[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Llengües chiapaneca-mangue

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de família lingüísticaLlengües chiapaneca-mangue
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràficaMèxic Mèxic, Nicaragua Nicaragua, Costa Rica Costa Rica
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues Modifica el valor a Wikidata
Subdivisions
Codis
ISO 639-2ocu
Codi Glottologmang1426 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües chiapaneca-mangue constitueixen la branca més meridional de les llengües otomang, i hi ha diverses llengües documentades d'aquesta família: el chiapaneca parlat a Chiapas (fins a 1950), el chorotega de Costa Rica i Nicaragua i el mangue de Nicaragua, aquestes dues últimes varietats de vegades es consideren dialectes d'una mateixa llengua encara que existeixen diferències en el seu vocabulari, tot i que són properes entre si.

Classificació

[modifica]

La hipòtesi que les llengües otomang formaven una família es remunta al segle xix quan Manuel Orozco y Berra i Francisco Pimentel van suggerir el parentiu mutu d'algunes d'aquestes llengües. El primer autor a relacionar el chipaneca i el mangue amb les llengües otomang va ser Walter Lehmann. La primera reconstrucció del chiapaneca-mangue ho associava al popolocano i al mixtec que són llengües otomang occidentals, així Fernández de Miranda i Weitlaner proposen l'existència d'un proto-popolocano-mangue. Aquesta agrupació no és la majoritària en l'actualitat on el chiapaneca-mangue s'associa més estretament amb les llengües tlapanecanes i amb les llengües otomang occidentals.

Llengües de la família

[modifica]

La divisió interna de la branca chiapaneca-mangue té una branca nord i una altra branca sud:

La majoria d'autors opinen que els parlants de chiapaneca-mangue van emigrar des del nord fins a la regió del Soconusco on es va dividir en dos grups, el grup nord es quedaria a la mateixa regió i alguns parlants que van emigrar al sud van donar lloc al chorotega-mangue. Aquesta separació molt probablement es va donar durant el primer mil·lenni de la nostra era.

Descripció lingüística

[modifica]

El mangue i el chorotega estan poc documentats i amb prou feines es coneixen unes poques llistes de vocabulari compilades durant el segle xix.

Fonologia

[modifica]

El sistema fonològic del proto-chiapaneca-mangue va ser reconstruït per M. T. Fernández de Miranda i R. Weitlaner (1961) i revisat per Rensch (1966) i consta del següent inventari consonàntic:

Bilabial Dental Palatal Velar Glotal
Oclusiva sorda *p *t *k
sonora *mb *nd *ŋg
Africada (*č)
Fricativa *s *h, *hw
Nasal *m *n *M
Líquida *l, *r
Aproximant *w *j

El fonema /*č/ no és reconstruït per Fernández Miranda y Weitlaner, ja que generalment apareix enfront de vocal palatal com a variant de /*k/. No obstant això, Rensch argumenta que existeixen alguns parells mínims en chiapaneca per la qual cosa ha de reconstruir-se pel proto-chiapaneca-mangue la distinció entre tots dos fonemes. El fonema /*M/ sembla alternar entre les realitzacions [hm]~[xm]~[m], tanmateix no es reconstrueixen grups consonàntics, sinó que es reconstrueix com un fonema únic en lloc de com dos fonemes /*hm/.

L'inventari vocàlic és simple, les vocals breus són /*i, (*i), *u; *e, *a/ (l'estatus fonèmic de /*i/ és dubtós perquè Rensch argumenta que podria ser un al·lòfon de /*u/) i les vocals llargües són /*ii, *uu; *ee, *aa/ (aquí es pot veure que /*i/ manca de contrapartida llarga, la qual cosa dona més suport l'observació de Rensch). A més es reconstrueixen dos diftongs /*ai, *au/.

Bibliografia

[modifica]
  • Rensch, Calvin R. Comparative Otomanguean phonology (Language Science Monograph Series). Indiana Universtiy Research Center for Language Sciences, 1966. 
  • María Teresa Fernández de Miranda y Roberto Weitlaner (1961): "Sobre algunas relaciones de la familia mangue", Anthropological linguistics, Vol 3, 7, pp. 1-99, 1961.