Llista de reis germànics

Els reis germànics, també coneguts com a reis d'Alemanya, governaren el Regne d'Alemanya: estat creat amb la zona oriental de l'Imperi Carolingi pel Tractat de Verdun de 843 i que continuà ininterromput fins que el 1918 fou succeït per la república de Weimar.

Posteriorment, els estats alemanys individuals van formar diverses confederacions i s'unien en l'imperi Alemany de 1871. La monarquia finalment acabava amb l'abdicació del Kaiser Guillem II el 1918. Al llarg de la seva història, el seu abast varia considerablement, incloent-hi no només la majoria de l'Alemanya moderna, sinó també d'Àustria, Eslovènia, Suïssa, els Països Baixos, la República Txeca, parts orientals de França, del nord Itàlia i de Polònia occidental.

El Regne d'Alemanya es crea amb la secció oriental del França oriental, que era partit pel Tractat de Verdun en 843 (mentre la secció occidental finalment es convertia en el Regne de França). Els governants de l'àrea oriental s'anomenaven rex francorum, rei dels Francs, i posterior només rex.

Una referència als "Alemanys", que indicava l'aparició d'alguna mena de nació alemanya, no apareixia fins al segle xi, quan el papa es referia al seu enemic Enric IV com rex teutonicorum, Rei del Teutons, per a titllar-lo com a estranger. Els reis reaccionaven coherentment utilitzant el títol rex romanorom, Rei dels Romans, emfatitzant el seu govern universal fins i tot abans de ser anomenats emperadors.

El títol d'Emperador va passar del romans al Francs, quan, en el 800, el Papa Lleó III va coronar Carlemany, Rei del Francs i Emperador, a canvi de la seva protecció a l'Església.

El nom del títol evoluciona des de l’Imperator Augustus atorgat a Carlemany al d'Emperador d'Occident amb la resta de la Dinastia carolíngia i, finalment, Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic a partir d'Otó I el Gran.

Després d'un període que va estar en els successors lotaringis de Carlemany, el títol imperial va quedar vinculat per sempre als monarques germànics, si bé, com veurem a continuació, no tots els reis van ser emperador.

El títol d'emperador acaba junt amb el Sacre Imperi Romanogermànic el 1806.

Durant els diversos interregnes, l'autoritat imperial va ser exercida per dos vicaris imperials - l'Elector de Saxònia, en el seu paper com a Comte Palatí de Saxònia exercí aquesta funció a Alemanya del nord, i l'Elector Palatí, com a Comte Palatí del Rin exercí al sud d'Alemanya. La confusió sobre l'electorat Palatí durant la Guerra dels Trenta Anys, va portar discrepàncies sobre qui era el legítim vicari en els darrers anys de l'Imperi.

es convertia Emperador Alemany el 1871.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis germànics