[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

José Barrionuevo Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJosé Barrionuevo Peña

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Barrionuevo Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 març 1942 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Berja (Província d'Almeria) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 1996 – 9 setembre 1998 – Carlos Alberto Dávila Sánchez →

Circumscripció electoral: Madrid

Diputat al Congrés dels Diputats
23 juny 1993 – 27 març 1996

Circumscripció electoral: Madrid

Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

22 abril 1991 – 27 setembre 1993
Diputat al Congrés dels Diputats
17 novembre 1989 – 13 abril 1993

Circumscripció electoral: Madrid

Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions
12 juliol 1988 – 12 març 1991
← Abel Ramón Caballero ÁlvarezJavier Sáenz de Cosculluela →
Diputat al Congrés dels Diputats
7 juliol 1986 – 2 setembre 1989

Circumscripció electoral: Madrid

Ministre de l'Interior d'Espanya
2 desembre 1982 – 11 juliol 1988
← Juan José Rosón PérezJosé Luis Corcuera Cuesta →
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
15 maig 1979 – 1r desembre 1982 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Complutense de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófuncionari, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
Condemnat permalversació
segrest
terrorisme Modifica el valor a Wikidata
Premis

José Barrionuevo Peña (Berja, Andalusia, 13 de març de 1942) és un polític andalús que fou diverses vegades ministre sota la presidència de Felipe González.

Biografia

[modifica]

Va néixer el 13 de març de 1942 a la població de Berja, situada a la província d'Almeria. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid i posteriorment es diplomà en periodisme. Actualment és inspector del Ministeri de Treball.

Activitat política

[modifica]

Establert a Madrid s'afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) esdevenint membre de l'equip de govern de l'ajuntament d'aquesta ciutat entre 1979 i 1982 sota l'alcadia d'Enrique Tierno Galván.

En la formació del primer govern per part de Felipe González fou nomenat Ministre de l'Interior l'any 1982, càrrec que va ocupar fins al 1988. En les eleccions generals de 1986 formà part de les llistes del PSOE per la circumscripció de Madrid, sent escollit diputat al Congrés, escó que repetí en les eleccions de 1989, 1993 i 1996. L'any 1988 en una remodelació interna del govern abandonà el Ministeri de l'Interior per passar a ser Ministre de Transport, Turisme i Comunicacions, càrrec que ocupà fins al final de la legislatura.

Abandonà el seu escó el setembre de 1998 per poder ser jutjat per la seva implicació en el segrest de Segundo Marey per part dels GAL. Va ser inculpat i condemnat per 7 vots contra 4 a favor de la seva absolució (entre ells el del president del Tribunal Suprem, José Jiménez Villarejo), i va entrar a la presó el setembre d'aquell any. Suspesa l'execució de la condemna pel Tribunal Constitucional va quedar en llibertat el 29 de desembre de 1998. Amb la qual cosa va estar només 3 mesos a la presó. Posteriorment fou inculpat i jutjat en l'anomenat "cas dels fons reservats" i, finalment, absolt el 22 de gener de 2002. Amb l'arribada de José Luis Rodríguez Zapatero al poder el seu cas fou finalment arxivat el 2004. També se'l vincula amb l'enviament de cartes-bomba contra dirigents d'Herri Batasuna en 1989.[1]

En 2010 el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que la instrucció del judici pel qual va ser condemnat per la seva participació en el segrest de Segundo Marey no es va realitzar de forma imparcial per part del jutge Baltasar Garzón. No obstant això, la sentència admet que aquest problema va ser corregit posteriorment pel Tribunal Suprem perquè va realitzar una nova instrucció del sumari, a càrrec del jutge Eduardo Móner.[2]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]