[go: up one dir, main page]
More Web Proxy on the site http://driver.im/Vés al contingut

Blasco Núñez Vela

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaBlasco Núñez Vela
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1490 Modifica el valor a Wikidata
Àvila (Corona de Castella) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 gener 1546 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Anyaquito (Imperi Espanyol) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortexecució extrajudicial, decapitació Modifica el valor a Wikidata
1r Virrei del Perú
17 maig 1544 – 18 gener 1546
← cap valor – Pedro de La Gasca → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióconquistador, oficial, polític Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteBatalla d'Anyaquito Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquesado de Blasco (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCristóbal Vela y Acuña, Juan de Acuña Vela Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blasco Núñez Vela (Àvila, Regne de Castella, 1490 - Anyaquito, Virregnat del Perú, 18 de gener de 1546) va ser el primer virrei del Perú (1544 - 1546), enviat per Carles I per controlar la difícil situació que allà s'estava vivint amb la guerra civil entre els conquistadors del Perú, i per aplicar, a tot el territori recent conquerit, les noves lleis que el rei volia imposar, i que va aprovar el 20 de novembre de 1542.

Després de ser corregidor de Conca i Màlaga, i cavaller de l'Orde de Santiago, va ser nomenat virrei del Perú, arribant a Nombre de Dios el 10 de gener de 1544,[1] i a Lima, el 17 de maig del mateix any.

L'aplicació de les Lleis d'Indies, que prohibien el sistema de l'encomienda i l'esclavitud dels indígenes, així com definien els impostos que els colons havien de pagar al rei, va provocar una oposició hostil, encapçalada per Gonzalo Pizarro, i recolzada per l'Audiència de Lima, el 1544. Aquesta revolució va tenir el suport de molts colons espanyols, que veien perdre el dret d'explotar i d'esclavitzar els nadius dels pobles que sotmetien, com s'havia fet des del principi de la conquesta. En lloc d'això, el rei passava a tenir el control de totes les encomiendas.

Uns mesos més tard, l'Audiència de Lima va canviar d'actitud i va tornar a reconèixer Núñez de Vela com a virrei, provocant que Pizarro la dissolgués, capturés al virrei i el desterrés, retornant-lo a Espanya. Blasco Núñez Vela va reorganitzar els seus partidaris, entre els quals Francisco Hernández Girón, a Popayán, després de desembarcar a Tumbes, i es va enfrontar a Gonzalo Pizarro, i els seus set-cents homes, a la batalla d'Añaquito, el 1546, morint durant el combat[2] i, més endavant, sent decapitat. L'exèrcit de Núñez Vela no tenia més de dos-cents homes.

El cap de Blasco Núnez Vela va ser arrossegat per terra fins a Quito, clavat en una estaca i mostrat a tothom, pels carrers de la ciutat, tot demostrant qui havia guanyat i qui tenia el poder a tot el regne del Perú.

Referències

[modifica]
  1. Relación de las cosas acaescidas en las alteraciones del Perú después que Blasco Núñez Vela entró en él. Pontificia Universidad Católica del Perú, 2003, p. 117. ISBN 9789972425806. 
  2. Antonio de Herrera y Tordesillas, Andrés González de Barcía Carballido y Zúñiga. «Decada octava. Libro primero». A: Historia general de los hechos de los castellanos en las islas i tierra firme del mar oceano (en castellà). vol.1. Imprenta real de Nicolas Rodiguez Franco, 1726, p. 2. 

Vegeu també

[modifica]