L'Astrée
Pàgina de títol d'una edició del segle XVII de l'Astrée | |
Tipus | obra escrita |
---|---|
Fitxa | |
Autor | Honoré d'Urfé |
Llengua | francès |
Publicació | França, 1612 |
Dades i xifres | |
Gènere | novel·la pastoril |
L'Astrée és una novel·la pastoral de l'autor provençal en llengua francesa Honoré d'Urfé, publicada entre els anys 1607 i 1627. Possiblement es tracti de l'obra més important de la literatura francesa del segle xvii. En part degut al seu èxit a tota Europa i en part per les seves dimensions, que comprenen sis parts, quaranta històries i seixanta llibres en 5.399 pàgines se l'ha anomenat la “novel·la de novel·les”. A l'època era llegida a totes les corts europees i fou traduïda a multitud d'idiomes. Fins i tot avui en dia n'apareixen noves edicions, tant completes com en versions reduïdes o versionada com a còmic. Les tres primeres parts aparegueren el 1607, 1610 i 1619; després de la mort d'Honoré d'Urfé el 1625 la quarta va ser completa per Balthazar Baro, mentre que les parts cinequena i sisena foren contribució de Pierre Boitel, senyor de Gaubertin.[1] Les dues darreres parts es solen numerar com una de sola.
Les principals edicions de l'obra aparegueren els anys 1733, 1925 i 2006. El 2007 aparegué una versió cinematogràfica dirigida per Éric Rohmer: Les Amours d'Astrée et de Céladon. Gérard Pesson en realitzà una òpera el juny de 2009. En la seva obra El destí social de l'home: o teoria dels quatre moviments, Charles Fourier va discutir el que anomenà “amor celadònic” com a forma d'amor purament espiritual representat per Céladon en aquesta obra.[2][3]
Argument
[modifica]L'argument és molt complex, si bé bona part de la trama es concentra en l'amor perfecte entre Astrée, en català Astrea, l'heroïna que dona nom al llibre, i Céladon, en una història ambientada en terres dels gals. Les perfídies i ambicions polítiques dels altres personatges, que comporten a la parella nombroses desventures, ocupen la major part de la novel·la, sovint interrompuda per digressions cap altres històries que no hi guarden relació si bé donen estructura i una idea del món en el qual viuen. Les descripcions de Forez fetes per D'Urfé són prou versemblants per reconèixer llocs reals sense ambigüitat. Els visitants de Boën-sur-Lignon poden visitar avui en dia els chemins de l'Astrée (o “camins de l'Astrée”) i el Grand Pré al terreny de les possessions del mateix d'Urfé.
Referències
[modifica]- ↑ Sovint s'atribueix, però, erròniament aquesta part a un “Borstet” donat a un error d'impremta a l'obra De l'usage des romans (1735) de Lenglet du Fresnoy
- ↑ Beecher, Jonathan (1990). Charles Fourier: The Visionary and His World. University of California Press, ISBN 978-0-520-07179-7
- ↑ Hekma, Gert; Oosterhuis, Harry; Steakley, James D. (1995). Gay men and the sexual history of the political left. Psychology Press, ISBN 978-1-56024-724-1
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «L'Astrée». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- (francès) Deux visages de l'Astrée Arxivat 2010-07-30 a Wayback Machine.