Eusko gudariak

Eusko gudariak

Forma musical	cançó
Compositor	Jose Maria Garate
Llengua	basc
Data de publicació	1932

«Eusko Gudariak» és una cançó basca escrita el 1932 per José María de Garate, llavors president del Partit Nacionalista Basc, basant-se en la melodia d'«Atzo Bilbon nengoen» (Ahir era a Bilbao), una cançó tradicional alabesa. La lletra va ser modificada durant la guerra civil espanyola per Alejandro Lizaso Eizmendi que li va afegir l'estrofa final per a donar-li un aire més triomfant i combatiu.

Durant la guerra civil i el període de dictadura franquista va adquirir estatus d'himne del País Basc, encara que el govern Basc de 1936 havia designat la melodia d'Eusko Abendaren Ereserkia com a tal. El 1983, quan es van instituir la bandera i himne oficial de la comunitat autònoma del País Basc l'Eusko Gudariak va ser una de les melodies que es va proposar per realitzar aquesta funció (les altres eren Gernikako arbola i l'Eusko Abendaren Ereserkia (melodia del Gora ta gora) que finalment va ser l'escollit). De totes maneres l'Eusko gudariak alguns sectors de la societat basca, particularment els vinculats a l'esquerra abertzale, la continuen considerant com a himne basc i s'usa d'aquesta manera en els seus actes.

La cançó ha estat publicada en discos per cors i grups com Pantxoa eta Peio o únicament amb la seva música, com és el cas de l'edició de cançons de la república i de la guerra, com el títol publicat el 1982 pel PSOE La Internacional.

El 5 de febrer de 1981, un grup de més de treinta representants electes d'Herri Batasuna va cantar l'«Eusko Gudariak» durant la visita del Rei Joan Carles I a la Casa de Juntes de Guernica, en el que fou el seu primer viatge oficial al País Basc des que va ser coronat. Quan el Rei estava realitzant el seu discurs, els diputats abertzales el van interrompre cantant, amb el puny enlaire, l'«Eusko Gudariak». La resta de diputats va intentar fer-los callar amb aplaudiments cap al monarca^[1] fins que foren desallotjats per l'Ertzaintza.