[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Esztergom

Plantilla:Infotaula geografia políticaEsztergom
Fotomuntatge
Imatge
Tipusciutat amb dret comtal Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 47° 47′ 08″ N, 18° 44′ 25″ E / 47.7856°N,18.7403°E / 47.7856; 18.7403
EstatHongria
ComtatKomárom-Esztergom
DistricteEsztergom District (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Esztergom District (en) Tradueix (2013–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població28.642 (2024) Modifica el valor a Wikidata (286,13 hab./km²)
Geografia
Superfície10.010 ha Modifica el valor a Wikidata
Banyat perDanubi Modifica el valor a Wikidata
Altitud116 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
gener 1242Siege of Esztergom (1241) (en) Tradueix
10 agost 1543Siege of Esztergom (en) Tradueix
4 agost 1595Siege of Esztergom (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal2500–2509 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic33 Modifica el valor a Wikidata
25131 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webesztergom.hu Modifica el valor a Wikidata

Esztergom (En llatí s'anomena Strigonium, en eslovac Ostrihom, en hongarès Esztergom, en turc Estergon, i en alemany Gran) és una ciutat d'Hongria, antiga capital del país fins a 1241. Està situada a la vora del Danubi, al Nord-est de la província de Komárom-Esztergom, a uns 50 km al nord de Budapest.[1] El terme municipal ocupa 100,35 km². Té una població de poc més de 30.000 habitants.

Història

[modifica]

La regió fou habitada fa vint mil anys, vers el 350 aC s'hi van establir els pobles indoeuropeus anomenats celtes[2] i van tenir centre a Várhegy fins a la conquesta romana. Sota el seu domini fou construïda una fortalesa de frontera a Panònia anomenada Solva. Caigut l'imperi hi van passar pobles germànics i els àvars.[3]

La ciutat és d'origen franc.

El castell d'Esztergom fou després del 950 (quan s'hi va establir Géza I)[4] la residència dels reis d'Hongria de la casa d'Árpád des del segle x. Entre els seus murs van néixer el rei Sant Esteve (fill de Géza) vers el 970, i Violant d'Hongria. El 973 el rei hongarès va enviar una delegació a la conferència de pau promoguda per l'emperador Otó I a Quedlinburg i va demanar missioners per al seu país. Fou també la seu episcopal principal, capçalera dels seu bisbes establerts per Sant Esteve I. Durant el segle xi es va reforçar el castell de la ciutat. El 1147 fou seu de la trobada entre Géza II i l'emperador Conrat II,[5] i més tard de la trobada entre Bela III i l'emperador Frederic Barba-roja. Vers el 1200 era una ciutat de domini episcopal exclusiu; els alemanys l'anomenaven Österheim.

Durant la invasió mongola de 1241 el castell, igual que la ciutat, foren devastats i després reconstruïts sota patronatge episcopal (els reis s'havien traslladat a Visegrád i després a Buda).[6] El 1304 fou ocupada temporalment pel rei de Bohèmia Wenceslau II i va destruir un altre cop el castell, que en els següents anys fou possessió de diversos feudataris com Robert Karoly.[7] El 1372 el suburbi de Kovácsi va quedar unit a la vila. Al segle XIV i XV tot i no ser la capital, s'hi van fer corts diverses vegades de manera similar a Buda i Visegrád. La reina Beatriu d'Aragó (vídua del rei Maties) va viure al castell del 1490 al 1500.[8] L'arquebisbe Tamás Bakócz (†l521) la va dotar d'importants moments. El 1526 els turcs van conquerir Mohács, i entre aquest any i 1543, amb dos reis disputant el tron hongarès, la ciutat fou assetjada sis vegades per Ferran I o per Joan Zapolya o pels turcs. El 1530 la va ocupar Ferran que va enviar els arquebisbes a Nagyszombat i Pozsony i va encarregar la defensa a mercenaris.[9]

L'ocupació turca (el 1543 després de dues setmanes de setge) fou per protegir Buda conquerida el 1541. Es va dir Estergon i fou erigida immediatament en sandjak amb 30 pobles de la riba dreta del Danubi, però després s'hi van afegir territoris a la riba esquerra del Danubi. El contraatac imperial de 1594 va fracassar. Però el 1595, assetjada la ciutat pels imperials dirigits per Nicolau Pálffy àlies Miklós (Miklosh pels turcs), els defensors van acabar les provisions i es van amotinar i es van rendir.[10] El gran visir Lala Mehmed Pasha la va reconquerir el 1605 per capitulació. El 1663 Esztergom va ser incorporada al beglerbeglik d'Ujvar (hongarès Ujvár, alemany Neuhaüsel) creat aquell mateix any quan aquesta ciutat fou conquerida. Va romandre otomana fins al 1683 any en què va passar als imperials com a resultat d'un tractat, i recuperà el nom de Gran.[11]

L'expulsió dels turcs inicià un nou creixement de la ciutat amb emigrants hongaresos, eslovacs i alemanys; dels 65 pobles hongaresos de la zona només 22 foren reconstruïts. Esztergom va començar a prosperar, sense retornar a la seva antiga grandesa. Va retornar a ser la seu principal de l'església catòlica hongaresa i l'arquebisbe va recuperar el castell el 1761. La catedral actual fou construïda (1820) sobre les restes dels edificis medievals, destruïts pels mongols i pels turcs. El tractat de Trianon (1920) al final de la I Guerra Mundial, la va convertir en ciutat de frontera amb pèrdua de part del seu territori d'influència.[12][13] Va tenir una nombrosa comunitat jueva i al cens del 1910 el 5% de la població era jueu. Els jueus foren perseguits a la Segona Guerra Mundial; els seus comerços foren tancats el 28 d'abril de 1944 i el gueto es va obrir l'11 de maig; les botigues de jueus foren donades a no jueus el 9 de juny; els jueus foren deportats primer a Komáron i després a Auschwitz el 16 de juny; la majoria van morir abans de l'alliberament el 1945. Esztergom fou ocupada pels soviètics el 26 de desembre de 1944, però els alemanys la van reconquerir el 6 de gener de 1945; finalment els soviètics van retornar el 21 de març de 1945.[14]

A partir dels anys 1930 les campanyes arqueològiques al castell han aconseguit recuperar-ne una petita part. Les circumstàncies històriques han conferit a Esztergom una importància simbòlica de primer ordre en l'imaginari nacional hongarès. Sota el règim comunista la ciutat va esdevenir un centre industrial.

Demografia

[modifica]
Any Població
1000 10 000
1242 12 000
1701 2 000
1756 4 342
1820 10 169
1824 11 157
1850 11 661
1867 11 215
1869 14 512
Any Població
1880 14 944
1890 16 749
1893¹ 15 749
1900 16 948
1910 17 881
1920 16 040
1930 17 354
1943 22 170
1949 20 040
Anys Població
1957 34 000
1967 26 000
1980 30 870
1990 28 730
2001 29 041
2009 30 928

Agermanaments

[modifica]

Ciutat amiga

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Esztergom». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 maig 2023].
  2. Lovász, Irén; Debertolis, Paolo «Archaeoacoustic Approach to the Rotunda in Bény». Proceedings of Conference ‘Archaeoacoustics III: The Archaeology of Sound’, Tomar (Portugal)., 2018, pàg. 111-120.
  3. Tomlin, R. S. O. «The Danube Bend - Sandor Soproni: Der spätrömische Limes zwischen Esztergom und Szentendre. Pp. 231 + 95 pages of maps, plans, drawings, photographs. Budapest: Akadémiai Kiadó, 1978. $28.50.» (en anglès). The Classical Review, 32, 2, 10-1982, pàg. 253–254. DOI: 10.1017/S0009840X00115203. ISSN: 1464-3561.
  4. Steinhübel, Ján. The Nitrian Principality: The Beginnings of Medieval Slovakia (en anglès). BRILL, 2020-12-15, p. 325. ISBN 978-90-04-43863-7. 
  5. Berend, Nora. Centrality of the Periphery in Crusade Rhetoric: The Afterlife of the Crusade of Andrew II of Hungary (en anglès). 14. Turnhout, Belgium: Brepols Publishers, 2022-01, p. 281–290. DOI 10.1484/m.outremer-eb.5.127527. ISBN 978-2-503-58880-3. 
  6. «Contextualizing the Mongol Invasion of Hungary in 1241–42: Short- and Long-Term Perspectives» (en anglès). The Hungarian historical review : new series of Acta Historica Academiae Scientiarum Hungaricae, 7, 3, 2018, pàg. 419–450. ISSN: 2063-8647.
  7. Petrovics, István «The Kings, the Towns and the Nobility in Hungary in the Anjou Era» (en anglès). The Kings, the Towns and the Nobility in Hungary in the Anjou Era, 2000, pàg. 1000–1012. DOI: 10.1400/37041.
  8. Berzeviczy, Albert. Beatriz de Aragón: reina de Hungría (en castellà). La España Moderna, 1912, p. 5. 
  9. Ágoston, Gábor. The Last Muslim Conquest: The Ottoman Empire and Its Wars in Europe (en anglès). Princeton University Press, 2021-06-22, p. 207. ISBN 978-0-691-20538-0. 
  10. Ágoston, Gábor. The Last Muslim Conquest: The Ottoman Empire and Its Wars in Europe (en anglès). Princeton University Press, 2021-06-22, p. 258. ISBN 978-0-691-20538-0. 
  11. Güllüoğlu, Abdullah. Ottoman Diplomacy in the First Years (1683–1685) of the Ottoman “Long War” (en anglès). Brill, 2019-11-28, p. 91–109. ISBN 978-90-04-41428-0. 
  12. Breger, Marshall J.; Reginbogin, Herbert R. The Vatican and Permanent Neutrality (en anglès). Rowman & Littlefield, 2022-03-22, p. 28. ISBN 978-1-7936-4217-2. 
  13. Lendvai, Paul. The Hungarians: A Thousand Years of Victory in Defeat (en anglès). Princeton University Press, 2021-03-02, p. 362. ISBN 978-0-691-20027-9. 
  14. Kenez, Peter «The Hungarian Communist Party and the Catholic Church, 1945–1948» (en anglès). The Journal of Modern History, 75, 4, 12-2003, pàg. 864–889. DOI: 10.1086/383356. ISSN: 0022-2801.

Enllaços externs

[modifica]
  • Esztergom Portál (web oficial)
  • Esztergom.lap.hu (informació sobre Esztergom) (hongarès)
  • Castells d'Hongria: Esztergom Arxivat 2008-03-10 a Wayback Machine. (hongarès)