[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Eduard Zintl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Zintl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 gener 1898 Modifica el valor a Wikidata
Weiden in der Oberpfalz (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Darmstadt (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Múnic Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiOtto Hönigschmid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Darmstadt
Universitat de Friburg de Brisgòvia Modifica el valor a Wikidata
Premis
Bust d'Eduard Zintl

Eduard Zintl (Weiden in der Oberpfalz, Baviera, 21 gener 1898 – Darmstadt, Hessen, 17 gener 1941) fou un destacat químic alemany conegut pel descobriment de les fases de Zintl i de la regla de Zintl.

Durant la seva infància la seva família residí a Weiden i Bayreuth fins a acabar a Múnic. Una vegada completats els seus estudis secundaris fou reclutat pel servei militar durant Primera Guerra Mundial (1914-1918). Als 21 anys inicià els seus estudis de química a la Universitat de Múnic. Aconseguí el seu doctorat als 25 anys sota la direcció d'Otto Hönigschmid amb una tesi sobre una nova mesura de la massa molar del brom. S'incorporà al grup d'investigació d'Otto Hönigschmid, on s'encarregà de la direcció de les tesis doctorals d'estudiants com Josef Goubeau i Günther Rienäcker. Del 1928 al 1933 fou professor de química inorgànica a la Universitat de Freiburg. Durant aquest període estudià l'estructura d'anions complexos formats per metalls en una solució de sodi dins amoníac, com ara el [Na(NH₃)x]+4[Pb9]4−. Ell 1933 passà a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt. Allà seguí amb les seves investigacions sobre anions complexos que el conduïren a descobrir les fases de Zintl. En aquests compostos l'estructura del polianió resulta similar a la d'un element isoelectrònic. Per exemple al compost Na₂Tl el polianió (Tl₄)8− és tetraèdric i similar a la molècula de fòsfor P₄.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Wer war Eduard Zintl?» (en alemany). Technische Universität Darmstadt. Arxivat de l'original el 5 d’octubre 2015. [Consulta: 4 octubre 2015].