[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Guillem d'Alvèrnia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillem d'Alvèrnia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Guillaume d'Auvergne Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1180 (<1190) Modifica el valor a Wikidata
Orlhac (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort1249 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Bisbe diocesà
1228 –
← Barthelemi (en) TradueixGauthier de Château-Thierry (en) Tradueix →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1228–), teòleg, filòsof, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Guillem d'Alvèrnia (1190-1249) fou un filòsof i teòleg, bisbe de París i conseller del rei Lluís IX de França.

Biografia

[modifica]

Va néixer a Aurillac el 1190, a la regió d'Alvèrnia. Fou fill d'Astorg V, senyor de Conros, i de Marie de Bénavent-Rodez. Guillem fou oncle del trobador Astorg VII d'Aurillac.

Quan morí el bisbe Barthélémy de París, el 1227, Guillem protestà contra l'elecció del seu successor, la qual considerà anti-canònica, i feu una crida a la Santa Seu. El papa Gregori IX anul·là l'elecció, reservant-se el dret de designar ell mateix en nou bisbe de París. El 10 d'abril del 1228 designà Guillem d'Alvèrnia, i ell mateix el consagrà bisbe.[1]

Durant els primers anys del seu episcopat, Guillem hagué d'administrar nombrosos conflictes amb els mestres de la Universitat, amb els canonges, i amb els oficials del rei. Més endavant, en acord amb Lluís IX, governà pietosament la seva diòcesi, essent-li confiada la direcció espiritual del monestir de Port Royal des Champs a Thibault de Marly. Protegí durant tota la seva vida les activitats dels ordes mendicants.[1]

Obres

[modifica]
Opera omnia, 1674
  • De primio principio - 1228
  • De anima - 1230
  • De universo - 1230-1236 (Hi ha una edició feta a Nuremberg el 1496 i una altra feta a Orleans el 1674, en 2 vols. (in-fol.)
  • De Trinitate, notionibus et praedicamentis in divinis (ed. 1674).
  • Tractatus de poenitentia (ed. 1674).
  • Tractatus de collatione et singularitate beneficiorum (ed. 1674).
  • Sermones (ed. 1674).

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Bréhier, Émile; Font, Pere, Lluís. Història de la filosofia. Universitat Autònoma de Barcelona, 1998, p. 426-428. ISBN 978-84-490-1176-4.  [Consultaː 4 de novembre de 2016]