[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

L'Agnese va a morire

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'Agnese va a morire
Fitxa
DireccióGiuliano Montaldo Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióNicola Badalucco i Giuliano Montaldo Modifica el valor a Wikidata
MúsicaEnnio Morricone Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFranco Fraticelli Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada135 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074100 FilmAffinity: 990635 Letterboxd: and-agnes-chose-to-die Allmovie: v145726 TMDB.org: 57341 Modifica el valor a Wikidata

L'Agnese va a morire, estrenada internacionalment com And Agnes Chose to Die, és una pel·lícula dramàtica italiana del 1976 dirigida per Giuliano Montaldo.[1][2] Està basada en la novel·la del mateix nom de Renata Viganò que va guanyar el Premi Viareggio l'any 1949.[3]

Argument

[modifica]

Agnese és una dona de mitjana edat de Comacchio que viu amb el seu marit Palita, membre de la Resistència italiana. Un dia el seu marit és deportat a un camp de concentració, on morirà; a causa de la seva pèrdua vol ajudar els seus companys portant menjar, informació, armes i notícies d'un país a un altre. Per tant, es converteix en un relleu partisà: la seva vida continua així durant sis mesos, però un dia un soldat alemany mata el seu gat negre per diversió i aquella mateixa nit Agnese el colpeja trencant-li el cap amb la culata d'una metralladora i deixant-lo per mort. Agnese ha d'escapar i, en conseqüència, passar a formar part de la vida clandestina de la Resistència, convertint-se en "mare Agnese": prepara els àpats per als partidaris, verifica que hi hagi provisions per a tothom, fa les tasques de la llar, per no deixar-se notar pels alemanys. Quan, en el darrer hivern dur, un grup de partisans són traïts i exterminats pels alemanys estacionats al llarg de la ruta que els hauria de portar més enllà de les línies, Agnese desobeeix al seu comandant amagant els supervivents a la casa. Els partidaris no són ben vists per la gent i subestimats fins i tot pels Aliats i, després de la derrota de la batalla partisanaa, Agnese torna a operar com a missatgera però, durant una ronda, és reconeguda per l'oficial del soldat que ella pensava que havia matat i que en canvi només havia ferit i la mata ell.

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Roberto Chiti. Dizionario del cinema italiano: I film. Gremese Editore, 1991. ISBN 8876059350. 
  2. Lino Micciché. Cinema italiano degli anni '70. Marsilio, 1980. 
  3. Cesare Zavattini. L'ultimo schermo: cinema di guerra, cinema di pace. DEDALO, 1984, 1984. ISBN 8822050207. 

Enllaços externs

[modifica]