El setè segell

El setè segell
Det sjunde inseglet
	;
Fitxa
Direcció	Ingmar Bergman
Protagonistes	Max von Sydow; Gunnar Björnstrand; Bengt Ekerot; Nils Poppe; Bibi Andersson; Gunnel Lindblom; Gunnar Olsson; Inga Landgré; Åke Fridell; Maud Hansson; Anders Ek; Mona Malm; Inga Gill; Erik Strandmark; Bertil Anderberg; Benkt-Åke Benktsson; Gudrun Brost; Lars Lind; Georg Skarstedt
Producció	Allan Ekelund
Guió	Ingmar Bergman
Música	Erik Nordgren
Fotografia	Gunnar Fischer
Distribuïdor	Svensk Filmindustri i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Suècia
Estrena	1957
Durada	96 min
Idioma original	suec ; llatí
Subtitulat en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Wood painting (en)
Gènere	cinema fantàstic, drama, cinema històric i pel·lícula medieval
Tema	escacs
Lloc de la narració	Suècia
Representa l'entitat	Apocalipsi
Premis i nominacions
Nominacions	candidata internacional als Premis Oscar (1958) ;

El setè segell (títol original en suec: Det sjunde inseglet) és una pel·lícula sueca del 1957 del director Ingmar Bergman, rodada en blanc i negre i guanyadora de diversos premis^[1] i una nominació a la Palma d'Or. Televisió de Catalunya la va emetre subtitulada en català al 30 de març del 1997.^[2]^[3]

La pel·lícula ha estat considerada un gran clàssic del cinema universal. Va suposar l'establiment d'Ingmar Bergman com un director de renom, i moltes de les seues escenes esdevenen ja una icona, gràcies als nombrosos homenatges i paròdies que han anat apareixent al llarg del temps. El setè segell aborda nombroses qüestions metafísiques i espirituals, que van donar origen a un corrent de pel·lícules que estudien la temàtica de la fe religiosa en una època marcada per les amenaces nuclears.^[4]

Argument

El film transcorre a la Suècia del segle xiv, quan Europa està marcada per la pesta negra. Antonius Block, un cavaller que ha passat deu anys a les croades, torna a casa en companyia del seu escuder Jöns. L'experiència de Block l'ha tornat un home cansat i desencantat amb la vida. El cavaller es trobarà durant el seu camí amb la Mort, amb la qual hi jugarà una partida d'escacs, amb l'esperança de guanyar temps per trobar-li un sentit a la vida. Durant el seu camí, es trobarà amb diversos personatges representatius de la societat de l'època, destacant Jof, un joglar que té visions de la Mare de Déu, la seua dona Mia i el seu fill, a més del director de la companyia joglaresca a la qual pertanyen.^[5]

Repartiment

Max von Sydow: Antonius Block, cavaller
Gunnar Björnstrand: Jöns, escuder
Nils Poppe: Jof
Bibi Andersson: Mia, dona de Jof
Bengt Ekerot: la Mort
Åke Fridell: Plog, ferrer
Inga Gill: Lisa, dona del ferrer
Erik Strandmark: Jonas Skat
Bertil Anderberg: Raval, el lladre
Gunnel Lindblom: noia muda
Maud Hansson: bruixa
Inga Landgré: Karin, la dona de Block
Gunnar Olsson: Albertus Pictor, pintor d'esglésies
Anders Ek: monjo
Lars Lind: monjo jove
Benkt-Åke Benktsson: mercader
Tor Borong: granjer
Gudrun Brost: donzella

Premis i reconeixement

Principals guardons que va rebre:^[1]

Premi especial del Jurat (juntament amb la pel·lícula Kanal)^[6] a Ingmar Bergman, i nominació a la Palma d'Or al Festival Internacional de Cinema de Canes.
Fotogramas de Plata al millor intèrpret de cinema estranger (Max von Sydow).
Premi CEC (Círculo de Escritores Cinematográficos) a les millors pel·lícula i director estrangers (Ingmar Bergman).
Premis Sant Jordi de Cinema a la millor pel·lícula de l'any (Ingmar Bergman) i al millor actor estranger (Max von Sydow).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Premis i nominacions, a IMDB (anglès)
↑ «https://twitter.com/ArxiuTV3CR/status/1623951285828435969». [Consulta: 10 febrer 2023].
↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > El setè segell». [Consulta: 10 febrer 2023].
↑ «Ingmar Bergman, Theologian?», per Richard A. Blake a America, 27/8/2007 (anglès)
↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
↑ El palmarès del Festival de Canes 1957 Arxivat 2014-11-03 a Wayback Machine. (francès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: El setè segell

El setè segell Arxivat 2012-09-20 a Wayback Machine., crítica de Roger Ebert al Chicago Sun-Times (anglès)
Anàlisi de la pel·lícula a Ingmar Bergman Foundation Arxivat 2011-12-04 a Wayback Machine. (anglès) (suec)

[Premis-1] 1,0 ^1,1 Premis i nominacions, a IMDB (anglès)

[2] «https://twitter.com/ArxiuTV3CR/status/1623951285828435969». [Consulta: 10 febrer 2023].

[3] «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > El setè segell». [Consulta: 10 febrer 2023].

[4] «Ingmar Bergman, Theologian?», per Richard A. Blake a America, 27/8/2007 (anglès)

[5] Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[6] El palmarès del Festival de Canes 1957 Arxivat 2014-11-03 a Wayback Machine. (francès)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Filmografia d’Ingmar Bergman
dècada del 1940	Kris (1946) • Det regnar på vår kärlek (1946) • Skepp till India land (1947) • Musik i mörker (1948) • Hamnstad (1948) • Fängelse (1949) • Törst (1949)
dècada del 1950	Till glädje (1950) • Sånt händer inte här (1950) • Sommarlek (1951) • Kvinnors väntan (1952) • L'estiu amb Monika (1953) • Gycklarnas Afton (1953) • En lektion i kärlek (1954) • Kvinnodröm (1955) • Somriures d'una nit d'estiu (1955) • El setè segell (1957) • Maduixes silvestres (1957) • Nära livet (1958) • Ansiktet (1958)
dècada del 1960	La font de la donzella (1960) • Djävulens öga (1960) • Säsom i en spegel (1961) • Els combregants (1962) • Tystnaden (1963) • För att inte tala om alla dessa kvinnor (1964) • Persona (1966) • Vargtimmen (1968) • Skammen (1968) • Riten (1969) • Passió (1969)
dècada del 1970	Faro Document (1970) • Beröringen (1971) • Crits i murmuris (1972) • Secrets d'un matrimoni (1973) • Trollflöjten (1975) • Cara a cara (1976) • Das Schlangenei (1977) • Sonata de tardor (1978) • Faro Document 1979 (1979)
dècada del 1980	De la vida dels titelles (1980) • Fanny i Alexander (1982) • Karins ansikte (1984) •
dècada del 2000	Saraband (2003)
Telefilms	Herr Sleeman kommer (1957) • Venetianskan (1958) • Rabies (1958) Storm Weather (1960) • A Dream Play (1963) • Don Juan (1965) • Misantropen (1974) • De fördömda kvinnornas dans (1976) • Hustruskolan (1983) • Efter repetitionen (1984) • De två saliga (1986) • Markisinnan de Sade (1992) • Backanterna (1993) • The Last Gasp (1995) • Sista Skriket (1995) • En presència d'un clown (1997) • Bildmakarna (2000)

Guanyadors del Premi del Jurat al Festival de Canes
1946–1973	La Bataille du rail (1946) Tot sobre Eva (1951) Nous sommes tous des assassins (1952) Monsieur Ripois (1954) Continente perduto (1955) Le Mystère Picasso (1956) Kanał / El setè segell (1957) El meu oncle (1958) Sterne (1959) L'avventura / Kagi (1960) Matka Joanna od aniolów (1961) Procès de Jeanne d'Arc / L'eclisse (1962) Harakiri / Až prijde kocour (1963) Suna no onna (1964) Kwaidan (1965) Alfie (1966) Z (1969) Magasiskola / The Strawberry Statement (1970) Szerelem / Joe Hill (1971) Escorxador núm. 5 (1972) Sanatorium pod klepsydrą / L'Invitation (1973)
1980–2000	Constans (1980) Identificazione di una donna (1982) Kharij (1983) Oberst Redl (1985) Thérèse (1986) Yeelen / Shinran: Shiroi michi (1987) Krótki film o zabijaniu (1988) Jésus de Montréal (1989) Agenda oculta (1990) Europa / Hors la vie (1991) El sol del membrillo / Samostoiatelnaia jizn (1992) Xi meng ren sheng / Plouen pedres (1993) La reina Margot (1994) N'oublie pas que tu vas mourir / Carrington (1995) Crash (1996) Western (1997) La Classe de neige / Festen (1998) A Carta (1999) Takhté siah / Sånger från andra våningen (2000)
2002–present	Yadon ilaheyya (2002) Panj é asr (2003) Sud pralad (2004) Shanghai Dreams (2005) Red Road (2006) Persepolis / Luz silenciosa (2007) Il divo (2008) Thirst / Fish Tank (2009) Un homme qui crie (2010) Polisse (2011) The Angels' Share (2012) De tal pare, tal fill (2013) Mommy / Adieu au Langage (2014) Llagosta (2015) American Honey (2016) Neliúbov (2017) Cafarnaüm (2018) Bacurau / Els miserables (2019) Habereḵ / Memoria (2021) IO / Les vuit muntanyes (2022) Fulles caigudes (2023)