Louis Ehlert
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1825 Königsberg (Prússia) |
| Mort | 4 gener 1884 (58 anys) Wiesbaden (Alemanya) |
| Nacionalitat | Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor de música i pianista |
| Influències | |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Fills | Reinhold Ehlert |
 
| |
Louis Ehlert (Königsberg, 23 de gener de 1825 - Wiesbaden, 4 de gener de 1884) fou un pianista, compositor i crític musical alemany.[1] Els seus pares, uns negociants, el van enviar cap a Moscou per afers. Allà va abandonar la carrera comercial i decidir dedicar-se a la música.[2]
Va estudiar al Conservatori de Leipzig, a la classe de Wilhelm Finck. Va fer diversos viatges a Berlín i Viena, va viiure dos anys a Itàlia (1863-1865), i el 1871 va fundar a Berlín, amb Carl Tausig, una escola de música per l'ensenyança superior de piano. Com a crític, a més dels seus articles a la Deutsche Rundschau i a la Neue Berliner Muzikzeitung, hi publica tres obres: Briefe über Muzik an eine Freundin (1850-59), que és un estudi crític dels compositors més eminents de l'època. Römische Tage (1867) i l'obra assagística Aus der Tonwel. Essays (1877-1884). Va ser un aficionat de la música de Johannes Brahms i Robert Volkmann, i molt crític de Richard Wagner, l'obra del qual va tractar amb escarn i ironia.[2]
- Obres destacades
- Simfonies, sonates, obretures
- Allegro, per a piano, violí i violoncel
- diversos lieder
- Rèquiem
- Symphonie du printemps
- Sonate romantique
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopèdia Espasa (en castellà). núm. 19, p. 330. ISBN 84-239-4519-7.
- ↑ 2,0 2,1 Eitner, Robert. «Ehler, Louis». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). 48. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1904, p. 283.