Estat vegetatiu
| Tipus | trastorn de la consciència i alteració de la consciència  |
|---|---|
| Especialitat | neurologia |
| Classificació | |
| CIM-11 | 8E20 |
| CIM-10 | R40.3 |
| CIM-9 | 780.03 |
| Recursos externs | |
| Patient UK | vegetative-states |
| MeSH | D018458 |
| UMLS CUI | C0917808 |
Es diu estat vegetatiu (EV) a una condició clínica en què la persona no dona cap signe evident de consciència de si o de l'ambient, i sembla incapaç d'interaccionar amb els altres o de reaccionar a estímuls adequats. A diferència del coma, en l'EV la majoria dels individus no presenta pèrdua de funcions dependents del tronc encefàlic (activitat pupil·lar, resposta oculoencefàlica, masticació, deglució, control de la respiració i de la circulació).[1]
El diagnòstic correcte és difícil i normalment requereix una llarga i atenta observació en centres especialitzats. Algunes d'aquestes persones, amb una atenció apropiada i rehabilitació, són capaços de sortir de l'EV. Però molts altres, per desgràcia, romanen en aquest estat, fins i tot durant anys, sense suports tecnològics.
Cal diferenciar l'estat vegetatiu de l'estat de mínima consciència, ja que en aquest estan preservats alguns signes d'interacció amb l'entorn[2] i es detecten patrons fenomenològics de processament cerebral que no es corresponen amb els d'un EV genuí.[3] Una altra entitat clínica que es pot confondre amb l'EV és la síndrome d'enclaustrament.[4]
En certs casos, especialment si l'origen de l'EV és un traumatisme cranioencefàlic i no una encefalopatia hipòxica, l'EEG, la TEP i/o La RM funcional poden detectar signes d'activitat al cervell suggestius d'un nivell cognitiu residual (relacionat amb l'audició o les funcions somatosensorials),[5][6][7] però que no s'acompanyen de cap resposta als estímuls.[8]
Història
[modifica]L'estat vegetatiu va ser descrit per primera vegada per Ernst Kretschmer[9] el 1940 qui el va batejar amb el nom apallische syndrom (síndrome d'apatia).[10] Si bé investigadors francesos perfilaren el concepte de 'vida vegetativa' una dècada abans, el terme d'estat vegetatiu persistent va ser encunyat el 1972 pel cirurgià escocès de la columna vertebral Bryan Jennett i pel neuròleg americà Fred Plum en descriure una síndrome que semblava haver estat possible gràcies a una major capacitat de la medicina per mantenir el cos del pacient amb vida.[11][12]
Les connotacions negatives de la paraula vegetatiu, la qual pot suggerir que un pacient en aquest estat ja no és una persona, han fet que els especialistes considerin preferible emprar el vocable 'síndrome de vigília sense resposta'.[13][14]
Causes
[modifica]Hi ha tres causes que poden portar a un estat vegetatiu persistent:
- Traumatisme cranioencefàlic.
- No traumàtica: neurodegeneració o error congènit del metabolisme del cervell, com el que es produeix en la síndrome d'Aicardi-Goutieres i que afecta l'interferó alfa.[15]
- Alteració congènita greu del sistema nerviós central.
A la literatura mèdica[16] es descriuen diverses causes potencials d'EV persistent, com ara:
- Infecció bacteriana, vírica o fúngica, incloent-hi meningitis
- Augment de la pressió intracranial, provocada per un tumor o un abscés
- Hemorràgia intracranial o vessament cerebral d'origen hipertensiu
- Lesió hipòxica isquèmica (hipotensió, aturada cardíaca, arrítmies, quasi ofegament)
- Substàncies tòxiques, com ara: àcid úric, etanol, atropina, opiacis, fàrmacs psicotròpics,[17] plom, argent col·loidal[18]
- Trauma: commoció cerebral, sovint derivada d'una forta concussió -directa o per contracop- al cervell conseqüent a un traumatisme cranial tancat. Dany axonal difús posttraumàtic, secundari a lesions importants en la substància blanca[19]
- Epilèpsia: a banda dels atacs epilèptics, tant un estat epilèptic no convulsiu com postconvulsiu (estat postictal) poden estar implicats en la condició[20]
- Desequilibris electrolítics: hiponatrèmia, hipernatrèmia, hipomagnesèmia, hipoglucèmia, hiperglucèmia, hipercalcèmia o hipocalcèmia
- Postinfecciosa: encefalomielitis disseminada aguda (una malaltia desmielinitzant de naturalesa immunològica que afecta sobretot a nens petits)[21]
- Trastorns endocrins, com ara insuficiència adrenal i trastorns de la tiroide
- Malalties degeneratives i metabòliques, incloent-hi trastorns del cicle de la urea, la síndrome de Reye i la malaltia mitocondrial
- Infecció sistèmica i sèpsia
- Encefalopatia hepàtica
- Passivitat psicogènica: es veu de vegades en persones amb trastorns psiquiàtrics[22]
A més, aquests autors afirmen que els metges anglòfons de vegades utilitzen el recurs mnemotècnic AEIOU-TIPS per recordar parts dels diagnòstics diferencials: La ingestió d'alcohol i l'acidosi, l'epilèpsia i l'encefalopatia, infecció, opiacis, urèmia, trauma, sobredosi d'insulina o trastorns inflamatoris, intoxicacions, causes psicògenes i xoc.
La recuperació tardana dels pacients en estat vegetatiu no és un fet excepcional i ha estat registrat repetidament en la casuística mèdica des de fa anys.[23][24][25] Per aquest motiu, els experts en dany cerebral consideren inadequat avui dia fer pronòstics clínics que qualifiquin l'estat en qüestió com 'permanent' o 'irreversible'.[26] En algunes recuperacions inesperades, l'anàlisi a posteriori del cas ha evidenciat errors de criteri o d'avaluació a l'hora d'establir el diagnòstic inicial d'EV.[27]
Famosos en estat vegetatiu
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ León Carrión, J; Domínguez Roldán, JM; Domínguez Morales, M «Coma y estado vegetativo: Aspectos médico-legales» (en castellà). Revista Española de Neuropsicologia, 2001; 3 (1-2), pp: 63-76. ISSN: 1139-9872 [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ Maiese, K «Vegetative State and Minimally Conscious State» (en anglès). MSD Manuals (Professional Version). Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Des (rev), pàgs: 6 [Consulta: 8 abril 2019].
- ↑ Boly M, Faymonville ME, Peigneux P, Lambermont B, et al «Cerebral processing of auditory and noxious stimuli in severely brain injured patients: differences between VS and MCS» (en anglès). Neuropsychol Rehabil, 2005 Jul-Set; 15 (3-4), pp: 283-289. DOI: 10.1080/09602010443000371. ISSN: 0960-2011. PMID: 16350972 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Monti MM, Laureys S, Owen AM «The vegetative State» (en anglès). BMJ, 2010 Ag 2; 341, pp: c3765. DOI: 10.1136/bmj.c3765. ISSN: 0959-8138. PMID: 20679291 [Consulta: 12 abril 2019].
- ↑ Owen AM, Coleman MR, Menon DK, Johnsrude IS, et al «Residual auditory function in persistent vegetative state: a combined PET and fMRI study» (en anglès). Neuropsychol Rehabil, 2005 Jul-Set; 15 (3-4), pp: 290-306. DOI: 10.1080/09602010443000579. ISSN: 0960-2011. PMID: 16350973 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Schiff ND, Ribary U, Moreno DR, Beattie B, et al «Residual cerebral activity and behavioural fragments can remain in the persistently vegetative brain» (en anglès). Brain, 2002 Jun; 125 (Pt 6), pp: 1210-1234. DOI: 10.1093/brain/awf131. ISSN: 1460-2156. PMID: 12023311 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Owen AM, Menon DK, Johnsrude IS, Bor D, et al «Detecting residual cognitive function in persistent vegetative State» (en anglès). Neurocase, 2002; 8 (5), pp: 394-403. DOI: 10.1076/neur.8.4.394.16184. ISSN: 1355-4794. PMID: 12499414 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Monti, MM «Cognition in the vegetative State» (en anglès). Annu Rev Clin Psychol, 2012; 8 (1), pp: 431-454. DOI: 10.1146/annurev-clinpsy-032511-143050. ISSN: 1548-5943. PMID: 22224835 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ Enersen, OD «Ernst Kretschmer» (en anglès). Whonamedit?, 2018, pàgs: 4 [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Ernst Kretschmer «Das apallische Syndrom». Neurol. Psychiat, 169, 1940, pàg. 576–579. DOI: 10.1007/BF02871384.
- ↑ Bryan Jennett. The Vegetative State: Medical facts, ethical and legal dilemmas (PDF). Cambridge University Press, 2002, pàgs: 228. ISBN 9780521441582 [Consulta: 9 novembre 2007].
- ↑ Jennett, B ; Plum, F «Persistent vegetative state after brain damage: A syndrome in search of a name». The Lancet, 1, 7753, 1972, pàg. 734–737. DOI: 10.1016/S0140-6736(72)90242-5. PMID: 4111204.
- ↑ Laureys S, Celesia GG, Cohadon F, Lavrijsen J, et al «Unresponsive wakefulness syndrome: a new name for the vegetative state or apallic syndrome» (en anglès). BMC Med, 2010 Nov 1; 8, pp: 68. DOI: 10.1186/1741-7015-8-68. PMC: 2987895. PMID: 21040571 [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Machado C, Estévez M, Carrick FR, Rodríguez R, et al «Vegetative state is a pejorative term» (en anglès). NeuroRehabilitation, 2012; 31 (4), pp: 345-347. DOI: 10.3233/NRE-2012-00802. ISSN: 1053-8135. PMID: 23232156 [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Tolmie JL, Shillito P, Hughes-Benzie R, Stephenson JB «The Aicardi-Goutières syndrome (familial, early onset encephalopathy with calcifications of the basal ganglia and chronic cerebrospinal fluid lymphocytosis)» (en anglès). J Med Genet, 1995 Nov; 32 (11), pp: 881-884. ISSN: 0022-2593. PMC: 1051740. PMID: 8592332 [Consulta: 9 abril 2019].
- ↑ DeAntonis, KO; Kahan, S; Teitelbaum, JE «In a Page: Pediatric signs & symptoms» (en anglès). A: In a Page Series, Lippincott Williams & Wilkins, 2007, pàgs: 255. ISBN 9781405104272 [Consulta: 13 febrer 2019].
- ↑ Kawashita T, Nakajima M, H Kaszynski R, Shirokawa M, et al «Persistent Vegetative State after Diabetic Ketoacidosis Triggered by an Overdose of Psychotropic Agents» (en anglès). Intern Med, 2019 Gen 15; 58 (2), pp: 247-250. DOI: 10.2169/internalmedicine.1041-18. PMC: 6378160. PMID: 30210110 [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Mirsattari SM, Hammond RR, Sharpe MD, Leung FY, Young GB «Myoclonic status epilepticus following repeated oral ingestion of colloidal silver». Neurology, 62, 8, Abril 2004, pàg. 1408–10. DOI: 10.1212/01.WNL.0000120671.73335.EC. PMID: 15111684.
- ↑ Adams JH, Graham D, Jennett B «The neuropathology of the vegetative state after an acute brain insult» (en anglès). Brain, 2000 Jul 1; 123 (Pt 7), pp: 1327-1338. DOI: 10.1093/brain/123.7.1327. ISSN: 1460-2156. PMID: 10869046 [Consulta: 15 març 2019].
- ↑ Nei M, Lee JM, Shanker VL, Sperling MR «The EEG and prognosis in status epilepticus» (en anglès). Epilèpsia, 1999 Feb; 40 (2), pp: 157-163. DOI: 10.1111/j.1528-1157.1999.tb02069.x. ISSN: 1528-1167. PMID: 9952261 [Consulta: 15 març 2019].
- ↑ Pohl D, Alper G, Van Haren K, Kornberg AJ, et al «Acute disseminated encephalomyelitis: Updates on an inflammatory CNS syndrome» (en anglès). Neurology, 2016 Ag 30; 87 (9 Supl 2), pp: S38-S45. DOI: 10.1212/WNL.0000000000002825. ISSN: 1526-632X. PMID: 27572859 [Consulta: 14 març 2019].
- ↑ Amorim RL, Nagumo MM, Paiva WS, Andrade AF, Teixeira MJ «Current clinical approach to patients with disorders of consciousness» (en anglès). Rev Assoc Med Bras (1992), 2016 Jul; 62 (4), pp: 377-384. DOI: 10.1590/1806-9282.62.04.377. ISSN: 1806-9282. PMID: 27437685 DOI: [Consulta: 15 març 2019].
- ↑ Matsuda W, Matsumura A, Komatsu Y, Yanaka K, Nose T «Awakenings from persistent vegetative state: report of three cases with parkinsonism and brain stem lesions on MRI» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 2003 Nov; 74(11), pp: 1571-1573. ISSN: 0022-3050. PMC: 1738238. PMID: 14617720 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Sarà M, Sacco S, Cipolla F, Onorati P, et al «An unexpected recovery from permanent vegetative State» (en anglès). Brain Inj, 2007 Gen; 21 (1), pp: 101-103. DOI: 10.1080/02699050601151761. ISSN: 0269-9052. PMID: 17364525 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Canavero S, Massa-Micon B, Cauda F, Montanaro E «Bifocal extradural cortical stimulation-induced recovery of consciousness in the permanent post-traumatic vegetative state» (en anglès). J Neurol, 2009 Maig; 256 (5), pp: 834-836. DOI: 10.1007/s00415-009-5019-4. ISSN: 0340-5354. PMID: 19252808 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Noé E, Olaya J, Colomer C, Moliner B, et al «Validez actual del diagnóstico de «estado vegetativo permanente»: estudio longitudinal en una muestra clínica de pacientes en estados alterados de conciencia» (en castellà). Neurologia, 2017; Jul 13, pii: S0213-4853(17)30220-7. DOI: 10.1016/j.nrl.2017.04.004. ISSN: 1578-1968. PMID: 28712840 [Consulta: 20 març 2019].
- ↑ Naro A, Calabrò RS, Pollicino P, Lombardo C, Bramanti P «Unexpected recovery from a vegetative state or misdiagnosis? Lesson learned from a case report» (en anglès). NeuroRehabilitation, 2017 Des 15; 41 (4), pp: 735-738. DOI: 10.3233/NRE-172160. PMC: 5734120. PMID: 28946586 [Consulta: 9 abril 2019].
Bibliografia
[modifica]- Borthwick, Chris; Crossley, Rosemary. Permanent Vegetative State: Usefulness and limits of a prognostic definition (en anglès). NeuroRehabilitation, 2004; 19 (4), pp: 381-389. PMID: 15671594 [Consulta: 9 abril 2019].
- Laureys, Steven. The neural correlate of (un)awareness: lessons from the vegetative State (en anglès). Trends Cogn Sci, 2005 Des; 9 (12), pp: 556-559. PMID: 16271507. DOI 10.1016/j.tics.2005.10.010 [Consulta: 10 abril 2019].
- Boly, Melanie; Faymonville, Marie-Elisabeth; Peigneux, Philippe; Lambermont, Bernard. Auditory processing in severely brain injured patients: differences between the minimally conscious state and the persistent vegetative state (en anglès). Arch Neurol, 2004 Feb; 61 (2), pp: 233–238. PMID: 14967772. DOI 10.1001/archneur.61.2.233 [Consulta: 10 abril 2019].
- Fenwick, Andrea J. Applying best interests to persistent vegetative state -- a principled distortion? (en anglès). J Med Ethics, 1998 Abr; 24 (2), pp: 86-92. PMID: 9602994 [Consulta: 9 abril 2019].
- The Quality Standards Subcommittee of the American Academy of Neurology. Practice parameters: assessment and management of patients in the persistent vegetative state (summary statement) (en anglès). Neurology, 1995 Maig; 45 (5), pp: 1015-1018. PMID: 7746375 [Consulta: 9 abril 2019].
- Ferri Campos, Joan; Noé, Enrique; Colomer, Carolina; Moliner, Belén. Síndrome de vigilia sin respuesta y de mínima conciencia (en castellà). A: Cuadernos FEDACE sobre daño cerebral adquirido, Núm. 13, 2011 Des, pàgs: 160. ISBN 978-84-695-0667-7 [Consulta: 10 abril 2019].
Enllaços externs
[modifica]- Vegetative State vs. Coma: What's the Difference? Danilack, S; 2009 Abr 28, 2009PSYC352 (anglès)
- 'I screamed, but there was nothing to hear': Man trapped in 23-year 'coma' reveals horror of being unable to tell doctors he was conscious Hall, A. Daily Mail; 2009, Nov 23. (anglès)