Jean Charest

Jean Charest
Consell Privat del Rei per al Canadà

Biografia
Naixement	24 juny 1958 (66 anys) Sherbrooke (Quebec)
29è Primer Ministre del Quebec
29 abril 2003 – 19 setembre 2012 ← Bernard Landry – Pauline Marois →
Membre de l'Assamblea Nacional del Quebec
30 novembre 1998 – 17 setembre 2012 ← Marie Malavoy – Serge Cardin → Circumscripció electoral: Sherbrooke (en)
Líder de l'Oposició al Quebec
30 abril 1998 – 29 abril 2003 ← Monique Gagnon-Tremblay – Bernard Landry →
5è Sots-primer ministre del Canadà
25 juny 1993 – 4 novembre 1993 ← Don Mazankowski – Sheila Copps →
Ministre de Medi Ambient
21 abril 1991 – 24 juny 1993 ← Robert de Cotret – Pierre H. Vincent →
Membre de la Cambra dels Comuns del Canadà
4 setembre 1984 – 30 novembre 1998 ← Irénée Pelletier – Serge Cardin → Legislatura: 36th Canadian Parliament (en) Circumscripció electoral: Sherbrooke (en)
Dades personals
Residència	Montreal
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Sherbrooke
Activitat
Lloc de treball	Ottawa
Ocupació	polític, advocat
Ocupador	McCarthy Tétrault (en) (2013–) TC Energy (en)
Partit	Partit Liberal del Quebec Partit Conservador Progressista
Participà en
21 gener 2004	Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2004
Família
Cònjuge	Michèle Dionne
Fills	Antoine Dionne Charest
Premis
(29 novembre 2009)  doctorat honoris causa de l'université Grenoble-II (fr)  Comandant de la Legió d'Honor  Orde Bavarès del Mèrit
Signatura

Jean Charest (Sherbrooke, 24 de juny de 1958) és un advocat i polític del Quebec.

Fou vicepresident del Canadà l'any 1993 i va esdevenir el màxim líder del partit liberal l'any 1998. Més tard, fou escollit primer ministre del Quebec després de guanyar les eleccions de 2003. El 4 de setembre de 2012, Pauline Marois va assolir el càrrec en les eleccions celebrades.^[1]

Va aconseguir esdevenir primer ministre del Quebec al segon intent, després de guanyar les eleccions de 2003 (les eleccions de l'any 1998 s'havia imposat en el vot popular, però havia perdut en nombre d'escons). Els seus tres mandats consecutius (2003-2012) van estar marcats per un auge de les polítiques de caràcter neoliberal, la qual cosa va comportar la crítica dels sectors més progressistes de la "belle province".

Les seves primeres mesures van estar carregades de polèmica, ja que va intentar limitar el poder dels sindicats, va limitar el dèficit públic, i va abaixar els impostos a les rendes més altes.

A les eleccions de 2007, el Partit Liberal del Quebec va patir una gran davallada en nombre de vots i diputats, de manera que Charest no va aconseguir obtenir majoria per formar govern. Tot i això, va aconseguir formar un govern en minoria. La inestabilitat política motivada per la fragmentació política del parlament quebequès va empentar al país a unes eleccions anticipades.

A les eleccions de 2008, Charest va aconseguir novament la majoria absoluta, la qual li va permetre governar amb tranquil·litat en els últims anys. Entre les seves primeres mesures va estar la de reduir les despeses públiques en 220 milions de dòlars canadencs.

El Partit Liberal del Quebec va perdre les eleccions de 2012 per un escàs 0,75% dels vots enfront del Partit Quebequès, liderat per Pauline Marois, qui va esdevenir la primera dona que ocupava el càrrec de primera ministra del Quebec amb un govern en minoria. Després de la derrota, Jean Charest va anunciar que abandonava la política.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Charest