Joan Bennett
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Joan Geraldine Bennett 27 febrer 1910 Palisades Park (Nova Jersey) |
| Mort | 7 desembre 1990 (80 anys) Scarsdale (Nova York) |
| Causa de mort | infart de miocardi |
| Sepultura | cementiri Pleasant View |
| Formació | Chase Collegiate School |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Estats Units d'Amèrica |
| Ocupació | actriu de teatre, actriu de cinema, locutora de ràdio, actriu de televisió, actriu |
| Activitat | 1916 - 1982 |
| Família | |
| Cònjuge | David Wilde (1978–) Walter Wanger (1940–1965) Gene Markey (1932–1937) John Marion Fox (1926–1928) |
| Fills | Diana Wanger (  ) John Marion FoxMelinda Markey ( ) Gene MarkeyStephanie Wanger ( ) Walter WangerShelley Antonia Wanger ( ) Walter Wanger |
| Pares | Richard Bennett i Adrienne Morrison |
| Germans | Barbara Bennett Constance Bennett |
| Premis | |
         | |
Joan Bennett (Palisades, Nova Jersey, 27 de febrer de 1910 - Scarsdale, Nova York, 7 de desembre de 1990) fou una actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca. Era filla dels actors Richard Bennet i Adrianne Morrison, i germana de les també actrius Constance i Barbara.[1]
Carrera cinematogràfica
[modifica]Els seus primers passos van ser amb papers secundaris, fins que el 1929 va aparèixer a la pel·lícula de F. Richard Jones Bulldog Drummond al costat de Ronald Colman, nominat a l'Oscar.
El 1926 va contreure matrimoni amb John Marion Fox, de qui es divorciaria el 1928. El 1932 va tornar a casar-se, aquesta vegada amb el guionista i productor Gene Markey (fins al 1938). Durant aquells anys va fer-se un nom amb pel·lícules com Me and My Gal (1932), de Raoul Walsh, Little Women (1933), de George Cukor, Wedding Present (1936), de Richard Wallace, la comèdia al costat de Cary Grant Big Brown Eyes (1936) o La fugitiva dels tròpics (Trade Winds, 1938), de Tay Garnett, amb la qual va conquerir mig món convertint-la en femme fatale amb el canvi del color del seu cabell ros platí a morè.
El 1940 va contreure matrimoni amb el productor Walter Wanger. En aquella època assoliria la fama cinematogràfica gràcies al director alemany de cinema negre Fritz Lang, amb pel·lícules com Man Hunt (1941), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), remake estatunidenc de la pel·lícula La golfa (1931, Jean Renoir) i Secret Beyond the Door (1948).[2]
El 1950 Vincente Minnelli la va dirigir en la comèdia El pare de la núvia i la seva continuació, Father's Little Dividend (1951), al costat de Spencer Tracy i Elizabeth Taylor.
Aquell mateix any, i al cim de la fama, el seu marit Walter, en un atac de gelosia, va disparar contra l'agent de Joan, Jennings Lang, ferint-lo a l'engonal. Aquest escàndol la va apartar de la carrera cinematogràfica, fent-la actuar principalment al teatre i la televisió. El setembre de 1965 es divorciaria de Wanger, amb qui va tenir una filla: Stephanie Guest. El 1978 es casaria per quarta vegada, aquest cop amb David Wilde.
Fou nominada a l'Emmy a la Millor Actriu per Dark Shadows (1966).
Va morir el 7 de desembre de 1990 a Scarsdale (Nova York), a causa d'un atac de cor.
Filmografia
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Joan Bennett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Coma, Xavier. Diccionari del cinema negre. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 29. ISBN 84-297-3083-4.
Enllaços externs
[modifica]