Efervescència
Efervescència en química és l'alliberament de gas des d'una solució aquosa i la formació de bombolles o escuma que resulta d'aquest alliberament.[1] Un exemple quotidià es veu en les begudes carbòniques. Les bombolles visibles es produeixen per l'efervescència del gas dissolt (el qual no s'aprecia en la solució líquida).[2]
La paraula efervescència deriva del verb llatí fervere (bullir), precedit de l'adverbi ex. Té la mateixa arrel lingüística que la paraula fermentació.[3]
Química
[modifica]Tot i que el CO2 és més comú per a les begudes, de vegades s'afegeix gas nitrogenat deliberadament a determinades cerveses. La mida de la bombolla més petita crea una escuma de cervesa més suau. Per raó de la poca solubilitat del nitrogen en la cervesa, s'utilitzen barrils o ginys per fer això.[4]
Al laboratori, es veu un exemple comú d'efervescència si s'afegeix àcid clorhídric a un bloc de pedra calcària. Si es posen unes quantes peces de marbre o una pastilla antiàcid en àcid clorhídric en un tub d'assaig ben tapat, es pot observar l'efervescència del diòxid de carboni:
CaCO3 + 2 HCl → CaCl2 + H2O + CO2↑
Aquest procés és representat per la reacció química següent, on la solució diluïda pressuritzada d'àcid carbònic dins aigua allibera diòxid de carboni a la descompressió:
En termes simples, és el resultat de la reacció química que es produeix en el líquid que genera un producte gasós.[5]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Chemistry Glossary: Search results for 'effervescence'». Arxivat de l'original el 2007-06-09. [Consulta: 30 setembre 2010].
- ↑ «Efervescència». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Effervescence». Arxivat de l'original el 2007-06-09. [Consulta: 14 abril 2010].
- ↑ Baxter, E. Denise. Beer: Quality, Safety and Nutritional Aspects. Royal Society of Chemistry, 2001, p. 22. ISBN 9780854045884.
- ↑ G. Liger-Belair et al., "Study of Effervescence in a Glass of Champagne: Frequencies of Bubble Formation, Growth Rates, and Velocities of Rising Bubbles", Am. J. Enol. Vitic. 50:3 (1999), 317–323.