Betekhtinita

Betekhtinita
Cristalls de betekhtinita del Kazakhstan
Fórmula química	(Cu,Fe)21Pb₂S15
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.BE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.BE.05
Nickel-Strunz 8a ed.	II/D.04 – Anhang
Dana	2.16.8.1
Heys	3.6.10
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 14,67Å; b = 22,80Å; c = 3,85Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	negre
Exfoliació	bona, en tres direccions
Duresa	3 a 3,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Diafanitat	opaca
Densitat	5,96 a 6,05 g/cm³ (mesurada); 6,14 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Impureses comunes	Ag
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1955
Símbol	Bkh
Referències	[1]

La betekhtinita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom del mineralogista rus Anatolii Georgievich Betekhtin (1897-1962).

La betekhtinita és un sulfur de coure, ferro i plom, de fórmula química (Cu,Fe)₂₁Pb₂S₁₅. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agulles de fins a 3,55 cm de longitud, i com a masses irregulars.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la betekhtinita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Pb (Bi)» juntament amb els següents minerals: furutobeïta, rodoplumsita, shandita, parkerita, schlemaïta i pašavaïta.

Va ser descoberta l'any 1955 a Ernst Thälmann Shaft, a Hübitz (Saxònia-Anhalt, Alemanya), en filons tallant esquists. Sol trobar-se associada a altres mineral com: plata, galena, calcopirita, calcocita, celestina, bornita o anhidrita.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betekhtinita