Oswald Veblen

Oswald Veblen

Biografia
Naixement	24 juny 1880 Decorah (Iowa)
Mort	10 agost 1960 (80 anys) Brooklin (Maine)
Formació	Universitat de Chicago (1900–1903) Universitat Harvard (1899–1900) Universitat d'Iowa (1894–1898)
Tesi acadèmica	A system of axioms for geometry  (1903 )
Director de tesi	Eliakim Hastings Moore
Activitat
Camp de treball	Geometria, topologia i matemàtiques
Ocupació	matemàtic, topòleg, professor d'universitat
Ocupador	Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1932–) Universitat de Princeton (1905–1932)
Membre de	Reial Societat d'Edimburg (1943–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1923–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Accademia Nazionale dei Lincei
Obra
Obres destacables teorema de Veblen-Young axioma de Veblen-Young
Estudiant doctoral	Harold Hotelling, Alonzo Church, James Alexander, Henry Roy Brahana, Philip Franklin, Wallace Givens, Howard Hawks Mitchell, Robert Lee Moore, Tracy Yerkes Thomas, Henry Whitehead, John Livezey Vanderslice (en) , Ulysses Grant Mitchell (en) , George McFeely Conwell (en) , Morris Samuel Knebelman (en) , Albert Arnold Bennett (en) i Thomas Graham
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 653]
Família
Cònjuge	Elizabeth Mary Dixon Richardson
Pare	Andrew Anderson Veblen i Kirsti Hougen
Parents	Thorstein Veblen, oncle Owen W. Richardson, cunyat Clinton J. Davisson, cunyat
Premis
Reial Orde Noruec de Sant Olaf  doctor honoris causa per la Universitat d'Edimburg  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford  doctor honoris causa per la Universitat d'Oslo  doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow

Oswald Veblen (Decorah, 24 de juny de 1880 - Brooklin, 10 d'agost de 1960) va ser un matemàtic nord-americà.

Veblen era net d'una parella noruega emigrada als Estats Units el 1847.^[1] El seu pare, Andrew Anderson Veblen (1848–1932), va ser professor de física i matemàtiques al Luther College (fins al 1883) i a la universitat d'Iowa després^[2] i un oncle seu, Thorstein Bunde Veblen (1857–1929), va ser un notable sociòleg i economista.^[3] Veblen es va graduar el 1898 a la universitat d'Iowa i el 1900 va obtenir un segon grau a la universitat Harvard abans d'anar a la universitat de Chicago, on el seu oncle era professor, per fer el doctorat.^[4] Va obtenir el grau de doctor el 1903 amb una tesi sobre fonaments de la geometria dirigida per Eliakim Hastings Moore.^[5]

Va romandre a Chicago dos cursos més com associat de matemàtiques, el que li va donar oportunitat de relacionar-se amb els professors alemanys Oskar Bolza i Heinrich Maschke, aleshores a Chicago, però que havien rebut la seva formació a Berlín i Göttingen.^[6]

El 1905, la universitat de Princeton, dirigida per qui després seria president dels Estats Units Woodrow Wilson, es va embarcar en un gran programa de millora. En aquest marc va contractar, entre d'altres, Veblen com a professor de matemàtiques.^[7] Veblen ja no va deixar Princeton mai més. El 1908 es va casar amb Elizabeth Richardson, germana del britànic futur premi Nobel de Física Owen Willans Richardson,^[8] motiu pel qual també va ser cunyat d'un altre premi Nobel: Clinton Davisson.^[9]

El 1917, sent Wilson ja president americà i en declarar-se la guerra contra Alemanya durant la Primera Guerra Mundial, va ser voluntari, amb el rang de capità, per comandar l'oficina de recerca balística de l'armada a Sandy Hook (New Jersey). A començaments de 1918 es va traslladar al recentment creat camp de tir Aberdeen Proving Ground, on va crear els equips de recerca i computació.^[10] Un dels matemàtics que va reclutar va ser Norbert Wiener, pare de la cibernètica.^[11]

El 1923 va ser escollir president de la Societat Americana de Matemàtiques,^[8] càrrec des del que va engegar una reeixida campanya de finançament de les institucions de recerca en matemàtiques.^[12]

El 1929, els germans Bamberger, de New Jersey, es van vendre la seva cadena d'establiments a Macy's i van anunciar que farien una donació de cinc milions de dòlars per crear un institut dental a Newark (Nova Jersey), antiga seu de l'empresa. El conegut pedagog Abraham Flexner els va convèncer d'invertir els diners en una institució de recerca més abstracta: havia nascut el Institut d'Estudis Avançats de Princeton.^[13] I Oswald Veblen, que havia suggerit la idea a Flexner, en va ser el primer professor contractat el 1932^[14] i el responsable, en línies generals, dels Institut de Matemàtiques.^[15] En els tres anys següents l'Institut va contractar Albert Einstein, Weyl, von Neumann, Alexander i, com a professor visitant, Pauli.^[16] La influència més destacable de Veblen al Institut potser va ser la definició de la política post-doctoral.^[17]

Veblen va passar a ser professor emèrit el 1950. Abans, havia fet tots els esforços per atraure matemàtics europeus que fugien del nazisme per diverses raons.^[18][19]

Veblen va ser, fonamentalment un geòmetra, interessat per la teoria dels postulats. Va fer aportacions importants en els camps de la geometria projectiva, de la geometria diferencial, de la topologia i dels espinors.^[20] El seu interès pels fonaments de la geometria, el va conduir a desenvolupar els programes de recerca en lògica matemàtica i en teoria de les funcions recursives.^[21] A part dels dos llibres que va escriure conjuntament amb John Wesley Young, Projective geometry (1910) i The foundations of geometry (1911), va escriure una seixantena llarga d'articles en revistes científiques.^[22]

• Aspray, William. «Oswald Veblen and the Origins of Mathematical Logic at Princeton». A: Thomas Drucker (ed.). Perspectives on the History of Mathematical Logic (en anglès). Birkhäuser, 1991, p. 54-70. ISBN 978-0-8176-4768-1. 
• Batterson, Steve «The Vision, Insight, and Influence of Oswald Veblen» (en anglès). Notices of the American Mathematical Society, Vol. 54, Num. 5, 2007, pàg. 606-618. ISSN: 1088-9477.
• Chang, Sooyoung. Academic Genealogy of Mathematicians (en anglès). World Scientific, 2011. ISBN 978-981-4282-29-1. 
• Dyson, George. Turing's Cathedral: The Origins of the Digital Universe (en anglès). Pantheon Books, 2012. ISBN 978-0-375-42277-5. 
• Feffer, Loren Butler «Oswald Veblen and the Capitalization of American Mathematics: Raising Money for Research, 1923-1928» (en anglès). Isis, Vol. 89, Num. 3, 1998, pàg. 474-497. DOI: 10.1086/384074. ISSN: 0021-1753.
• Grier, David Alan «Dr. Veblen Takes a Uniform Mathematics in the First World War» (en anglès). The American Mathematical Monthly, Vol. 108, Num. 30, 2001, pàg. 922-931. DOI: 10.1080/00029890.2001.11919826. ISSN: 0002-9890.
• James, Ioan. Remarkable Mathematicians: From Euler to Von Neumann (en anglès). Cambridge University Press, 2002. ISBN 978-0-521-52094-2. 
• Montgomery, Deane «Oswald Veblen» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 69, Num. 1, 1963, pàg. 26-36. ISSN: 0273-0979.
• Segal, Sanford L. Mathematicians under the Nazis (en anglès). Princeton University Press, 2003. ISBN 978-0-691-00451-X. 
• Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany (en anglès). Princeton University Press, 2009. ISBN 978-0-691-14041-4. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oswald Veblen

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Oswald Veblen» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
• MacLane, Saunders. «Veblen, Oswald». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 22 març 2020]. (anglès)
• «Oswald Veblen». Encyclopædia Britannica, 1998. [Consulta: 22 març 2020]. (anglès)
• «17. Oswald Veblen». AMS Presidents - American Mathematical Society. [Consulta: 23 març 2020]. (anglès)