Eliel Saarinen

Eliel Saarinen

Biografia
Naixement	(fi) Gottlieb Eliel Saarinen 20 agost 1873 Rantasalmi (Finlàndia)
Mort	1r juliol 1950 (76 anys) Bloomfield Hills (Michigan)
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Tècnica de Helsinki Former Real Lyceum (en)
Activitat
Camp de treball	Arquitectura
Lloc de treball	Hèlsinki Tallinn Bloomfield Hills Sórtavala Víborg Hvitträsk (en)
Ocupació	arquitecte, urbanista
Ocupador	Universitat de Michigan
Moviment	Modernisme, art déco, Estil Internacional i Jugendstil
Alumnes	Florence Knoll
Obra
Obres destacables (1909) Helsinki Central Railway Station (en)
Família
Cònjuge	Loja Saarinen Mathilda Tony Charlotta Gyldén
Fills	Pipsan Saarinen Swanson  () Loja Saarinen Eero Saarinen  () Loja Saarinen
Pare	Juho Saarinen
Premis
(1950)  Medalla d'or del RIBA (1947)  Medalla d'Or de la AIA (20 juliol 1946)  Comandant Gran Creu de l'Orde del Lleó de Finlàndia (1940)  doctor honoris causa per la Universitat Harvard (1940)  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge (1933)  doctor honoris causa per l'Institut Tecnològic de Karlsruhe (22 desembre 1924)  comanador de 1a classe de l'orde de la Rosa Blanca de Finlàndia  Fellow of the American Institute of Architects (en)

Gottlieb Eliel Saarinen (20 d'agost de 1873 a Rantasalmi, Finlàndia - 1 de juliol de 1950, a Michigan, Estats Units)^[1] fou un arquitecte finlandès que esdevingué famós gràcies a les seves construccions en l'estil de l'art nouveau a principis del segle xx.^[2]

Saarinen fou educat a Hèlsinki. El seu primer gran treball fou el Pavelló Finlandès de l'Exposició Universal del 1900, exhibia una extraordiàaria convergència d'influències d'estil: arquitectura finlandesa de fusta, neogòtic britànic i el jugendstil. Saarinen també dissenyà els bitllets del marc finlandès introduïts el 1922.^[3]

Eliel Saarinen es traslladà als Estats Units després de presentar una proposta pel disseny de la Tribune Tower a Chicago.^[4] Malgrat que el disseny de Saarinen quedà en segon lloc al concurs, el seu disseny fou realitzat el 1929 amb la construcció del Gulf Building a Houston. Saarinen continuà el seu treball acadèmic i professional a Michigan.

El 1925 George Gough Booth li demanà que dissenyés el campus de la Cranbrook Educational Community, planejat com un equivalent estatunidenc de l'Escola de la Bauhaus. Saarinen ensenyà en aquesta escola i fou director de la Cranbrook Academy of Art el 1932. Entre els seus estudiants-col·laboradors hi havia Ray Eames i Charles Eames; Saarinen influí en llurs treballs de disseny de mobles.

El seu fill Eero (1910-1961), es convertí en un dels arquitectes estatunidencs més importants de mitjans del segle xx, com un dels líders de l'estil internacional.

• Pavelló Finlandès, a l'Exposició Universal del 1900, París
• Finca Hvitträsk, llar de Saarinen a Kirkkonummi (1903)
• Estació de Tren a Hèlsinki (1911)
• Museu Nacional de Finlàndia, a Hèlsinki (1911)
• Ajuntament de Lahti, a Lahti (1911)
• Estació de Tren a Vyborg (1913)
• Església de Sant Pau, a Tartu, Estònia (1917)
• Primera Església Cristiana a Columbus, Indiana (1942)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eliel Saarinen

• (castellà) Obras d'Eliel Saarinen a Urbipedia Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine.