Jaume II d'Escòcia
  | |||||||||||
| Nom original | (gd) Seumas II Alba (en) James II of Scotland | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||
| Naixement | 16 octubre 1430 Abadia de Holyrood (Escòcia) | ||||||||||
| Mort | 3 agost 1460 (29 anys) Roxburgh (Escòcia) (en)  | ||||||||||
| Causa de mort | mort accidental | ||||||||||
| Sepultura | Abadia de Holyrood | ||||||||||
| Rei dels escocesos | |||||||||||
| 21 de febrer de 1437 – 3 d'agost de 1460 | |||||||||||
← Jaume I | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Religió | Església Catòlica i catolicisme | ||||||||||
| Formació | Universitat de St Andrews | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | polític | ||||||||||
| Altres | |||||||||||
| Títol | Monarca d'Escòcia (1437–1460) Duc de Rothesay | ||||||||||
| Família |  Dinastia Stuart | ||||||||||
| Cònjuge | Maria de Guelderlan | ||||||||||
| Fills | Jaume III d'Escòcia Alexandre, duc d'Albany | ||||||||||
| Pares | Jaume I Joanna Beaufort | ||||||||||
| Germans | Alexander Stewart, Duke of Rothesay Mary Stewart, Countess of Buchan Joan Stewart, Countess of Morton Eleanor of Scotland Margarida d'Escòcia i de Beaufort Annabella of Scotland Isabella of Scotland, Duchess of Brittany Andrew Stewart John Stewart, 1st Earl of Atholl James Stewart, 1st Earl of Buchan | ||||||||||
 | |||||||||||
 | |||||||||||
Llista
| |||||||||||
Jaume II d'Escòcia (16 d'octubre de 1430 - 3 d'agost de 1460) fou rei d'Escòcia, fill i successor de Jaume I d'Escòcia i de Joan Beaufort, filla del comte de Somerset.[1]
Tingué una minoria d'edat molt agitada, amb els regents William Crichton i Alexander Livingstone, que es va veure marcada per l'execució el 1440 de William i David Douglas per Crichton, que després fou declarat proscrit per Livingston i William Douglas, nomenats lloctinents del regne. El 1444 es formà una lliga entre William Douglas, comte de Crawford, i John, comte de Ross i senyor de les illes, però el 1452 fou mort pel rei i el 1455 va exiliar el seu fill James a Anglaterra i n'expropià les possessions.
Va traslladar definitivament la capital escocesa de Perth a Edimburg i el 1450 fundaria una nova universitat a Glasgow sota el patrocini del canceller James Kennedy, bisbe de Saint Andrew. Alhora, el Parlament escocès fou complementat per institucions com el Consell General i la Convention of Estates, parlamentaris sense poders judicials. El 1448 va vèncer els anglesos a Sark. Alhora, va donar suport als nobles anglesos de la casa de Lancaster contra la casa rival de York en la Guerra de les Dues Roses, la qual cosa fou causa de la seva mort per una canonada en el setge de Roxburgh, feu dels Douglas, el 1460.
El 1449 es va casar amb Maria de Gelderland.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Morts reials» (paper). Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.135, 10-2013, p.16. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Meagher, Jennifer. Biografia de Petrus Christus al Metropolitan.
Bibliografia
[modifica]- 'The Auchinleck Chronicle', printed in McGladdery, James II, Appendix 2, pp 160-73.
- M. Brown, The Black Douglases (East Linton, 1998).
- C. McGladdery, James II (Edinburgh, 1990).
- R Tanner, The Late Medieval Scottish Parliament: Politics and the Three Estates, 1424-1488 (East Linton, 2001).
| Precedit per: Jaume I |
 Rei d'Escòcia 1437-1460 |
Succeït per: Jaume III |
| Alpin (843-1058) | |
|---|---|
| Dunkeld (1058-1093) | |
| Balliol (1292-1296) (1332-1336) | |
 Bruce (1306-1371) | |
 Estuard (1371-1649) (1660-1714) | |
 Hannover (1714-1901) | |
 Saxònia-Coburg-Gotha (1901-…) | |
