[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Franz Seydelmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFranz Seydelmann

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 octubre 1748 Modifica el valor a Wikidata
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 1806 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Dresden (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica i cant Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Dresden Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantant, líder de banda Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata



Musicbrainz: 00052b1a-6672-456a-a6bd-24571ef08477 Lieder.net: 33051 IMSLP: Category:Seydelmann,_Franz Modifica el valor a Wikidata

Franz Seydelmann (Dresden, batejat el 8 d'octubre de 1748 - Dresden, 23 d'octubre de 1806) fou un compositor alemany i mestre de capella de la cort de Dresden.

Era fill d'un músic de la Capella Reial de Dresden, en la qual hi entrà molt jove, va ser enviat pel príncep elector a completar els seus estudis musicals a Itàlia, on hi va romandre durant cinc anys (1765-1770). El 1772 fou nomenat compositor i director de la música d'església de la cort, alternant en aquest càrrec amb el seu condeixeble Joseph Schuster. tots dos també s'encarregaren de la direcció de l'Òpera italiana i el 1787 foren nomenats mestres de capella.[1]

Les seves composicions són molt nombroses: diverses òperes; 36 Misses; un Rèquiem; 40 Salms; un Stabat Mater; 37 Ofertoris, moltes cantates, duos, lieder, sonates per a piano, etc...[1]

Òperes

[modifica]
  • La serva scaltra (opera buffa, 1773, Dresden)
  • Der Kaufmann von Smyrna (Singspiel, 1778, Dresden; perduda)
  • Arsene (Die schöne Arsene) (Singspiel, llibret de A. G. Meissner, dopo. C.-S. Favart), 1779, Dresden)
  • Der Tartarische Gesetz (Singspiel, llibret de F. W. Gotter, 1779; perduda)
  • Sammlung der vorzüglichsten, noch ungedruckten Arien und Duetten des deutschen Theaters (Singspiel, 1780, Lipsia)
  • 'Der lahme Husar (komische Oper, llibret de F. C. Koch, 1780, Lipsia)
  • Il capriccio corretto (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1783, Dresden)
  • Der Soldat (komische Oper, 1783, Gotha)
  • La villanella di Misnia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
  • Il mostro, ossia Da gratitudine amore (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1786, Dresden)
  • Il turco in Italia (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1788, Dresden)
  • Amore per oro (opera buffa, llibret de Caterino Mazzolà, 1790, Dresden)
  • Le fils reconnaissant (Singspiel, 1795, Oels)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Enciclopèdia Espasa, vol. 55, pàg. 923. (ISBN-84-239-4555-3)