Hu Shi

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Hu Shi

Biografia
Naixement	(zh) 胡嗣穈 17 desembre 1891 Shanghai (Dinastia Qing)
Mort	24 febrer 1962 (70 anys) Taipei (Taiwan)
Sepultura	Hu Shih Park (en)
President PEN Club Internacional
1941 – 1946 ← Jules Romains – Maurice Maeterlinck →
Membre de l'Assemblea Nacional de la República de la Xina
Legislatura: primera legislatura de l'Assemblea Nacional
Membre del Consell Polític Nacional de la Xina
Legislatura: primera legislatura del Consell Polític Nacional, quarta legislatura del Consell Polític Nacional
Republic of China representative to the United States (en)
Dades personals
Formació	National University (en) Universitat de Colúmbia Universitat Cornell Teachers College, Columbia University
Director de tesi	John Dewey
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	diplomàtic, polític, escriptor, professor d'universitat, periodista, filòsof
Ocupador	Universitat de Pequín Universitat Catòlica Fu Jen
Partit	Guomindang
Membre de	Acadèmia Prussiana de les Ciències Crescent Moon Society (en) Acadèmia Sínica Acadèmia de Ciències de l'RDA Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Moviment	Moviment per la Nova Cultura
Influències	John Dewey
Participà en
Obra
Obres destacables (1919) An Outline History of Chinese Philosophy (en) (1928) History of Vernacular Literature (en)
Localització dels arxius	Institut d'Història Moderna de l'Acadèmia Sínica
Família
Fills	Hu Sidu
Pare	Hu Chuan
Premis
(1959)  doctor honoris causa per la Universitat de Hawaii../... 36+
Signatura

Advertiment: el cognom és Hu.

Hu Shi (xinès simplificat: 胡适; xinès tradicional: 胡適; pinyin: Hú Shì) que en els seus contactes a Occident feia servir el nom Hu Shih (transcripció Wade-Giles). Fou un filòsof, assagista, pedagog, escriptor i ambaixador xinès que va néixer el 17 de desembre de 1891 a Jixi, província d'Anhui, i va morir, d'un atac al cor, el 24 de febrer de 1962 a Taipei, illa de Taiwan. Fou un intel·lectual que va ser un dels líders del Moviment del Quatre de Maig, també del Moviment per la Nova Cultura de la Xina i un dels renovadors de la llengua xinesa. Va ser nominat per al Premi Nobel de Literatura.

El seu pare era un funcionari que va morir quan Hu era un nen petit. Va estudiar a Jixi i, més endavant, a Xangai. Es va casar amb un matrimoni concertat, el 1917 amb Tung-Sher Kiang, també coneguda com a Chiang Tung-hsiu (xinès: 江冬秀). Amb una beca va poder estudiar als Estats Units a la Universitat Cornell on es va graduar el 1914. I a va obtenir el doctorat per la Universitat de Colúmbia amb una teis deirigida per John Dewey. De tornada a la Xina, va ser professor de la Universitat de Beijing i col·laborà amb la revista Nova Joventut que va tenir molta influència entre els reformistes xinesos. A diferència d'altres intel·lectuals, Hu, d'ideologia liberal i anticomunista, va rebutjar el marxisme motiu que va significar la ruptura amb Chen Duxiu que havia fet orientat la revista en aquesta línia. Lleial al Kuomintang, el 1938 és nomenat ambaixador de la República de la Xina als Estats Units. Després de la derrota japonesa és nomenat rector de la Universitat de Beijing. El 1949, davant de l'avenç comunista, va refugiar-se a Taiwan on va exercici importants càrrecs acadèmics mentre (com a director de l'Acadèmia Sínica) que a la Xina continental era acusat de reaccionari.

Va escriure articles sobre l'ús de la llengua vernàcula i defensant l'abandonament de la llengua tradicional xinesa. A més d'assajos sobre literatura, va ser autor de poesia i teatre influenciat per l'estil occidental.

Teatre;

• 終身大事 / 终身大事, Zhōngshēn dàshì), L'esdeveniment de tota una vida (1919; obra representada el 1923)

Poesia

• 嘗試集 / 尝试集 Chángshì jí, Experiments”. Col·lecció de poemes, 1920.

Hu Shi no ha estat traduït al català.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hu Shi

• Claus per a entendre la Xina del segle XXI d' Anna Busquets Alemany (cord.), Rafael Bueno, Leïla Choukroune i Jean-François Huchet Editorial UOC. 2009. ISBN 978-84-9788-845-5. Pàgs. 218 i 224.

• Narratives xineses: ficcions i altres formes de no-literatura d'Alicia Relinque Eleta. Editorial UOC, 2008. Pàgs. 111, 133 i 134.
• De las ruinas de los imperios. La rebelión contra Occidente y la metamorfosis de Asia de Pankaj Mishra. Galaxia Gutenberg. 2014. ISBN 978-84-16072-45-3. Pàg. 235 i 327.

• http://www.chinaheritagequarterly.org/articles.php?searchterm=029_grieder.inc&issue=029
• http://rmc.library.cornell.edu/EAD/htmldocs/RMA02578.html