
total 1424
-rw-r--r-- 1 mail bin 40661 May 13 22:27 Manual.txt.gz
-rw-r--r-- 1 nobody nogroup 0 May 13 22:26 arxiu1.txt
-rw-r--r-- 1 root root 825 May 13 22:26 hosts
lrwxrwxrwx 1 user1 grp1 5 May 13 22:31 servidors -> hosts
-rw-r----- 1 sys sys 1405600 May 13 22:27 syslog.0

I amb arxius ocults:

$ ls -la
total 1444
drwxr-xr-x 3 user1 grp1 4096 May 13 22:34.
drwxrwxrwt 56 root root 8192 May 13 22:35 ..
-rw-r--r-- 1 user1 grp1 176 May 13 22:29 .data
-rw-r--r-- 1 mail bin 40661 May 13 22:27 Manual.txt.gz
-rw-r--r-- 1 nobody nogroup 0 May 13 22:26 arxiu1.txt
-rw-r--r-- 1 root root 825 May 13 22:26 hosts
lrwxrwxrwx 1 user1 grp1 5 May 13 22:31 servidors -> hosts
-rw-r----- 1 sys sys 1405600 May 13 22:27 syslog.0

la llista del contingut del directori dades en format llarg, incloent el nombre d'inode al principi de cada línia i ordenats per dates en ordre descendent:

$ ls -litr dades
total 45928
37844 -rw-r--r-- 1 user1 grp1 30 Jan 23 23:01 dades1.txt
37847 -rw-r--r-- 1 user1 grp1 460 Apr 13 21:36 index.dades
37845 -rw-r--r-- 1 user1 grp1 46967296 May 13 22:34 dades2.txt 

Si s'usa l'opció -d es mostra només la informació del directori:

$ ls -lid dades
37843 drwxr-xr-x 2 user1 grp1 4096 May 13 22:35 dades

la llista llarg de tots els arxius el nom dels quals comenci per d i després contingui una t:

$ ls -l d*t*
-rw-r--r-- 1 user1 grp1 30 Jan 23 23:01 dades1.txt
-rw-r--r-- 1 user1 grp1 46967296 May 13 22:34 dades2.txt

• Breu guia de l'ús dels