[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Duna (novel·la)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreDuna
(en) Dune Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària, sèrie de novel·les i trilogia literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorFrank Herbert
LlenguaAnglès
PublicacióEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata, Estats Units, 1965
EditorChilton Books
EditorialChilton Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Temareligió, espai exterior, ecologia, societat, civilització, cultura i poder Modifica el valor a Wikidata
GènereNovel·la de ciència-ficció
Nombre de pàgines544 (Estats Units coberta fina); 447 (Regne Unit tapa dura)
Personatges
Lloc de la narracióArrakis Modifica el valor a Wikidata
Premis
NominacionsPremi Hugo a la millor novel·la Modifica el valor a Wikidata
PremisPremi Nebula a la millor novel·la (1965)
Premi Hugo a la millor novel·la (1966)
premi Seiun a la millor novel·la traduïda (1974) Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Sèrie Duna
Altres
ISBNNA
Lloc webdunenovels.com Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 3ed68e7e-68fd-4fe6-9f11-bf281a40e799 Goodreads work: 3634639 Modifica el valor a Wikidata

Duna (en anglès, Dune) és una novel·la de ciència-ficció escrita per Frank Herbert i publicada el 1965. Va rebre el Premi Hugo de 1966 i el primer Premi Nebula a la Millor Novel·la. Duna es considera popularment una de les millors novel·les de ciència-ficció, i sovint se cita com la novel·la de ciència-ficció més venuda de tots els temps.[1] Duna fou seguit de cinc seqüeles escrites també per Frank Herbert, i va inspirar una pel·lícula el 1984 de David Lynch, dues mini-sèries fetes pel canal de ciència-ficció dels Estats Units, videojocs, jocs de taula, i una sèrie de preqüeles i seqüeles coescrites pel fill de l'autor Brian Herbert i Kevin J. Anderson. Denis Villeneuve va fer una nova versió, separant la novel·la en dues pel·lícules.[2]

Trama

[modifica]

Duna pren lloc en un futur llunyà, enmig d'un imperi interestel·lar feudal on els planetes són controlats per cases nobles que deuen obediència a la casa Imperial: la Casa Corrino. La novel·la narra la història d'un jove Paul Atreides (hereu del Duc Leto Atreides) quan ell i la seva família es muden al planeta Arrakis, l'única font de l'espècia melange, la substància més important i valuosa de tot l'Univers. En una història que explora les complexes interaccions de la política, religió, ecologia, tecnologia, i les emocions humanes, el destí de Paul, la seva família, el seu nou planeta i els seus habitants natius, així com el de l'emperador, la poderosa Guilda Espacial, i l'orde femení secret de les Bene Gesserit, s'entrecreuen en una confrontació que canviarà el curs de la humanitat.

Edicions en català

[modifica]

Adaptacions

[modifica]

El llibre de Frank Herbert ha estat adaptat al cinema pel director David Lynch l'any 1984.

El 2020 el director de cinema Denis Villeneuve va rodar-ne una adaptació amb un gran elenc d'actors, entre els que es troben Timothée Chalamet, Oscar Isaac, Zendaya, Javier Bardem i altres actors coneguts.

Referències

[modifica]
  1. «Sci-Fi bestselling novel». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 13 juliol 2006].
    La revista Locus feu una enquesta als lectors el 15 d'abril del 1975 en la que Duna "fou votada la millor novel·la de ciència-ficció de tota la història... Ha venut més de 10 milions de còpies en diverses edicions" pg 119, Touponce 1988
  2. NacióDigital. «Crítica Dune Part Two». [Consulta: 2 abril 2024].
  3. «Dune». [Consulta: 18 desembre 2021].