Bisbat de Tívoli

Bisbat de Tívoli

Dioecesis Tiburtina
La catedral de Tívoli
Tipus	bisbat catòlic i diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu
Localització
41° 57′ N, 12° 48′ E / 41.95°N,12.8°E / 41.95; 12.8
Itàlia
Laci
Parròquies	82
Població humana
Població	186.800 (2017) (209,42 hab./km²)
Llengua utilitzada	italià
Religió	romà
Geografia
Part de	Laci, Immediatament subjecta a la Santa Seu
Superfície	892 km²
Limita amb	bisbat de Roma, sud-oest bisbat d'Avezzano, nord-est abadia territorial de Subiaco, est bisbat de Rieti, nord-est bisbat suburbicari de Sabina-Poggio Mirteto, nord-oest bisbat suburbicari de Palestrina, sud
Creació	segle ii
Patrocini	Sant Llorenç (màrtir)
Catedral	San Lorenzo martire , Santi Nazario, Celso e Vittore (cocatedral)
Organització política
• Bisbe	Mauro Parmeggiani
Lloc web	[http:// www.diocesitivoli.it diocesitivoli.it]

El bisbat de Tívoli —diocesi di Tivoli (italià); Dioecesis Tiburtina (llatí)— és una diòcesi immediatament subjecta a la Santa Seu a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Laci. S'estén, majoritàriament, per territoris de la província de Roma. El 2010 tenia 177.000 batejats d'un total 184.400 habitants. Des del 2008 està regida pel bisbe Mauro Parmeggiani.

La diòcesi comprèn els següents municipis:

• 36 municipis de la província de Roma: Tívoli, Affile, Agosta, Anticoli Corrado, Arcinazzo Romano, Arsoli, Camerata Nuova, Canterano, Casape, Castel Madama, Cerreto Laziale, Cervara di Roma, Ciciliano, Cineto Romano, Gerano, Guidonia Montecelio, Jenne, Licenza, Mandela, Marano Equo, Marcellina, Percile, Poli, Riofreddo, Rocca Canterano, Roccagiovine, Roviano, Sambuci, San Gregorio da Sassola, San Polo dei Cavalieri, Sant'Angelo Romano, Saracinesco, Subiaco, Vallinfreda, Vicovaro i Vivaro Romano;
• la zona de San Vittorino al municipi de Roma;
• 3 municipis de la província de Rieti: Orvinio, Pozzaglia Sabina i Turania.

La seu episcopal és la ciutat de Tívoli, on es troba la catedral de Sant Llorenç màrtir.

El territori està dividit en 82 parròquies, reagrupades en cinc vicariats.

La propagació del cristianisme a l'àrea tiburtina es remunta als temps apostòlics. Encara que la tradició atribueix el paper del primer bisbe a Sant Quirino, el primer testimoniatge històrica data al segle iv, amb el bisbe Paolo, qui va participar en l'elecció de l'antipapa Ursino en comptes del Papa Damas I (366).

L'església local tiburtina està vinculada a la memòria de la passió de santa Simforosa i els seus set fills; el seu martiri, testimoniat pel martirologi romà el 18 de juliol, està també documentat pel descobriment en el segle xix de les catacumbes i de la basílica dedicada a la santa en la milla novena de la via Tiburtina.

Inicialment formada per gran part de la Vall d'Aniene, la diòcesi se li va donar la tasca d'ampliar l'evangelització també per a les zones més internes. Aquesta és probablement la raó, malgrat la seva proximitat a Roma, que mai no va ser proclamada suburbicària. Cal assenyalar que, en 1513, va servir com a seu suburbicària vicària i va ser assignada a Francesco Soderini, que abans era el cardenal bisbe de Sabina. En 1516 la seu suburbicària de Palestrina es va quedar vacant i Francesco Soderini va ser traslladat allà.

Dos van ser els Papes originaris de Tívoli: Simplici (468-483) i Joan IX (898-900).

A través dels segles la seva àrea de jurisdicció ha patit molts canvis, principalment a causa de l'aparició i la propagació de la vida monàstica benedictina a la zona de Subiaco. Es tractava de crear, a més, una relació de confrontació entre la diòcesi de Tívoli i l'abadia de Subiaco, el que va portar a una reducció significativa de la primera a favor de la segona, que en 1638 va obtenir el control d'una diòcesi real.

El desmembrament del territori de l'abadia de Subiaco, feta per Joan Pau II el 2002, la diòcesi de Tívoli experimentà una important expansió de les seves fronteres amb l'annexió de 20 parròquies.

A finals del 2010, la diòcesi tenia 177.000 batejats sobre una població de 184.400 persones, equivalent 96,0% del total.

• Pàgina oficial de la diòcesi (italià)
• Diocese of Tivoli, publicat a Anuari pontifici del 2011 i anteriors, www.catholic-hierarchy.org (anglès)
• Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 134–138 (italià)
• Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia della loro origine sino ai nostri giorni, vol. VI, Venezia 1847, pp. 641–716 (italià)
• Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 733–734 (llatí)
• Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 484–485; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 251; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 313; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 337; vol. 5, p. 380; vol. 6, p. 407 (llatí)
• Giuseppe Cascioli, Gli uomini illustri o degni di memoria della città di Tivoli ..., Tivoli, 1927-1928
• Umberto Benigni, v. Diocese of Tivoli (Tiburtina), Catholic Encyclopedia, vol. XIV, New York 1912(anglès)
• Ferdinando Ughelli- Nicola Coleti, Italia sacra, vol. I, seconda edizione, Venezia 1717, coll. 1301-1315(llatí)
• Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 134–138
• Giuseppe Cascioli, Nuova serie dei Vescovi di Tivoli, pubblicata, in varie annate, negli Atti e Memorie della Società Tiburtina di Storia e d'Arte Arxivat 2015-07-03 a Wayback Machine., a partire dal 1921

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bisbat de Tívoli