[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Galbulae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuGalbulae
Galbuli Modifica el valor a Wikidata

Galbula ruficauda
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePiciformes
SubordreGalbuli Modifica el valor a Wikidata
Vigors, 1825
Famílies

Galbulae és un dels dos subordres que compon l'ordre dels Piciformes i està format pels jacamars i els barbacolls. Alguns autors però, han considerat que aquest grup és en realitat un ordre per si mateix: els Galbuliformes.

Morfologia

[modifica]

Les dues famílies d'aquest grup tenen un aspecte prou diferent, però coincideixen en una grandària similar (uns 15 a 25 cm de llargària) i llurs peus zigodàctils, similars als de la resta de Piciformes, si bé més febles.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Són ocells arboris, habitants d'àrees forestals de la zona neotropical.

Costums

[modifica]

Ponen de 2 a 4 ous blancs en nius excavats en terra o bé als monticles de les termites. Ambdós pares cooperen en la cria. Mengen insectes.

Taxonomia

[modifica]

Considerats tradicionalment a la família dels Piciformes, a finals del segle xx van ser separats d'aquests en el seu propi ordre, i apropats a l'ordre dels Coraciformes per Sibley et al.[1] També estudis morfològics anaven en el mateix sentit.[2] A principis del segle XXI però, estudis moleculars van demostrar que aquest grup era germà del clade format per barbuts, picots i tucans: Pici i havia de ser considerat un subordre.:[3]

  • Subordre Galbulae, amb dos famílies.

Referències

[modifica]
  1. Charles G. Sibley, Jon E. Ahlquist i Burt L. Monroe (1988) A Classification of the living birds of the World based on DNA-DNA hybridization studies. The Auk. Vol 105. N 3
  2. Storrs L. Olson (1983) Evidence for a polyphyletic origin of the piciformes. The Auk. 126-133
  3. Ulf S. Johansson i Per G. P. Ericson (2003)Molecular support for a sister group relationship between Pici and Galbulae (Piciformes sensu Wetmore 1960. Journal of Avian Biology. 34. 185-197