Brulot

Un brulot (del francès brûlot) és una embarcació carregada de materials explosius, combustibles i inflamables com ara pólvora o foc grec, i dotada de ganxos als penols de les seves vergues i del bauprès. Es destinaven a incendiar els vaixells de guerra enemics fondejats o a destruir les obres dels ports i els ponts que creuaven els rius.

Algunes vegades hom deixava el brulot abandonat al corrent o a l'impuls dels vents adequats, i unes altres vegades s'intentava acostar-se a l'objectiu durant la nit. Després de quedar ben adherit mitjançant els ganxos d'abordatge, se li calava foc i els tripulants l'abandonaven llançant-lo contra els bucs enemics perquè s'enganxessin a ells i s'incendiessin.

Generalment els vaixells vells es convertien en brulots, després de retirar allò que pogués tenir valor i que quedés poc més que un buc amb arboradura.

Va ser important la seva aplicació en el setge d'Anvers (1584–1585)^[1] per Alexandre Farnese, quan l'enginyer Gianibelli els va utilitzar per intentar destruir el pont de barques construït pels espanyols sobre el riu Escalda.

Van ser molt utilitzats als segles xvi i xvii, però el seu origen es remunta a l'Antiguitat clàssica. Hom creu que els tiris van usar aquesta classe d'embarcacions contra Alexandre el Gran i per la flota cartaginesa contra l'armada romana^[2]