Emetina
 | |
| Malaltia objecte | amebosi i fascioloidiasis (en)   |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | isoquinoline alkaloid (en) |
| Codi ATC | P01AX02 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C29H40N2O4 |
| Massa molecular | 480,299 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 483-18-1 |
| PubChem (SID) | 10219 |
| IUPHAR/BPS | 11087 |
| DrugBank | DB13393 |
| ChemSpider | 9802 |
| UNII | X8D5EPO80M |
| KEGG | C09421 |
| ChEBI | 4781 |
| ChEMBL | CHEMBL50588 |
| AEPQ | 100.006.903 |
L'emetina[1] (del grec Έμετος, "vòmit") és un alcaloide derivat de la ipecacuana ("arrel de Brasil") que indueix al vòmit i que es va usar des dels començaments del segle XX com a fàrmac contra les amebes. Forma part del xarop d'ipecacuana.
Acció com a emètic
[modifica]Actua tant per irritació local com per estimulació irritant local en les vies digestives i també a la zona de desencadenament de quimioreceptors en l'àrea postrema del bulb raquidi.
Mecanisme d'acció
[modifica]"L'emetina inhibeix l'allargament de cadenes de polipèptids i la síntesi de proteïnes en cèl·lules eucariotes".[2]
Indicacions
[modifica]"L'emetina es va usar com a amebicida sistèmic d'acció directa. Igual que la deshidroemetina, durant un temps es va utilitzar àmpliament per combatre l'amebosi intestinal invasora i greu i l'amebosi extraintestinal, però ha estat substituïda pel metronidazole que té la mateixa eficàcia i és més innocu. per tal raó, cap de les dues s'utilitza, llevat que el metronidazole estigui contraindicat. la deshidroemetina posseeix propietats farmacològiques similars, tot i que és considerada un producte menys tòxic".[3]
Via d'administració
[modifica]S'administra per via intramuscular o subcutània, però no per via intravenosa per la seva toxicitat. Es concentra al fetge, ronyó, melsa i pulmó.
Reaccions adverses
[modifica]Les seves reaccions adverses són freqüents; les més greus són les cardiovasculars: dolor precordial, dispnea, taquicàrdia, hipotensió, ritme de galop, canvis ECG, dilatació cardíaca amb insuficiència cardíaca i mort. Pot produir nàusees, vòmits i diarrea, cefalees, debilitat muscular, rigidesa, dolor al lloc d'injecció, i reaccions urticarials.
Referències
[modifica]- ↑ «Emetina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Florez, Jesús; Juan Antonio Armijo,frica Mediavilla. Farmacología Humana. 3ª. España: Masson, 1998, p. 1225. ISBN 84-458-0613-0.
- ↑ Goodman Gilman, Alfred; Theodore W. Rall, Alan S. Nies, Palmer Taylor. Goodman And Gilman's The Pharmacological Basis Of Therapeutics. 8ª. USA: Pergamon Press, 1991, p. 1005. ISBN 0-02-946568-0.