Orpí

Orpí

Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 31′ 51″ N, 1° 36′ 29″ E / 41.530833333333°N,1.6080555555556°E / 41.530833333333; 1.6080555555556
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Anoia
Capital	Orpí Can Bou
Població humana
Població	163 (2023) (10,72 hab./km²)
Llars	11 (1553)
Gentilici	Orpinenc, orpinenca
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat per a l'Atenció dels Minusvàlids Psíquics de la Comarca de l'Anoia
Superfície	15,2 km²
Banyat per	riera de Carme
Altitud	375 m
Limita amb	la Llacuna Vilanova del Camí Santa Margarida de Montbui Santa Maria de Miralles Carme
Organització política
• Alcaldessa	Imma Palet i Rubió (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08787
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08152
Codi IDESCAT	081521
Lloc web	orpi.cat

Orpí és un municipi de la comarca de l'Anoia, amb capital a Can Bou. Es troba al sector meridional de la comarca i de la conca d'Òdena, a la vall mitjana de la riera de Carme, que discorre en direcció oest-est pel centre del territori, entre les elevacions que ací forma la serralada Prelitoral, que a banda sud arriben a 737 m d'altitud, a la serra d'Orpinell o de Feixes. Comprèn el poble d'Orpí, amb el castell, centre històric del municipi, el de Santa Càndia, actual cap administratiu, i els veïnats de Can Bou i Feixes.

Limita amb Santa Margarida de Montbui, Vilanova del Camí i Carme (nord i est), amb Mediona i La Llacuna (sud) i Santa Maria de Miralles (oest).^[1] Carreteres locals comuniquen els dos pobles amb la carretera comarcal d'Igualada a Sitges i amb la local d'Igualada a Valls

• Llista de topònims d'Orpí (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

El territori és muntanyós: hom la considerava encara a principis del segle XX part de les terres de la Segarra històrica. El seu clima és benigne i són abundants les deus d'aigua (a Can Bou l'empresa Artés porta aigua a Igualada amb una mitjana de 850 m³ per dia); als vessants de la serra de Feixes hi ha la coneguda font Bertrana d'anomenada en tota la comarca. A part el sector forestal, amb boscos esclarissats, hi ha unes 600 ha cultivables, amb predomini dels cereals, i també ametllers i petites restes de vinya i algunes hortes prop de la riera. L'economia és essencialment agrícola; es troba complementada per la cria de bestiar. Resten encara quatre petites indústries papereres prop de la riera de Carme i hi ha pedreres.

Els fogatjaments del 1378 donen 24 focs, que disminuïren sensiblement als segles XV i XVI (11 i 13 focs). La població continuà escassa al llarg del segle xviii (73 h el 1719 i 97 el 1787), però tingué un augment notable al següent, amb un màxim de 472 h el 1887; inicià la davallada amb la fil·loxera, es mantingué als voltants dels 300 al llarg del segle xx i el descens s'ha accentuat des dels anys cinquanta (253 h el 1960, 194 h el 1970, 144 h el 1979

El poble d'Orpí es troba a 447 m d'altitud, dalt d'un roquer que domina la riba dreta de la riera de Carme, formada per l'església, la casa rectoral i un gran casal que correspon a l'antic castell i altres edificis (unes poques cases), encinglerat sobre el torrent de Morei. El terme d'Orpí (Auripino) és esmentat el 978 com a límit dels bisbats de Vic i de Barcelona i el castell d'Orpí apareix el 987 (com a límit del de Miralles) i el 1005 (quan la vescomtessa Geriberga donà uns alous del seu terme al monestir de Sant Cugat del Vallès. Formà part dels dominis de la casa vescomtal de Cardona, dins la baronia de la Conca d'Òdena, i la família Orpí en tingué la castlania al segle xiii. Més endavant fou infeudat a la família Sallent (el 1461 el seu senyor Bernat Sallent fou considerat instigador de l'agressió al mercader igualadí Antoni Corner mentre oïa missa i hom intentà d'embargar-li les rendes.

El castell i terme d'Orpí fou adquirit el 1677 pel paraire Joan Serrals d'Igualada a la família Ortal de Saragossa per 9.550 lliures catalanes. Restà fins a la fi del règim senyorial en mans dels Serrals i dels seus descendents els Padró. Es conserva una magnífica torre mestra, poligonal, al centre de les edificacions que envolten el castell, i un portal d'arc rodó que dona accés per la banda del nord.

L'església de Sant Miquel d'Orpí, que fou inicialment la capella del castell, és esmentada des del 1099; conserva de l'edificació romànica un petit absis ornamentat amb arcuacions llombardes i la coberta en volta de canó, amb arcs torals, però la resta es troba molt modificada.

El poble de Santa Càndia es troba a l'altra banda de la riera de Carme, a la seva riba esquerra, davant el poble d'Orpí, el qual substitueix en la capitalitat. L'església de Santa Càndia és esmentada el 1368 i és un notable edifici gòtic (segle XIV), amb una portalada i una clau de volta molt interessants. Fou restaurada a finals dels anys 1970 i primeries dels 80 per la Diputació de Barcelona i s'hi venera una imatge de la santa, policromada. Hom hi celebra l'últim diumenge d'abril l'aplec de les Bresques, molt popular. Al seu costat hi havia el Mas de Santa Cana (citat el 1400), nom derivat de Santa Càndia, i ara hi ha l'Hostal de Cal Morei. Aigua amunt de la riera hi ha el sector acongostat dels estrets de Can Virella, de paisatge molt atractiu.

El barri de Can Bou es troba a l'extrem de llevant del terme i forma un nucli industrial paperer a l'esquerra de la riera de Carme. El veïnat de Feixes es troba al SE del terme, als vessants de la serra del seu nom, camí d'Orpinell (ja a Mediona, a l'Alt Penedès).

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 11 13 11 73 97 404 403 472 324 344

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 369 321 331 313 253 194 158 144 152 152

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 149 147 147 140 175 190 193 179 160 131

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 139 136 151 159 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

• Max Cahner; Montserrat Sagarra; et al. Gran geografia comarcal de Catalunya. (Vol.5: Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia) Barcelona : Enciclopèdia catalana, 1982. ISBN 84-85194-20-9

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Orpí

• Lloc web oficial de l'ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya