[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Eduard Dietl

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEduard Dietl

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 juliol 1890 Modifica el valor a Wikidata
Bad Aibling (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juny 1944 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Hartberg (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNordfriedhof (Munic) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1911 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatTercer Reich Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarGeneraloberst Modifica el valor a Wikidata
Comandant de (OBSOLET)3a Divisió de Muntanya (Wehrmacht), 20th Mountain Army (en) Tradueix i Mountain Corps Norway (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 85098556 Modifica el valor a Wikidata


Eduard Dietl (Bad Aibling, 21 de juliol de 1890 - Hartberg, 23 de juny de 1944) va ser un general alemany de la Segona Guerra Mundial, guardonat amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases. Va ser el primer soldat alemany en rebre les Fulles de Roure, després de la batalla de Narvik.[1]

Biografia

[modifica]

Eduard Dietl era fill d'un funcionari de finances bavarès.[2] El 1909, en la seva segona temptativa d'allistar-se al 5è Regiment d'Infanteria Bavaresa, va ser admès com a oficial cadet. Després d'estudiar a la Kriegschule de Múnic, va rebre el rang de Leutnant a l'octubre de 1911. A l'octubre de 1915 va ser promogut a Oberleutnant, servint com a comandant de companyia al seu regiment. Al març de 1918 va ser promogut a Hauptmann. Durant la I Guerra Mundial va lluitar al Front Occidental, sent ferit en quatre ocasions, rebent la Creu de Ferro de 1a classe. El 1919 s'afilia al DAP i al Freikorps de Franz Ritter von Epp.

Durant la II Guerra Mundial, Dietl comandà la 3a Divisió de Muntanya, participant en la invasió alemanya de Noruega el 9 i 10 d'abril de 1940. La major part de la seva divisió va desembarcar a Narvik des d'una flota de 10 destructors comandada pel Comodor Friedrich Bonte el 9 d'abril de 1940. Les forces navals britàniques, encapçalades pel cuirassat HMS Warspite, destruïren els 10 destructors que havien traslladat les tropes de Dietl i intentaren reconquerir la ciutat, però els muntanyers de Dietl es retiraren als turons i posteriorment reconqueririen la ciutat quan els britànics van abandonar els seus esforços a Noruega a causa de l'èxit alemany al front occidental.

Nazi convençut i un dels generals favorits de Hitler, va ser el primer soldat alemany en rebre, el 19 de juny de 1940, les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Posteriorment, Dietl comandà les tropes alemanyes a Noruega i a la Finlàndia septentrional i a l'Europa Oriental, ascendit fins al rang de Generaloberst, comandant el 20è Exèrcit de Muntanya al Front Nord-Oriental, on els resultats de la campanya àrtica alemanya van ser decebedors. El 23 de juny de 1944, el Ju 52 que traslladava a Dietl, als generals Thomas-Emil von Wickede, Karl Eglseer i Franz Rossi, i a 3 passatgers més va estavellar-se prop de Rettenegg, Estíria (Àustria), sense que hi hagués supervivents.

Dates de promoció

[modifica]

Condecoracions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kemp, Anthony. German Commanders of World War II. Londres: Osprey, 1982. ISBN 0-85045-433-6. 
  2. ↑ Williamson, Gordon; McGregor, Malcolm. German Commanders in World War II (1). Londres: Osprey publishing. ISBN 1-84176-596-1. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Scherzer 2007, p. 272.

Bibliografia

[modifica]
  • Berger, Florian (2000). Mit Eichenlaub und Schwertern. Die höchstdekorierten Soldaten des Zweiten Weltkrieges. Selbstverlag Florian Berger. ISBN 3-9501307-0-5. (alemany)
  • Fellgiebel, Walther-Peer (2000). Die Träger des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939-1945. Friedburg, Germany: Podzun-Pallas. ISBN 3-7909-0284-5. (alemany)
  • Schaulen, Fritjof (2003). Eichenlaubträger 1940 - 1945 Zeitgeschichte in Farbe I Abraham - Huppertz. Selent, Germany: Pour le Mérite. ISBN 3-932381-20-3. (alemany)
  • Scherzer, Veit (2007). Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives. Jena, Germany: Scherzers Miltaer-Verlag. ISBN 978-3-938845-17-2. (alemany)
  • Helden der Wehrmacht - Unsterbliche deutsche Soldaten. München, Germany: FZ-Verlag GmbH, 2004. ISBN 3-924309-53-1. (alemany)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard Dietl


Precedit per:
Ningú 		Comandant de la 3. Gebirgs-Division
1 de maig de 1938 – 14 de juny de 1940 		Succeït per:
General der Gebirgstruppen Julius Ringel
Precedit per:
Ningú 		Comandant del Gebirgs-Armeekorps Norwegen
14 de juny de 1940 – 15 de gener de 1942 		Succeït per:
Generalfeldmarschall Ferdinand Schörner
Precedit per:
Generaloberst Nikolaus von Falkenhorst 		Comandant del Lappland Armee
15 de gener de 1942 – 20 de juny de 1942 		Succeït per:
redenominat com 20. Gebirgs-Armee
Precedit per:
Ningú 		Comandant del 20. Gebirgs-Armee
20 de juny de 1942 – 23 de juny de 1944 		Succeït per:
Generaloberst Dr. Lothar Rendulic
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eduard_Dietl&oldid=34224095»